Vés al contingut

Parachanna fayumensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuParachanna fayumensis Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnabantiformes
FamíliaChannidae
GènereParachanna
EspècieParachanna fayumensis Modifica el valor a Wikidata
(Murray, 2006)[1][2][3][4]

Parachanna fayumensis és una espècie extinta de peix pertanyent a la família dels cànnids,[5] la qual només és coneguda gràcies als registres fòssils.

Descripció[modifica]

Es diferencia de Parachanna insignis, de Parachanna africana i de Parachanna obscura per la presència de dents elevades prominents amb alvèols dentals ben desenvolupats en una superfície ventral de l'extrem posterior del paraesfenoide.[4]

Origen[modifica]

És l'espècie més antiga coneguda de la família dels cànnids a Àfrica gràcies a diversos ossos cranials de l'Eocè superior i de l'Oligocè inferior trobats a l'oasi del Faium,[6][7] la qual cosa suggereix que la migració d'aquesta família des del subcontinent indi[8][9][10] fins a Àfrica[11] es va produir molt abans del Miocè.[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  2. ↑ Teugels G. G. & Daget J., 1984. Parachanna nom. nov. for the African snake-heads and rehabilitation of Parachanna insignis (Sauvage, 1884) (Pisces, Channidae). Cybium v. 8 (núm. 4). 1-7. [1] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 Murray, Alison M., 2006. "A New Channid (Teleostei: Channiformes) from the Eocene and Oligocene of Egypt". Journal of Paleontology 80 (6): 1172. [2]
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Murray, A. M., 2004. Late Eocene and early Oligocene teleost and associated ichthyofauna of the Jebel Qatrani Formation, Fayum, Egypt. Palaeontology 47:711–724. [3]
  7. ↑ Bown, T. M. i M. J. Kraus, 1988. Geology and paleoenvironment of the Oligocene Jebel Qatrani Formation and adjacent rocks, Fayum Depression, Egypt. U.S. Geological Survey Professional Paper, 1452, 60 p.
  8. ↑ Thewissen, J. G M. i M. C. Mckenna, 1992. Paleobiogeography of Indo-Pakistan: A response to Briggs, Patterson, and Owen. Systematic Biology 41:248–251. [4]
  9. ↑ Sahni, A., S. V. Srikantia, T. M. Ganesan i C. Wangdus, 1984. Tertiary fishes and molluscs from the Kuksho Formation of the Indus Group, near Nyoma, Ladakh. Journal of the Geological Society of India 25:744–747.
  10. ↑ Roe, L. J., 1991. Phylogenetic and ecological significance of Channidae (Osteichthyes, Teleostei) from the early Eocene Kuldana Formation of Kohat, Pakistan. Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan 28:93–100.
  11. ↑ Van Couvering, J. A. i J. A H. Van Couvering, 1975. African isolation and the Tethys Seaway. Proceedings of the Sixth Congress Regional Committee on Mediterranean Neogene Stratigraphy, Bratislava, 1975 6:363-367.
  12. ↑ Murray, Alison M., 2006. "A New Channid (Teleostei: Channiformes) from the Eocene and Oligocene of Egypt". Journal of Paleontology 80 (6): 1176.

Bibliografia[modifica]

  • Berg, L. S., 1940. Classification of fishes both recent and fossil. Travaux de l'Institut Zoologique de l'Académie des Sciences de l'USSR V:87–517.
  • Böhme M., 2004. Migration history of air-breathing fishes reveals Neogene atmospheric circulation patterns. Geology 5: 393–396. [5]
  • Bonou, C. A. i G. G. Teugels, 1985. Révision systématique du genre Parachanna (Teugels et Daget, 1984) (Pisces: Channidae). Revue d'Hydrobiologie Tropicale, v. 18 (núm. 4): 267-280.
  • Gaudant, J., 1996. Signification paléobiogéographique de la découverte de dents de Characiformes (Poissons téléostéens) dans le Miocène moyen de Sansan (Gers). Comptes rendus de l'Academie des Sciences, París, série IIa 322:799–803.
  • Gaudant, J. i B. Reichenbacher, 1998. Première découverte d'un squelette de Channidae (Poissons téléostéens) dans le Miocène inférieur d'Illerkirchberg, près d'Ulm (Wurtemberg, Allemagne). Paläontologische Zeitschrift 72:383–388.
  • Gayet, M., 1988. Découverte du plus ancien Channiforme (Pisces, Teleostei): Parachannichthys ramnagarensis n.g., n.sp., dans le Miocène moyen des Siwaliks (Ramnagar, Jammu et Cachemire, Inde). Implications paléobiogéographies. Comptes rendus de l'Academie des Sciences, París, série II 307:1033–1036.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parachanna_fayumensis&oldid=33481676»