Patricio Pron

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPatricio Pron
Patricio Pron en la Presentación de "Confesionario, historia de mi vida privada" en Madrid en 2017.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Rosario (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Rosario Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm4198939 Modifica el valor a Wikidata

Patricio Pron (Rosario, 9 de desembre de 1975) és un escriptor i periodista argentí traduït a mitja dotzena d'idiomes inclosos l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià. La prestigiosa revista Granta ho va seleccionar en 2010 com un dels 22 millors escriptors joves en espanyol.

Biografia[modifica]

Fill de periodistes, Pron és llicenciat en comunicació social per la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i doctor en filologia romànica per la Georg-August de Göttingen (Alemanya).[1]

El 1992 va començar a exercir el periodisme i va col·laborar en diversos mitjans com La Capital de Rosario i El Litoral de Santa Fe, entre altres. En l'actualitat escriu en els suplements culturals d'El País de Montevideo i ABC, així com en les revistes de Occidente, Quimera i Letras Libres (Espanya).

Va recórrer Europa, els Balcans, Àfrica del Nord i Turquia l'any 2000 com a corresponsal del diari La Capital.[2] Entre 2002 i 2007 va treballar com a assistent a la Universitat de Göttingen, on va preparar el seu treball doctoral sobre els procediments narratius en l'obra de Copi. Es va radicar a Göttingen, on es va doctorar. Es va mudar a Madrid el 2008, on resideix des de llavors.

Ha obtingut diversos premis nacionals i internacionals, els seus contes han format part d'antologies en diversos països i alguns dels seus textos han estat traduïts a altres idiomes.

Premis i reconeixements[modifica]

Obres[modifica]

Relats

  • Hombres infames, Bajo la Luna Nueva, 1999
  • El vuelo magnífico de la noche, Colihue, Buenos Aires, 2001
  • El mundo sin las personas que lo afean y lo arruinan, Mondadori, Barcelona, 2010
  • Trayéndolo todo de regreso a casa. Relatos 1990-2010, El Cuervo, La Paz, 2011
  • La vida interior de las plantas de interior, Mondadori, 2013

Novel·les

  • Formas de morir, Universidad Nacional de Rosario Editora, Rosario, 1998
  • Nadadores muertos, Editorial Municipal de Rosario, 2001[4]
  • Una puta mierda, El cuenco de plata, Buenos Aires, 2007
  • El comienzo de la primavera, Mondadori, Barcelona, 2008
  • El espíritu de mis padres sigue subiendo en la lluvia, Mondadori, Barcelona, 2011
  • No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles (Random House, 2016)[6]

Altres

  • Zerfurchtes Land. Neue Erzählungen aus Argentinien (Tierra devastada. Nuevos relatos desde Argentina), antologador, amb Burkhard Pohl[7]
  • El libro tachado. Prácticas de la negación y el silencio en la crisis de la literatura, Turner, Madrid, 2014

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Aguirre, Osvaldo. «La literatura como dominio de la mentira» (en español). Diario La Capital, 19-10-2008. [Consulta: 14 maig 2009].
  2. «Patricio Pron - Nadadores muertos» (en español). Revista Abanico, de la Biblioteca Nacional. [Consulta: 14 maig 2009].
  3. «Entregados en París los premios Juan Rulfo de RFI» (en español). Revista Letralia, 07-02-2005. [Consulta: 14 maig 2009].
  4. 4,0 4,1 «El escritor rosarino Patricio Pron ganó el premio Jaén de novela» (en español). Diario La Capital, 22-09-2008. [Consulta: 14 maig 2009].
  5. Javier Rodríguez Marcos.
  6. Nopca, Jordi «Novetats 2016: escalfant motors per a Sant Jordi». Ara, 09-01-2016.
  7. «PRON, Patricio» (en español). El Cuenco de Plata. [Consulta: 14 maig 2009].

Enllaços externs[modifica]