Pau Alsina i Rius

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPau Alsina i Rius
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871
Circumscripció Barcelona
 Senador per Barcelona
Escudo del Senado de España.svg
6 de setembre de 1872 – 9 de gener de 1874
Dades biogràfiques
Naixement 16 de desembre 1830
Barcelona
Mort 1897
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Sindicalista
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Democràtic Federal
Modifica dades a Wikidata

Pau Alsina i Rius (Barcelona 16 de desembre 1830 - íd. 1897) fou un polític republicà i dirigent obrerista català. El seu ofici era teixidor de vels.

Biografia[modifica]

Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1865 (convocat pel periòdic El Obrero) i militava al Partit Democràtic.[1] Alsina era un treballador de la indústria tèxtil i dirigent obrer que va participar en la revolució de 1868.[2] Un cop triomfà la revolució formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou candidat d'aquest partit per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1869, i fou elegit[3] amb els vots de l'obrerisme, ja que era un dels caps de la Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona, i del federalisme, de manera que esdevingué el primer diputat que pertanyia a la classe obrera.[2]

L'abril de 1869 fou portador d'una sol·licitud, amb 8.000 firmes d'obrers demanant la reintroducció dels jurats mixtes d'obrers i patrons.[4] El 27 de juny de 1869 intervenia a les Corts Constituents manifestant-se contra el lliurecanvisme. Fou membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869,[2] però fracassà i s'exilià a França. Va advocar per la col·laboració entre els republicans federalistes i l'obrerisme socialista.[2] Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidors a Mà del gener de 1871 a Barcelona, on s'imposaren les idees de Mikhaïl Bakunin. El mateix any fou elegit senador.[5]

El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració borbònica ingressà en el Partit Republicà Possibilista de Castelar i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona.[6] Des de llavors també fou actiu en l'àmbit de la maçoneria.[2] Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní.[4]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Notes biogràfiques: Lletres "A" i "B" (*)». Veu obrera. [Consulta: 4 març 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 35
  3. «Pablo Alsina y Rius» (en castellà). Congreso de los Diputados. Histórico de diputados 1810-1977. [Consulta: 4 març 2011].
  4. 4,0 4,1 Martínez de Sas, Maria Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p.81. ISBN 848415243X. 
  5. Fitxa del Senat
  6. «Pau Alsina i Rius». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.