Parkinsonita
 Parkinsonita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₇MoO9Cl₂ |
| Epònim | Reginald F. D. Parkinson (en)   |
| Localitat tipus | Mina Wesley, Bristol, Anglaterra i Pedrera Torr Works, Somerset, Anglaterra (colocalitats tipus) |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.10 |
| Dana | 10.5.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,98Å; c = 22,34Å; |
| Color | vermell a vermell lilós |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,580 nε = 2,420 |
| Birefringència | δ = 0,160 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-030 |
| Any d'aprovació | 1991 |
| Símbol | Pkn |
| Referències | [1] |
La parkinsonita és un mineral de la classe dels halurs. Anomenat així pel col·leccionista i venedor de minerals Reginald F. D. Parkinson, qui va trobar el mineral.
Classificació[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parkinsonita pertany a «03.DB: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb, Cu, etc.» juntament amb els següents minerals: rickturnerita, diaboleïta, pseudoboleïta, boleïta, cumengeïta, bideauxita, cloroxifita, hematofanita, asisita, murdochita i yedlinita.
Característiques[modifica]
La parkinsonita és un halur de fórmula química Pb₇MoO9Cl₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit a Arizona (Estats Units) i a Anglaterra. S'ha descrit en fractures i porositat tipus vuggy en carbonats associats a òxids de ferro i manganès. S'ha descrit associada a mendipita, cloroxifita, diaboleïta, cerussita, paralaurionita, wulfenita, òxids de manganès i calcita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Parkinsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Parkinsonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 novembre 2017].