Pau Gil i Serra
Pau Gil i Serra (Barcelona, 30 de desembre de 1816 – París, 30 d'abril de 1896) va ser un banquer i mecenes català.[1]
Era un dels onze fills del comerciant i banquer Pere Gil i Babot i de la baronessa Josefa Serra i Cabañes.[2] Va ser batejat a l'església dels Sants Just i Pastor. Als 17 anys d'edat va traslladar-se a París, on va viure durant 62 anys. Es dedicà amb èxit a les finances juntament amb el seu germà Pere (1814-1867), que havia fundat la Banca Gil l'any 1846 a París. L'any 1867, Pau Gil substituí el seu germà al capdavant de la Banca Gil, que gestionà personalment amb meticulositat.[1] Com que els seus germans Pere, Josep i Claudi eren enginyers, en Pau va invertir principalment en mineria i ferrocarrils, com per exemple en la construcció del primer tren miner d'Astúries. A més de la banca, també va heretar la flota de 28 vaixells del seu pare, que li proporcionaren molts beneficis.[1]
A més de ric, Pau Gil tenia habilitat per establir relacions personals, i va arribar a ser conseller i amic de la reina Isabel II i d'Eugènia de Montijo.[1]
Pau Gil morí el 1896 a la seva residència del bulevar des Capucines, a París. Al seu funeral varen assistir un gran nombre de personalitats de la societat parisenca. Era solter i en el seu testament va disposar ser enterrat a Barcelona, junt amb els seus pares, liquidar la banca, i que la meitat dels béns resultants de la liquidació de la banca es destinessin a la construcció d'un hospital a Barcelona amb el nom de Sant Pau, per assistir pobres.[1] Gràcies a aquesta donació, de 3.060.000 pessetes, l'any 1902 començaren les obres de l'Hospital de Sant Pau, obra de Lluís Domènech i Montaner.
A l'Hospital de Sant Pau hi ha un bust de Pau Gil, obra dels escultors Eusebi Arnau i Frederic Marès.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 La Vanguardia, 28/02/1999, Pau Gil donó el hospital, per Lluís Permanyer
- ↑ Hospital de Sant Pau, Pau Gil i Serra