Sit de coroneta blanca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pardal de coroneta)
Infotaula d'ésser viuSit de coroneta blanca
Zonotrichia leucophrys Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes30,7 g (pes adult, mascle)
27,1 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22721088 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereZonotrichia
EspècieZonotrichia leucophrys Modifica el valor a Wikidata
(Forster, 1772)
Nomenclatura
ProtònimEmberiza leucophrys Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució de Z. leucophrys     Zona de nidificació     Zona de migració     Zona d'hivernació     Tot l'any

El sit de coroneta blanca[1] (Zonotrichia leucophrys) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita zones amb arbres petits o arbusts, garrigues, praderies i ciutats d'Amèrica del Nord, criant des d'Alaska i nord del Canadà cap al sud, per l'oest fins al nord-oest dels Estats Units. Passa l'hivern més al sud, per la major part dels Estats Units i Mèxic.

Descripció[modifica]

Els adults de sit de coroneta blanca tenen franges blanques i negres al cap, la cara grisa, les parts superiors amb franges marrons i una cua llarga. Les ales són marrons amb llistes i les parts inferiors són grises. El bec és o rosa o groc. Són semblants en aparença al sit gorjablanc, però no tenen les marques blanques de la gola o la brida groga.[2] Pot visitar menjadores per a ocells.[3]

Mesura entre 15 i 16 cm de longitud, pesa entre 25 i 28 gr i té una envergadura d'entre 21 i 24 cm[4]

Distribució[modifica]

L'hàbitat de reproducció són les zones brollades del nord del Canadà i l'oest dels Estats Units.

El sit de coroneta blanca és un divagant molt rar a Europa occidental. S'ha vist a Anglaterra, Escòcia,[5][6] Irlanda[7] i Noruega.[8] El 2008 es va veure un sit de coroneta blanca a Cley, al costat del mar, a Norfolk, Anglaterra.[9] Per commemorar l'esdeveniment es va incloure una imatge de l'ocell en una finestra de l'església de Santa Margarida.

Comportament[modifica]

Aquests ocells s'alimenten a terra o en vegetació baixa, però de vegades fan vols curts per atrapar insectes voladors. Mengen principalment llavors, altres parts de plantes i insectes. A l'hivern, sovint s'alimenten en estols.[10]

Nien a sota dels arbustos o a terra sota dels arbustos i posen de tres a cinc ous de color gris o blau verdós amb marques marrons.[10]

El sit de coroneta blanca és conegut pel seu son unihemisfèric d'ones lentes, que li permet mantenir-se mig despert fins a dues setmanes durant la migració.[11] Aquest efecte s'ha estudiat per a possibles aplicacions d'alerta humana en el treball per torns i la conducció de camions.[12]

Estudis recents d'ornitòlegs, inclosa Elizabeth Derryberry, han demostrat que el cant del sit de coroneta blanca es veu afectat per l'activitat humana i el soroll.[13] Un altre estudi demostra que ell cant actua com un mecanisme d'aïllament productiu que es debilita en les zona de contacte entre les subespècies i al mateix temps l'estudi dóna suport a la hipòtesi que la variació interespecífica dels cants pot reduir el flux de gens entre poblacions.[14]

Etimologia[modifica]

El nom científic prové del grec antic. El nom del gènere Zonotrichia prové del grec antic ζώνη (“zona”, franja) i θρίξ (“thrix”, cabell). El nom de l'espècie leucophrys prové de λευκός (“leukos”,  blanc) i ὀφρῡ́ς (“ophrus”, cella).[15]

Taxonomia[modifica]

Es reconeixen cinc subespècies:[16]

  • Z. l. gambelii (Nuttall, 1840) Alaska i oest de Canadà.
  • Z. l. nuttalli (Ridgway, 1899) centre oest de Califòrnia (oest d'USA)
  • Z. l. pugetensis (Grinnell, 1928) sud-oest de Canadà i nord-oest d'USA.
  • Z. l. oriantha (Oberholser, 1932) inland sud-oest del Canadà continental i oest d'USA.
  • Z. l. leucophrys (Forster, 1772) centre i est de Canadà.

Referències[modifica]

  1. «Sit de coroneta blanca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. Chilton, Glen; Baker, M. C.; Barrentine, C. D.; Cunningham, M. A.. White-crowned Sparrow (Zonotrichia leucophrys) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.whcspa.01. 
  3. Chilton, Glen; Baker, M. C.; Barrentine, C. D.; Cunningham, M. A. «White-crowned Sparrow (Zonotrichia leucophrys), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.whcspa.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  4. «White-crowned Sparrow - Zonotrichia leucophrys» (en anglès). NatureWorks. [Consulta: 25 novembre 2023].
  5. «White-crowned Sparrow» (en anglès americà). Historical Rare Birds. [Consulta: 25 novembre 2023].
  6. «Rare bird found in coastal garden» (en anglès). BBC News, 09-01-2008. [Consulta: 25 novembre 2023].
  7. Hussey, Harry. «The White-crowned Sparrow in County Cork» (en anglès). Vol.16 (5) p. 203–5. Birding World. [Consulta: 25 novembre 2023].
  8. Høysæter, Øyvind Lasse. «American mob-sparrow declares war on Norway|Amerikansk pøbelspurv erklærer krig» (en noruec bokmål). Øblog, 04-10-2009. [Consulta: 25 novembre 2023].
  9. Unwin, Brian (en anglès) White-crowned Sparrow boosts local tourism. The Telegraph, 29-09-2020. ISSN: 0307-1235.
  10. 10,0 10,1 Chilton, Glen; Baker, M. C.; Barrentine, C. D.; Cunningham, M. A. «White-crowned Sparrow (Zonotrichia leucophrys)». The Birds of North America Online, 01-01-1995. DOI: 10.2173/bna.183.
  11. Martin, Richard «It's Wake-Up Time» (en anglès). Wired. ISSN: 1059-1028.
  12. Rattenborg, Niels C; Mandt, Bruce H; Obermeyer, William H; Winsauer, Peter J; Huber, Reto «Migratory Sleeplessness in the White-Crowned Sparrow (Zonotrichia leucophrys gambelii)» (en anglès). PLoS Biology, 2, 7, 13-07-2004, pàg. e212. DOI: 10.1371/journal.pbio.0020212. ISSN: 1545-7885. PMC: PMC449897. PMID: 15252455.
  13. Derryberry, Elizabeth P.; Phillips, Jennifer N.; Derryberry, Graham E.; Blum, Michael J.; Luther, David «Singing in a silent spring: Birds respond to a half-century soundscape reversion during the COVID-19 shutdown» (en anglès). Science, 370, 6516, 30-10-2020, pàg. 575–579. DOI: 10.1126/science.abd5777. ISSN: 0036-8075.
  14. Lipshutz, Sara E.; Overcast, Isaac A.; Hickerson, Michael J.; Brumfield, Robb T.; Derryberry, Elizabeth P. «Behavioural response to song and genetic divergence in two subspecies of white‐crowned sparrows (Zonotrichia leucophrys )» (en anglès). Molecular Ecology, 26, 11, 2017-06, pàg. 3011–3027. DOI: 10.1111/mec.14002. ISSN: 0962-1083.
  15. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii (en anglès). 1. Aufl.. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 224. ISBN 978-1-4081-2501-4. 
  16. Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 25 novembre 2023].