Unió Llatina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióUnió Llatina
Dades bàsiques
Tipus organització internacional
Forma jurídica
Creació 1954
Activitat
Membre de UNESCO
Organització i govern
Seu 
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Estats membres de la Unió Llatina

La Unió llatina fou una organització internacional d'Estats fundada el 1954 per la Convenció de Madrid per promoure i difondre l'herència cultural i les identitats dels pobles de les llengües romàniques. 37 Estats independents de quatre continents del món en foren membres. La seu era a París. Es va dissoldre el 2012.[1]

Projectes[modifica]

Per tal d'assolir la seva missió, la Unió Llatina porta a terme diversos projectes multiculturals per tal de fer prendre consciència de la importància de les cultures i de les llengües romàniques. La Unió Llatina actua en tres àmbits:

  • Cultura i comunicació: aquest àmbit promou la valoració, difusió i defensa del patrimoni llatí i del concepte de llatinitat.
  • Promoció i ensenyament de les llengües llatines oficials de la Unió (català, castellà, francès, italià, portuguès i romanès).
  • Terminologia i indústria de la llengua: aquest àmbit pretén l'enriquiment de les terminologies científiques i tècniques de les llengües llatines.

Característiques dels Estats membres[modifica]

Encara que va ser fundada el 1954, la Unió Llatina va prendre cos el 1983 com a institució funcional. Des de l'inici de la seva existència funcional, el nombre d'Estats que s'han fet membres ha crescut de 12 a 37, agrupant en l'actualitat a la majoria dels Estats susceptibles d'integrar la Unió Llatina, és a dir, els països que, segons les recomanacions interpretatives establertes el 1992, compleixen un o més dels criteris següents:

  • criteris lingüístics: una llengua oficial neollatina, una llengua d'ensenyament neollatina o una llengua neollatina utilitzada com a mitjà de comunicació en la vida quotidiana i en els mitjans;
  • criteris lingüisticoculturals: l'existència d'una literatura significativa en una llengua neollatina, l'existència de premsa escrita majoritàriament en una llengua neollatina, tant en termes de tiratge com en nombre de títols, l'existència de la televisió o ràdio amb una proporció significativa en una llengua neollatina;
  • criteris culturals: herència directa o indirecta d'un patrimoni de la Roma antiga a la qual els Estats manifesten llur fidelitat i que la perpetuen, notablement en l'ensenyament del llatí i de les llengües neollatines, per mitjà dels intercanvis culturals amb altres països llatins; l'organització de la societat, principalment en l'àmbit jurídic, així com el respecte de les llibertats fonamentals i els principis generals dels drets de l'home i de la democràcia, la tolerància i la llibertat de culte.

Estats membres[modifica]

Estructura[modifica]

La Unió Llatina està integrada per tres òrgans institucionals:

  • el Congrés: integrat per representants de tots els Estats membres i que es reuneix cada dos anys en sessió ordinària.
  • el Consell Executiu: elegit per Congrés i compost per dotze Estats membres amb un mandat de quatre anys; la seva funció és seguir regularment les activitats de l'organització i preparar el programa de treball i el seu projecte de pressupost.
  • el Secretari General: dirigeix la Unió i executa els programes i les decisions dels Congrés i del Consell Executiu.

El pressupost s'alimenta de les contribucions obligatòries de tots els Estats membres, encara que l'organització col·labora amb institucions públiques i privades que la sostenen.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Llatina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. ↑ Dissolució, Pàgina oficial de la Unió Llatina (francès)


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_Llatina&oldid=21758205»