Pau Gil i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPau Gil i Serra
Pablo Gil y Serra.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 desembre 1816 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1896 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePere Gil i Babot Modifica el valor a Wikidata

Pau Gil i Serra (Barcelona, 30 de desembre de 1816París, 30 d'abril de 1896) va ser un banquer i mecenes català.[1] Era un dels onze fills del comerciant i banquer Pere Gil i Babot i de la baronessa Josefa Serra i Cabañes.[2] Va ser batejat a l'església dels Sants Just i Pastor. Als 17 anys va traslladar-se a París, on va viure durant 62 anys. Es dedicà amb èxit a les finances juntament amb el seu germà Pere (1814-1867), que havia fundat la Banca Gil l'any 1846 a París. L'any 1867, Pau Gil substituí el seu germà al capdavant de la Banca Gil, que gestionà personalment amb meticulositat.[1] Com que els seus germans Pere, Josep i Claudi eren enginyers, en Pau va invertir principalment en mineria i ferrocarrils, com per exemple en la construcció del primer tren miner d'Astúries. A més de la banca, també va heretar la flota de 28 vaixells del seu pare, que li proporcionaren molts beneficis.[1]

A més de ric, Pau Gil tenia habilitat per establir relacions personals, i va arribar a ser conseller i amic de la reina Isabel II i d'Eugènia de Montijo.[1][3]

Pau Gil morí el 1896 a la seva residència del bulevard des Capucines, 6, a París.[4] Al seu funeral a l'església de la Madeleine hi varen assistir un gran nombre de personalitats de la societat parisenca.[4] Era solter i en el seu testament va disposar ser enterrat a Barcelona, junt amb els seus pares, liquidar la banca, i que la meitat dels béns resultants de la liquidació de la banca fossin pels seus nebots[4] i l'altra meitat es destinessin a la construcció d'un hospital a Barcelona amb el nom de Sant Pau, per assistir als pobres.[1] Gràcies a aquesta donació, de 3.060.000 pessetes, l'any 1902 començaren les obres de l'Hospital de Sant Pau, obra de Lluís Domènech i Montaner.

Pau Gil deixà per escrit les instruccions per a la construcció civil de l’Hospital de Sant Pau. Aquestes establien d'una banda, la creació d’una comissió nomenada pels seus marmessors, Josep Ferrer i Vidal i Edmond Sivatte, que s'encarregaria de la direcció dels treballs. I de l'altra, el projecte sortiria a concurs, amb un  premi de dues mil cinc-centes pessetes per al guanyador. A més a més, va disposar que les instal·lacions del nou hospital havien d'incorporar totes les millores dels hospitals de París.[5]

A l'Hospital de Sant Pau hi ha un bust de Pau Gil, obra de 1930[6] dels escultors Eusebi Arnau i Frederic Marès.[1]

Curiositats[modifica]

La seva neboda, Carmen Gil Llopart, fou una coneguda col·leccionista i va donar el seu fons al Museu Tèxtil i d'Indumentària, actualment conegut com a DHUB.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 La Vanguardia, 28/02/1999, Pau Gil donó el hospital, per Lluís Permanyer
  2. Hospital de Sant Pau, Pau Gil i Serra Arxivat 2010-11-26 a Wayback Machine.
  3. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 La Vanguardia, 7 de juny de 2012, suplement Viure, pàg 10, "L'Hospital de Pau Gil" per Lluís Permanyer
  5. Salmerón Sánchez, Pilar «El llegat de Pau Gil: de l’Hospital de la Santa Creu a l’Hospital de Sant Pau (1892-1913)». Domenechiana: revista del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2013, pàg. 45-69.
  6. «Bust de Pau Gil, obra de 1930». Arxivat de l'original el 2011-01-23. [Consulta: 20 gener 2011].
  7. Hemeroteca la Vanguardia

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau Gil i Serra

«Pau Gil i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.