Unió Llatina

Unió Llatina

Dades
Tipus	organització internacional
Idioma oficial	castellà, portuguès, francès, italià, romanès i català
Història
Creació	15 maig 1954
Data de dissolució o abolició	31 juliol 2012
Activitat
Membre de	UNESCO
Governança corporativa
Seu	París
Lloc web	https://www.unilat.org
Ubicació geogràfica

Estats membres de la Unió Llatina

La Unió Llatina fou una organització internacional d'Estats fundada el 1954 per la Convenció de Madrid per promoure i difondre l'herència cultural i les identitats dels pobles de les llengües romàniques. 37 Estats independents de quatre continents del món en foren membres. La seu era a París. Es va dissoldre el 2012.

Projectes

La Unió Llatina portava a terme diversos projectes multiculturals per tal de fer prendre consciència de la importància de les cultures i llengües romàniques. La Unió Llatina actuava en tres àmbits:

• Cultura i comunicació: aquest àmbit promovia la valoració, la difusió i la defensa del patrimoni llatí i del concepte de llatinitat.
• Promoció i ensenyament de les llengües llatines oficials de la Unió (català, castellà, francès, italià, portuguès i romanès).
• Terminologia i indústria de la llengua: aquest àmbit tenia com objectiu l'enriquiment de les terminologies científiques i tècniques de les llengües llatines.

Característiques dels Estats membres

Encara que va ser fundada el 1954, la Unió Llatina va prendre cos el 1983 com a institució funcional. Des de l'inici de la seva existència funcional, el nombre d'Estats que se'n van fer membres va créixer de 12 a 37. Els països que en volguessin formar part havien de complir, com a mínim, un dels següents criteris establerts el 1992:

• criteris lingüístics: una llengua oficial, d'ensenyament o de comunicació vernacla romànica;
• criteris lingüisticoculturals: l'existència d'una literatura significativa en una llengua romànica, l'existència de premsa escrita majoritàriament en una llengua romànica, tant en termes de tiratge com en nombre de títols, l'existència de televisió o ràdio amb proporció significativa en una llengua romànica;
• criteris culturals: herència directa o indirecta d'un patrimoni de la Roma antiga a la qual els Estats manifesten llur fidelitat i la qual perpetuen, notablement en l'ensenyament del llatí i de les llengües romàniques, per mitjà d'intercanvis culturals amb altres països llatins; l'organització de la societat, principalment en l'àmbit jurídic, així com el respecte de les llibertats fonamentals i els principis generals dels drets humans i de la democràcia, la tolerància i la llibertat de culte.

Estats membres

• Català (Català, Valencià)
  • Andorra

• Francès (Français)
  • Costa d'Ivori
  • França
  • Haití
  • Mònaco
  • Senegal

• Italià (Italiano)
  • Itàlia
  • San Marino

• Portuguès (Português)
  • Angola
  • Brasil
  • Cap Verd
  • Guinea Bissau
  • Moçambic
  • Portugal
  • São Tomé i Príncipe
  • Timor Oriental

• Romanès (Română)
  • Moldàvia
  • Romania

• Espanyol (Castellano, Español)
  • Bolívia
  • Colòmbia
  • Costa Rica
  • Cuba
  • República Dominicana
  • Equador
  • El Salvador
  • Espanya
  • Filipines
  • Guatemala
  • Hondures
  • Mèxic
  • Nicaragua
  • Panamà
  • Paraguai
  • Perú
  • Uruguai
  • Veneçuela
  • Xile

Estructura

La Unió Llatina estava integrada per tres òrgans institucionals:

• el Congrés: integrat per representants de tots els Estats membres i que es reunia cada dos anys en sessió ordinària.
• el Consell Executiu: elegit pel Congrés i compost per dotze Estats membres amb un mandat de quatre anys; s'encarregava de seguir regularment les activitats de l'organització i de preparar tant el programa de treball com el pressupost.
• el Secretari General: dirigia la Unió i executava els programes i les decisions del Congrés i del Consell Executiu.

El pressupost s'alimentava de les contribucions obligatòries de tots els Estats membres, encara que l'organització també col·laborava amb institucions públiques i privades que la sostenien.

Vegeu també

• Àfrica Llatina.