Parc Nacional del Salonga
| ||||
| Tipus | Parc nacional i selva tropical  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bandundu (República Democràtica del Congo), Equador (República Democràtica del Congo) i Kasai Occidental (República Democràtica del Congo) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 3.600.000 ha 36.000 km² | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni natural → Àfrica | |||
| Data | 1984 (8a Sessió), Criteris PH: (vii) i (ix) | |||
| En perill | 1999 - 2021 | |||
| Identificador | 280 | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 1078 | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1999-2021 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1970 | |||
| Lloc web | salonga.org… | |||
El Parc Nacional de Salonga és un parc nacional a la República Democràtica del Congo.[1] És la selva tropical protegida més gran d'Àfrica, abastant uns 36.000 km² o 3.600.000 hectàrees a les províncies de Mai Ndombe, Equateur, Kasaï i Sankuru.
Història[modifica]
El 1984, el parc nacional es va inscriure a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO per protegir una gran franja de selva tropical al centre de la conca del riu Congo relativament intacta i el seu important hàbitat per a moltes espècies rares.[2]A causa de la guerra civil a la meitat oriental del país, es va afegir a la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill el 1999.[3]
El 1999 estava classificat com a amenaçat a causa de la caça furtiva i la construcció d'habitatges, però després el seu estat de conservació ha millorat i el lloc es va eliminar de la llista en perill el 2021.[4]
El parc està cogestionat per l'Institut Congolais pour la Conservation de la Nature i el World Wide Fund for Nature des de 2015. S'està duent a terme una àmplia consulta,[5] amb les dues principals poblacions que viuen dins del parc; els Iyaelima, els últims residents del parc[2] i els Kitawalistes, una secta religiosa que es va instal·lar al parc just després de la seva creació. Hi ha una intensa col·laboració entre els guàrdies del parc i els Iyaelima, ja que els pobles d'Iyaelima s'utilitzen com a llocs de guàrdia. Se sap que les densitats de bonobos són més altes als pobles d'Iyaelima, cosa que demostra que no amenacen les espècies emblemàtiques del parc.[6]
Ubicació i clima[modifica]
El parc nacional de Salonga es troba entre 350 i 700 m sobre el nivell del mar. Amb una grandària total de 36.500 km², dividit en una part nord i una part sud per un corredor d'uns 40 km d'ample, és el parc nacional de boscos tropicals més gran del món. Les seves fronteres estan formades principalment per rius. De mitjana, cauen més de 2000 mm de pluja en un any.
- El sector nord
Ubicat a una altitud d'uns 300 m a l'oest, s'enfila cap a l'est on culmina al voltant dels 350 m. Està, a més, completament coberta per la selva equatorial, terra seca sobre hidromorfs, antigament pastures dels elefants víctimes d'una «enorme pressió cinegètica» però dels que encara hi sobrevivien alguns grups a principis del segle xxi.[7]
La part occidental d'aquest sector té la forma d'un altiplà de baix relleu on els rius són molt amples i tenen un curs extremadament sinuós i riberes pantanoses (1 km a 4 km a banda i banda en alguns llocs). A la part est d'aquest sector cap a l'estació de Mondjoku, el relleu canvia i l'altiplà s'eleva notablement; les valls es tornen escarpades i els rius flueixen al peu dels penya-segats aconseguint de vegades una alçada de 80 m. Aquest sector està habitat pels kitawalistes que utilitzen cultius de tala i crema, i els empren per a llenya per al foc i la fabricació de canoes, recullen mel i els seus resultats com a incendis, desforestació per a l'establiment de cultius alimentaris, tall de llenya per a calefacció.
- El sector Sud
De major altitud (aproximadament 350 m al Nord-oest, culmina al sud-est a aproximadament 700 m). Abarca la línia de la serralada que separa les conques hidrogràfiques dels rius Luilaka al nord, Likoro a l'oest i Lukenie al sud. Aquest sector està habitat pels Yaelima els qui també usen el bosc per a les seves necessitats (alimentació, caça, agricultura, foc, construcció, canoes). Al voltant del 30% del sector sud és la llar de grups de pigmeus.[7]
Ecologia[modifica]
Situat al centre de la Conca del Congo, el Parc Nacional de Salonga protegeix la selva tropical més gran d'Àfrica i la segona del món.[8] Les grans dimensions i la complexitat ecològica d'aquesta selva tropical han permès que les espècies i les comunitats evolucionin relativament sense ser pertorbades. Com a resultat, el parc nacional protegeix un ecosistema altament biodivers i únic. De les 735 espècies de plantes identificades a la part sud-oest del parc, el 85% depèn dels animals per dispersar les llavors, procés anomenat Zoocoria.[8]
Molts grans mamífers es troben al parc en densitats relativament altes, incloent-hi els antílops bongo, mangabeis de cresta negra, lleopards i bonobos.[9] La regió del sud ha estat el lloc on s'han realitzat estudis sobre els bonobos en estat salvatge.[10] Hi ha poblacions de bonobos molt més grans a prop dels assentaments dels Iyaelima que en altres parts del parc, aparentment perquè els Iyaelima no els fan mal i estan exercint un fort paper en la seva conservació.[10] A pesar de la pressió de la caça, al parc sobreviu una població viable de elefants del bosc.[9]
Altres mamífers del parc són el mono Dryas, el còlob vermell de Thollon, el lleopard, el pangolí de cua llarga, el pangolí gegant, el pangolí arborícola, la mangosta esvelta d'Angola, la geneta aquàtica, hipopòtam, el gat daurat africà, el potamoquer de riu, el duiquer de llom groc, el sitatunga, l'okapi, l'antílop septentrional, l'antílop mesquer nan d'aigua i el búfal de bosc.
Hi ha moltes espècies d'aus presents dins del parc, com la garsa bouera, la cigonya negra i el tàntal africà.[11] El paó del Congo, una espècie d'au amenaçada endèmica de la conca del Congo i l'au nacional de la República Democràtica del Congo, viu tant als boscos primaris com als secundaris del parc.[12]
S'han identificat 56 espècies de peixos al parc, incloent-hi els peixos gat Clarias buthupogon i Synodontis nigriventris.[13] Els cocodrils de musell fi africans també es troben dins del parc.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional del Salonga |
- ↑ «Salonga National Park» (en anglès). [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Hopson, Mark «The Wilderness Myth: How the Failure of the American National Park Model Threatens the Survival of the Iyaelima Tribe and the Bonobo Chimpanzee». Earth Jurisprudence and Environmental Justice Journal, 1, 1, 2011.
- ↑ «Salonga National Park». United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organization. [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ «Salonga National Park (Democratic Republic of the Congo) removed from the List of World Heritage in Danger» (en anglès). UNESCO, 19-07-2021. [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ CERDI-BAS (2016), Etude Stratégique des populations résidentes dans le parc national de la Salonga
- ↑ Springer. PA190 Els bonobos: comportament, ecologia i conservació, 2008, p. 239. ISBN 978-0-387 -74785-9.
- ↑ 7,0 7,1 Ellen Van Krunkelsven, Inogwabini Bila Lsia et Dirk Draulans, « A survey of bonobos and other large mammals in the Salonga National Park, Democratic Republic of Congo », Oryx, vol. 34, no 3, juillet 2000, p. 180–187, ISSN 1365-3008 et 0030-6053
- ↑ 8,0 8,1 Beaune, David; Bretagnolle, François; Bollache, Loïc; Hohmann, Gottfried; Surbeck, Martin; Fruth, Barbara «Seed estrategias de dispersión y la amenaza de defaunación en un bosque del Congo». Biodiversity and Conservation, 22, 1, 2012, pàg. 225-238. ISSN: 3115 0960- 3115.
- ↑ 9,0 9,1 Van Krunkelsven, Ellen; lsia, Inogwabini Bila; Draulans, Dirk «Un estudio sobre los bonobos y otros grandes mamíferos en el Parque Nacional de Salonga, Democratic Republic of Congo». Oryx, 34, 3, 2009, pàg. 180–187. ISSN: 0030-6053.
- ↑ 10,0 10,1 Falk, John «Por qué los bonobos necesitan una radio y otras lecciones (improbables) del Congo más profundo». National Geographic, 2008. Arxivat de l'original el 8 de març de 2016 [Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ «Salonga National Park». United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organization. [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ Mulotwa, M.; Louette, M.; Dudu, A.; Upoki, A.; Fuller, R. A. «Las aves del Congo utilizan tanto el bosque primario como el antiguo en regeneración en el Parque Nacional de Salonga, República Democrática del Congo». Ostrich, 81, 2010, pàg. 1-6.
- ↑ Inogwabini, Bila-Isia «Peces del Parque Nacional de Salonga, República Democrática del Congo: estudio y cuestiones de conservación». Oryx, 39, 1, 2005, pàg. 78-81. ISSN: 0030-6053.
Bibliografia[modifica]
- Wally und Horst Hagen: Die afrikanischen Nationalparks als Lebensräume der Elefanten. In: Vitus B. Dröscher: Rettet die Elefanten Afrikas. 1. Auflage. Goldmann Verlag, München 1992, ISBN 3-442-12322-4. S. 251.
Enllaços externs[modifica]
|
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional del Salonga |
- Protected Areas and World Heritage - Salonga, (en anglès) - (en francès).
 |  | ||
