Paolo Giovio
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | p. 21 abril 1483  Como (Itàlia) | ||
| Mort | 12 desembre 1552 (69 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Bisbe de Nocera dei Pagani | |||
| 13 gener 1528 – 11 desembre 1552 ← Domenico Giacobazzi – Giulio Giovio (en)  → Diòcesi: bisbat de Nocera dei Pagani | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Giovio Musaeum (en) | ||
| Religió | Església catòlica i catolicisme | ||
| Formació | Universitat de Pàdua | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Administració i gestió de l'Església, medicina, historiografia i humanisme | ||
| Lloc de treball | Pàdua Pavia Milà | ||
| Ocupació | bisbe catòlic (1533–), historiador, col·leccionista d'art, bisbe, humanista, metge, museòleg, biògraf, escriptor | ||
| Activitat | 1505 (Gregorià) - 1552 (Gregorià) | ||
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza | ||
| Consagració | Gabriele Mascioli | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Germans | Benedetto Giovio | ||
 | |||
Paolo Giovio fou un il·lustre i polifacètic humanista, a qui alguns autors solen considerar com un precedent de l'obra de Vasari i altres com un escriptor en paral·lel cronològic amb ell. Format en medicina a les universitats de Pavia i Pàdua, on va acabar els seus estudis en 1511, va gaudir del favor dels papes Lleó X i Climent VII. Va exercir les lletres escrivint una història del seu temps en llatí, la Historiae sui temporis (1550-1552), com també biografies de personalitats coetànies, els Elogia virorum litteris illustrium (1546) i les Vitae... (1549).
Cal considerar Giovio com un col·leccionista destacat en la seva època, ja que va formar un museu de pintures i bustos de personatges antics i moderns a la seva casa de camp, situada en les proximitats de Com. Tal galeria motivaria els seus escrits sobre biografies d'homes il·lustres (De viris illustribus, abans de 1524) i el catàleg iconogràfic de la col·lecció, realitzat entre els anys 1536-1543, i publicat com a obra pòstuma. El Musei Jiovani imaginis s'il·lustrava amb xilografies. Aquesta col·lecció, a més de contenir còpies d'obres perdudes en l'actualitat, posseïa quadres originals de Tiziano. A De viris illustribus, Giovio va proporcionar notícies sobre els artistes més destacats de la seva època, tant dels florentins com dels venecians, i va establir un parangó amb l'estat de la literatura.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ La construccion historiográfica del arte. Urquizar A.; Garcia Melero J.E. ISBN 978-84-9961-062-7