Paolo Giovio
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | p. 21 abril 1483 Como (Itàlia) |
| Mort | 11 desembre 1552 ↔ 12 desembre 1552 (68/69 anys) Florència (Itàlia) |
| Bisbe diocesà | |
| 13 gener 1528 – ← Domenico Giacobazzi – Giulio Giovio (en)  → Diòcesi: bisbat de Nocera Inferiore-Sarno | |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Camp de treball | Administració i gestió de l'Església, medicina, historiografia i humanisme |
| Lloc de treball | Pàdua Pavia Milà |
| Ocupació | bisbe catòlic (1533–), museòleg, humanista, metge, biògraf, historiador |
| Activitat | 1505 (Gregorià) – 1552 (Gregorià) |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza |
| Consagració | Gabriele Mascioli |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Germans | Benedetto Giovio (en) |
 | |
Paolo Giovio fou un il·lustre i polifacètic humanista, a qui alguns autors solen considerar com un precedent de l'obra de Vasari i altres qual un escriptor en paral·lel cronològic amb ell, és com. Format en la Medicina a les universitats de Pavia i Pàdua, on va acabar els seus estudis en 1511, va gaudir del favor dels papes Lleó X i Climent VII. Va exercir leslletres tant escrivint una història del seu temps en llatí, la Historiae sui temporis .. (1550-1552), com també biografies de personalitats coetànies, els Elogia .. (1546) i les Vite .. (1569).
Cal considerar Giovio com un col·leccionista destacat en la seva època, ja que va formar un museu de pintures i bustos de personatges antics i moderns en la seva casa de camp, situada en les proximitats de Com. Tal galeria motivaria els seus escr its sobre biografies d'homes il·lustres (De viris illustribus, abans de 1524) i el catàleg iconogràfic de lacol·lecció, realitzat entre els anys 1536-1543, i publicat com a obra pòstuma. El Musei Jiovani imaginis s'il·lustrava amb xilografies. Aquesta col·lecció, a més de contenir còpies d'obres perdudes en l'actualitat, posseïa quadres originals de Tiziano. A De viris illustribus, Giovio va proporcionar notícies sobre els artistes més destacats de la seva època, tant dels florentins com dels venecians, i va establir un parangó amb l'estat de la literatura.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paolo Giovio |
- ↑ La construccion Historiográfica del Arte Urquizar A.; Garcia Melero JE ISBN 978-84-9961-062-7