Parmotrema hypoleucinum
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Lecanoromycetes |
| Ordre | Lecanorales |
| Família | Parmeliaceae |
| Gènere | Parmotrema |
| Espècie | Parmotrema hypoleucinum  Hale, 1974 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Parmelia hypoleucina |
Parmotrema hypoleucinum és una espècie de liquen de la família de les parmeliàcies.
Morfologia[modifica]
Té un tal·lus foliaci que amida entre 3 i 15 centímetres de diàmetre i és de color grisenc a l'anvers, amb taques blanques i zones ennegrdies. El revers és blanc, i és un dels trets que ajuda a identificar-lo. Té uns lòbuls allargats, d'entre 8 i 15 mm d'amplada, lleugerament superposats, plans, llisos. Els lòbuls sovint són ciliats al marge, amb cilis negres que cauen amb facilitat. Els soredis hi són presents sovint, granulars, en les línies marginals o submarginals. El punt de subjecció al substrat és petit en comparació amb el volum dels lòbuls aeris.[1] En quant a tests químics d'identificació, el còrtex superior i la medul·la responen positivament, canviant el color a groc i taronja (respectivament) en ser exposats a hidròxid de potassi (K+), mentre que no responen als testos C (hipoclorit sòdic) i KC (combinació del test K i el test C). El còrtex superior no respon al test P (parafenilendiamina) però si que ho fa la medul·la, que es torna de color taronja.[1] Es pot arribar a confondre amb altres espècies del gènere Parmotrema, si bé P. hypoleucinum es diferencia de Parmotrema reticulatum i Parmotrema chinense per tenir una distribució més habitual en zones tèrmiques amb elevada humitat atmosfèrica, ser més robusta i tenir la cara inferior de color blanc.[2]
Hàbitat i ecologia[modifica]
És un liquen que viu sobre arbres i arbusts (epífit), si bé rarament es pot trobar sobre roques. Viu preferentment en alzinars, suredes i garrigars. Creix en les branques i troncs d'alzines, sureres, pins blancs, garrics, savines, càdecs, llentiscles, romanís i estepes blanques. Acostumen a preferir les zones costaneres, si bé poden penetrar terra endins en zones amb influència marina, especialment en zones d'entre 300 i 500 metres d'alçada en condicions de molta humitat (vora rius o en zones boiroses). Són freqüents en alzinars i suredes madures i poc pertorbades, si bé també es pot trobar ocasionalment en petites bosquines pertorbades entre zones de cultiu.[3] A Catalunya, es troba sobretot en les branques i troncs de suredes i pinedes litorals.[4] Està inclòs dins del catàleg de flora amenaçada de Catalunya,[5] on es considera que el seu estat de conservació és vulnerable.[4]
Distribució[modifica]
Aquest liquen té una distribució pantropical i pantemperada, si bé la principal àrea de distribució és les zones mediterrànies d'Espanya (incloses les Illes Balears), Portugal, França, Itàlia i Montenegro. Al Nord d'Àfrica s'ha trobat a Marroc, Algèria i Tunísia. També es pot trobar en zones tropicals i temperades de la costa est dels Estats Units.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Parmotrema hypoleucinum (Steiner) Hale». Consortium of Lichen Herbaria. [Consulta: 10 juny 2023].(anglès)
- ↑ Wirth, Volkmar. Líquenes, Musgos y Hepáticas (en castellà). Barcelona: Ediciones Omega, 25-04-2004, p. 109. ISBN 84-282-1266-X.
- ↑ 3,0 3,1 «Parmotrema hypoleucinum». Fungal Red List. [Consulta: 10 juny 2023].(anglès)
- ↑ 4,0 4,1 «Flora amenaçada de Catalunya: Parmotrema hypoleucinum». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 09-04-2015. [Consulta: 4 juny 2023].