Pastera (recipient)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pastera rural andorrana.

Artesa és un recipient rectangular amb forma de tronc de piràmide capgirada, amb vorells opcionals —o fins i tot mànec— en un o dos dels seus costats.[1][2] El model de fusta s'ha utilitzat durant segles per a pastar el pa i en altres feines culinàries.[3][4]

Denominació[modifica]

És un derivat de pasta o de pastar.

Usos[modifica]

La mecanització en els obradors de rebosteria, les noves tecnologies en els forns de pa i la massificació del mercat han relegat la pastera a un ús de reciclatge en mobiliari (les de fusta per a taules i decoració) i en jardineria (grans jardineres).

Altres significats [cal citació][modifica]

També s'anomenen pastera aquestes coses:

  • Caixa amb potes i fons inclinat que utilitzen els guixaires per pastar el guix.
  • Recipient que conté l'aprest en les màquines de parar i d'aprestar o la color en les màquines d'estampar.
  • Nínxol.
  • Naquera, recipient que, en una sínia, rep l'aigua que hi aboquen els catúfols.
  • Embarcació petita, de fons pla, sense quilla.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. . «Artesa». DLE. [Consulta: 27 març 2016].
  2. Casares, Julio: Diccionario ideológico de la lengua española (2ªed. 1975): Editorial Gustavo Gili, Barcelona; p. 75; ISBN 84-252-0126-8
  3. En el mundo rural ha sido tradicional su uso para conservar y guardar el pan y la carne sazonada o adobar la carne de determinados embutidos tras la matanza.
  4. González-Hontoria, Guadalupe. Las Artesanías de España I. Zona septentrional. Ediciones del Serbal, 1998. ISBN 8476282184.