Paul Vidal de la Blache

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPaul Vidal de la Blache
VIdal de la Blache, Paul, BNF Gallica.jpg
Nom original (fr) Paul Vidal de La Blache
Biografia
Naixement 22 gener 1845
Pesenàs
Mort 5 abril 1918 (73 anys)
La Sanha
Lloc d'enterrament Cementiri de Montparnasse
Educació École Normale Supérieure
Activitat
Ocupació Geògraf, geopolític i politòleg
Ocupador Universitat de París
Alumnes Henri Baulig Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Paul Vidal de la Blache (Pesenàs, Erau, Llenguadoc 1845 - Tamaris, Provença 1918) fou un historiador i geògraf occità, considerat el pare de la Geografia regional.[1] Durant la seva estada a Atenes va realitzar diversos viatges per la Mediterrània que van despertar la seva curiositat geogràfica. En aquesta època llegí Alexander von Humboldt i Carl Ritter. La seva tesi doctoral (1872) era dedicada als epitafis grecs a Àsia Menor, i gràcies a ella fou nomenat professor a la universitat de Nancy el 1873-1877. Més tard ho fou a l'École Normale Supérieure de París el 1877-1878 i catedràtic de geografia a la Sorbona el 1898-1909, on demostrà gran interès per la història antiga.

Es preocupà per l'acció de l'home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d'adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils. Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França mercè els seus deixebles Jules Sion, Jean Brunhes, Albert Demangeon o Emmanuel de Martonne, que van conformar el que es va denominar l'Escola Geogràfica Francesa. Creà i dirigí la revista Annales de Géographie (1891) i dirigí la col·lecció Geographie Universelle.

Vidal de la Blache va ser un precursor de la geografia regional francesa i de l'estudi de la regió i la comarca (pays) com àrees on es realitzen les relacions entre fenòmens físics (milieu) i humans (genre de vie, gènere de vida) i que donen lloc a un paisatge particular (paysage). Va combatre decididament el determinisme ambiental, el que posteriorment Lucien Febvre va denominar possibilisme, i era partidari d'una aproximació científica als fenòmens de tipus inductiu i historicista.

Obres[modifica]

  • Hérode Atticus. Étude critique sur la vie, (1872)
  • États et nations d'Europe (1881)
  • La terre, géographie physique et économique, (1883)
  • Atlas général d'histoire et de géographie (1894)
  • Tableau de la géographie de la France,(1903)
  • La France de l'Est, (1917)
  • Principes de géographie humaine (1918).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Vidal de la Blache Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Paul Vidal de la Blache, Gran Enciclopèdia Catalana.