Papir de la vaga

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentPapir de la vaga
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
L'anomenat "Papir de la vaga" escrit per Amunnakht, entre 1187 i 1157 aC, Imperi Nou d'Egipte. Museu Egipci, Torí.
Set Maat[1] (Deir el-Medina)

El papir de la vaga (papir 1880)[2] forma part de la col·lecció de papirs ramèssides conservats al Museu Egipci de Torí.[3] Escrit a l'època del faraó Ramsès III (dinastia XX), a la darreria de l'Imperi nou, descriu diverses mostres de corrupció i la revolta dels treballadors de Deir el-Medina, que van deixar les obres de la tomba del faraó (probablement a la KV11)[4] a la vall dels Reis i van realitzar diverses segudes a la zona dels temples de la necròpolis tebana. És la primera vaga de la qual es té constància escrita.[5][6]

Escrit sobre papir, el text inclou també algun dibuix. Es va trobar a Deir el-Medina.[2] El papir està malmès i l'escriptura, hieràtica, és difícil de llegir. Per aquest motiu, hi ha parts del text que no s'entenen del tot. Una sèrie de textos complementen la descripció de la situació dels treballadors de Deir el-Medina i descriuen més conflictes i protestes, entre aquests una carta de l'escriba Neferhotep, escrita cap a l'any 25 del regnat de Ramsès III (uns quatre anys abans de la redacció del papir), descriu com els han robat bona part del gra i afirma que es moren de gana.

Els fets[modifica]

« Any 29,[7] segon mes de l'estació de les inundacions, dia 10. Avui, l'equip (de treballadors) ha passat els punts de control (dels medjai)[8] dient: «Tenim fam!» Ja han passat 18 dies d'aquest mes, i (els homes) han anat a seure a la part del darrere del temple[9] de Menkheperre (Tuthmosis III) ... »

El papir està redactat per l'escriba Amennakhte, probablement un dels treballadors participants, a Deir el-Medina l'hivern de l'any 29 del regnat de Ramsès III,[10] cap al 1170 aC segons unes fonts[11] i cap al 1166 aC segons d'altres.[12] El papir relata les queixes continuades dels treballadors perquè no reben les racions de menjar que tenen assignades com a pagament. Aleshores la paga era en natura: blat, ordi per elaborar cervesa, peix, verdura, oli i greix.[13] Els treballadors també denuncien la corrupció per culpa de la qual s'han quedat sense les seves racions. Es queixen als funcionaris que treballen al temple d'Horemheb[14] i fan una primera seguda darrera del temple de Tuthmosis III; com que no els fan cas, continuen les segudes al temple durant tot el dia. Els dies següents, un gran grup entra al Ramesseum; l'escriba Pentaweret i el cap de policia Mentmose els ajuden, l'un els dona 55 pans i l'altre parla amb l'alcalde en nom seu; els ajuda a continuar les segudes i els aconsegueix cervesa. També reben el sou del mes anterior. La situació no acaba de millorar durant els mesos següents i les queixes i les denúncies dels treballadors, i les segudes als temples, continuen. L'alcalde, durant una seguda al temple de Merenptah, els dona 50 sacs de farro, com a avançament mentre no arriben les provisions del faraó.[10]

Entre les denúncies dels treballadors, s'inclou el robatori de pedres obtingudes de la tomba dels fills de Ramsès II (tomba KV5) per a construir tombes particulars.[2]

Conseqüències[modifica]

Les tàctiques de protesta que descriu el papir es van repetir periòdicament durant la resta del regnat de Ramsès III i del d'altres faraons de la dinastia. Els funcionaris no sabien com tractar la situació i acabaven accedint a les peticions dels treballadors. Existeixen altres documents que amplien la informació dels fets i de les protestes i accions posteriors. Molts d'aquests documents provenen d'escrits i anotacions sobre pedres, els anomenats ostraka.[11][12][15]

Vegeu també: Primera vaga i Deir al-Madinah

Referències i notes[modifica]

  1. ↑ Set Maat, el Lloc de la Veritat o el Lloc de la Justícia, era el nom egipci original del poble de Deir el-Medina.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Il cosiddetto “Papiro dello sciopero”» (en italià). Torí: Museo Egizio. Fitxa del papir
  3. ↑ Mora Humbert, Susana «La Constitució espanyola reconeix el dret de vaga en el seu article 28.2 com un dret fonamental». Menorca, 09-02-2010. Arxivat de l'original el 2018-12-09 [Consulta: 7 desembre 2018].
  4. ↑ Fitxa de la KV11 Arxivat 2009-08-01 a Wayback Machine.. TMP. (anglès)
  5. ↑ Edwards, Cambridge Ancient History. (pàg. 246)
  6. ↑ Llamas i Mantero, Antoni «La primera vaga de la Història». Felibrejada. Butlletí del Grup d'Història del Casal. Grup d'Història del Casal, Any XIII, 79, juliol – agost – setembre 2006, pàg. 18.
  7. ↑ Any 29 del regnat de Ramsès III.
  8. ↑ Els medjai, un cos de seguretat especialitzat, estaven apostats en diferents punts de la necròpolis (Vall dels Reis) des d'on vigilaven les tombes i controlaven els treballadors que l'excavaven i decoraven.
  9. ↑ Per a arribar a la part del darrere del temple, els treballadors havien de travessar tot el temple, incloses les zones l'accés a les quals només estava permès a determinats sacerdots i a la família reial
  10. ↑ 10,0 10,1 Frandsen, Paul J. «Records of the strike at Deir el Medina under Ramses III». A: Sarah Israelit-Groll. Editing Reality: The Turin Strike Papyrus (en anglès). Jerusalem: Magnes Press, Hebrew University, 1990 (Studies in Egyptology, Vol.1).  Inclou una traducció comentada del text.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Egyptian laborers strike for pay, ~1170 BCE» (en anglès). Global Nonviolent Action Database. Pennsylvania: Swarthmore College.
  12. ↑ 12,0 12,1 Pierrotti, Nelson. «La primera huelga de la historia:Egipto, año 1166 aC» (en castellà). Egiptomania.
  13. ↑ Barba & Soler, 2018, p. 1.
  14. ↑ En aquella època s'emprava com a annex del complex de Medinet Habu, on se centralitzaven les tasques administratives de la zona de Tebes Oest.
  15. ↑ Seritjol, Magí «La primera vaga de la història. Quan treballadors de l'antic Egipte es van enfrontar al faraó» (pdf). Tarraco viva XX, maig 2018, pàg. 86-87. Arxivat de l'original el 2018-12-09 [Consulta: 7 desembre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Barba, Núria; Soler, Susanna «La primera vaga de la història». Sàpiens, 14-11-2018.
  • Edwards, I. E. S. (ed.); Gadd, C. J.; Hammond, N. G. L.; Sollberger, E. The Middle East and the Aegean Region, c.1380–1000 BC (en anglès). Part 2. Cambridge University Press 2000 (Cambridge Ancient History vol.2). DOI doi.org/10.1017/CHOL9780521086912. 
  • Romer, John. Ancient Lives: Daily Life in Egypt of the Pharaohs (en anglès). Henry Holt and Co., 1990, p. 116-12. ISBN 9780805012446. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Papir_de_la_vaga&oldid=32546149»