Passatge del Crèdit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Passatge del Crèdit
Passatge del Crèdit Barcelona Catalunya.jpg
Dades
Tipus carrer
Arquitecte Magí Rius Molet
Característiques
Estil arquitectònic Eclecticisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Passatge del Crèdit, 1-10. Barcelona
 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.381955°N,2.176334°E / 41.381955; 2.176334Coord.: 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.381955°N,2.176334°E / 41.381955; 2.176334
BCIL
Identificador IPAC: 40360
Modifica les dades a Wikidata

El Passatge del Crèdit és un carrer de Barcelona que fou construït el 1875, damunt el solar que havia ocupat el Castell Nou i sobre les ruïnes de part del convent de les monges de l'Ensenyança.[1] El Passatge del crèdit es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona i va ser projectat per l'arquitecte Magí Rius i Mulet entre l'any 1875 i1879. El passatge s'obre dins l'illa de cases definida pels carrers de Ferran, Avinyó, Baixada de Sant Miquel i la Plaça Sant Miquel; tot travessant-la longitudinalment i disposant de dues entrades afrontades, una des del carrer de la Baixada de Sant Miquel i l'altra des del carrer Ferran.[2] És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.[2]

La construcció d'aquest passatge fou dirigida per Magí Rius, en el moment àlgid de l'arquitectura d'estructures de ferro, tal com es pot apreciar en l'estructura de les dues plantes inferiors (construïdes deu anys abans que la Torre Eiffel).[1] Va ésser encarregat per la Societat Catalana General de Crèdit, una entitat financera que participà activament en la industrialització del país. El 1881, l'any de la Febre d'Or, es crearen molt bancs (Banc Sabadell, Banc de Terrassa, Banc de Reus, Banc de Vilanova, etc.) amb molta més il·lusió que capital, els quals volien tindre la seua part del suculent pastís d'aquell nou món econòmic que tot just es desvetllava.[1]

S'entra al passatge per sota una volta amb un bonic sostre, una mica deteriorat, que porta a un encantador pati interior: hom se sent com si estigués en un món ben diferent del que prové, la llum, l'estètica i la perspectiva de l'entorn fan descansar la vista i es pot gaudir d'un respir de tranquil·litat.[1] Al mig hi trobem un quiosc metàl·lic amb coberta punxeguda, quasi abandonat, que antigament disposava de vidres decorats amb una inscripció. Actualment, encara posseeix un cert regust de la moda parisenca de quan es va construir.[1]

Descripció[modifica]

Edifici d'habitatges al passeig del Crèdit, núms. 1-10
Placa de bronze commemorant el 75è aniversari de Joan Miró
Passatge del Crèdit

L'accés al passatge es produeix en ambdues vies a través d'un gran arc de mig punt. Es tracta d'una entrada monumental, flanquejada per dues grans pilastres de pedra assentades a sobre d'un sòcol, amb fust decorat amb un seguit de petites plaques esculpides amb motius vegetals geomètrics i coronades per un gran entaulament. A sobre d'aquest, es desenvolupa un arc de pedra adovellat, flanquejat a sengles costats per dues pilastres i amb dos medallons on es disposa el bust de dues figures al·legòriques (Mercuri i Amèrica). A la banda del carrer Ferran, la rosca de l'arc es troba decorada amb un element metàl·lic, que a manera de reixa s'ancora a l'intradós de l'arc; a la rosca hi ha encastades unes lletres metàl·liques "PASAJE DEL CRÉDITO". Destaca d'aquesta entrada -i a diferència de la de la Baixada de Sant Miquel- l'existència d'un nivell construït a la zona de l'arc, que aprofita la llum d'aquest per disposar-hi la finestra que veiem avui dia.[2]

En relació a aquest últim aspecte, s'ha de ressaltar el tipus de cobriment d'aquests trams que enllacen els dos carrers. Tot dos estan coberts amb un forjat de fusta amb cassetons, però d'alçària, estructura i acabament molt diferents. Tot sembla indicar, que el de la banda del carrer Baixada de Sant Miquel forma part del projecte arquitectònic original, amb un cassetonat de peces quadrangulars, que presenten al centre un floró -també de fusta- que combina formes quadrangulars i arrodonides al fullatge. Aquest sostre -que encara conserva testimonis de la policromia original- presenta un estat de conservació bastant deficient i actualment es troba protegit per una xarxa per tal d'evitar despreniments. Pel que fa al sostre de la banda del carrer Ferran, sembla formar part d'una reforma posterior, ja que es tracta d'un cassetonat més senzill sense cap decoració i que es troba més baix que el de l'altra banda del passatge per tal de crear un nivell entremig que no existeix a la Baixada de Sant Miquel. Tot i així el seu estat de conservació és bastant deficient, en alguns punts han desaparegut algunes de les plaques de fusta deixant a la vista el revoltó de maó de pla del forjat que cobreix i hi ha d'altres zones, amb poca estabilitat i risc de despreniment del conjunt.[2]

Com ja es comentava anteriorment, el Passatge del Crèdit comunica i dóna accés a un conjunt d'edificis que es distribueixen longitudinalment a sengles costats d'aquest pas. Es tracta d'unes construccions amb sis nivells d'alçat, tot disposant de planta baixa, entresòl i quatre pisos més. La planta baixa queda destinada a espai comercial i es caracteritza per la gran alçaria que presenta, amb sostres elevats i grans obertures emmarcades per pilastres de ferro que permeten disposar de grans finestrals que asseguren l'entrada de llum. Destaca la decoració amb petits mascarons que encara es conserven a alguns punts de la cornisa que remata la planta baixa. La resta de pisos són habitatges tot i que una part del conjunt acull actualment part de les instal·lacions de l'Hotel Rialto.[2]

Els diversos pisos disposen d'obertures al Passatge emmarcades per pilastres de pedra, de tonalitat blanca que contrasta amb el color vermellós del revestiment de la façana. Destaca el tractament i composició de les finestres a les dos façanes on es localitzen les entrades, amb un joc d'obertures decreixent cap als nivells superiors. Aquesta variació consisteix que al primer pis la finestra disposa de tres grans obertures amb balcons, emmarcades per pilastres d'ordre jònic, mentre que al segon només en disposa de dos. El tercer pis, manté les dues obertures però es redueix la seva alçaria i amplada que és efectivament, menor al darrer nivell.[2]

Destaca també del conjunt la caseta de la porteria, localitzada a la zona descoberta del passatge i adossada a una de les façanes; està construïda en ferro, amb planta poligonal, coberta punxeguda i grans finestrals que permeten l'observació de tot el conjunt des del seu interior.[2]

Aquest conjunt és una de les obres més representatives de l'aleshores vigent arquitectura del ferro, material que es fa visible a les pilastres de la planta baixa i combinat amb la pedra de la resta de la construcció. Apareix també emprat en els elements ornamentals (capitells, baranes...) que Rius combina amb recursos estilístics de tendències classicistes.[2]

Número 4: Joan Miró[modifica]

Placa en reconeixement a Joan Miró en el seu 90è aniversari

Ací va néixer i viure Joan Miró durant molts anys, i també hi va tindre el seu taller una temporada. A la façana, hi podem veure dues plaques: a la columna de la dreta (de granit), la que commemora els 90 anys del pintor diu així:[1]

«
A JOAN MIRÓ AMB EL
RECONEIXEMENT DE LA
CIUTAT DE BARCELONA
EN EL SEU 90 ANIVERSARI
20 ABRIL 1983.[1]
»

La de l'esquerra, la de bronze, col·locada el 1968 amb motiu del seu 75è aniversari, diu el següent:[1]

«
EN AQUESTA
CASA NASQUÉ
EL PINTOR
JOAN MIRÓ
L'ANY 1893.[1]
»

Sortint del passatge, a la dreta, trobem la plaça de Sant Jaume: el centre corporatiu de la ciutat de Barcelona.[1]

Història[modifica]

Entrada al passatge del Crèdit pel carrer de Ferran

El conjunt constructiu adscrit al nom de Passatge del Crèdit, constitueix una de les darreres construccions que, al llarg del tercer quart del segle XIX, s'anaren bastint per tal d'urbanitzar el carrer Ferran, l'obertura del qual no fou totalment efectiva fins als anys 1840.[2]

Tot el conjunt és obra de l'arquitecte Magí Rius i Mulet i va ser bastit entre els anys 1875 i 1879, per encàrrec de la Societat Catalana General del Crèdit. Aquest conjunt d'habitatges i espais comercials es va edificar en una part del solar que havia ocupat el convent de l'Ensenyança i es va convertir en un dels espais de referència i més activitat comercial del darrer quart del segle XIX a la ciutat de Barcelona. Així, l'any 1879, el fuster i decorador Francesc Vidal i Jevellí va obrir una botiga de decoració al número 3. De fet, el diari de Barcelona recollia el 29 de març d'aquell any (núm.28) una referència on es comparava aquesta botiga amb altres similars a París, Roma i Londres. A la mateixa finca, als baixos, es va fundar l'any 1882 l'ordre de premsa del partit liberal conservador: el diari El Principado, dirigit per Carles Frontaure.[2]

L'any 1919, al número 8 s'instal·là la Sociedad Anónima de Crédito y Fomento de Ahorros i, el 1926, en el 5-7 s'obrí el restaurant Cap-i-cúa. Una altra botiga coneguda com a Gifré & Escoda es localitzava al baixos, flaquejant l'entrada del carrer Ferran i avui substituïda per una firma de roba.[2]

Aquest passatge surt a la pel·lícula Salvador (Puig Antich) dirigida per Manuel Huerga i basada en la novel·la Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich (escrita el 2001 pel periodista català Francesc Escribano), la qual narra la crònica dels esdeveniments que van portar a la condemna a mort i a l'execució del jove Salvador Puig i Antich (la darrera execució a garrot vil de la dictadura franquista). En realitat, el lloc de residència de la seua família fou el passatge de l'Ensenyament, molt a prop del passatge del Crèdit.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Dalmases, Pere, 2012. Barcelona pas a pas. 8 itineraris per Ciutat Vella. Col·lecció Base Històrica, núm. 89. Barcelona. ISBN 9788415267669. Pàgs. 232-233.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Passatge del Crèdit». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. La meva Barcelona (català)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge del Crèdit Modifica l'enllaç a Wikidata