Pedagogia reproduccionista

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La teoria reproduccionista és una teoria educativa desenvolupada en el marc de la sociologia de l'educació que considera que l'escola té com a funció principal reproduir les relacions de poder. Estimen que l'escola és un instrument que exerceix el paper reproductor de les relacions socials i culturals dominants. Per tant, la teoria educativa de la reproducció ens intenta descriure i explicar el funcionament de l'escola des de l'àmbit reproductor.[1]

Context[modifica]

Aquesta teoria va sorgir al final dels anys 60' i principis dels 70', principalment a França i als Estats Units, tot i això la seva influència va fer que s'acabés estenent per tot el món. Ens situem en un context de marxisme i desigualtat capitalista on emergeixen diversos plantejaments que analitzen el paper que l'escola juga en la reproducció social. La lluita de classes s'havia intensificat i, per tant, es va començar a qüestionar fortament, els ordres socials establerts. Temps després, aquests plantejaments, van ser catalogats com teories de la reproducció.[2][3][4]

Origen[modifica]

El seu objectiu no era elaborar una teoria pedagògica pel fet que els seus interlocutors no eren pedagogs.

A causa d'aquesta falta de teories, va sorgir la pedagogia de la resistència, durant la dècada dels 70' i 80'. Els autors d'aquestes teories acordaven la funció reproductivista de l'escola, però posant èmfasis en la resistència com a transformació social dins de la institució escolar.[2]

El seu punt de partida és el subjecte al qual se li nega tota la capacitat d'autonomia davant estructures com: la família, l'estat, l'escola... Tot i estar sotmès aquesta sèrie d'institucions, el subjecte té la capacitat de resistir. Tot i que, l'escola és un instrument més d'aquesta transmissió ideològica de poder, els subjectes involucrats en l'educació, tant educands com educadors, no només tenen la capacitat de resistir sinó també d'intervenir per canviar la realitat social, reaccionant així contra les imposicions de les relacions dominants.

La pedagogia reproduccionista ens proporciona direcció històrica, cultural, política i ètica dels involucrats en l'educació.

A més, s'encarreguen que la gent se n'adoni del paper de l'escolarització dins d'una societat capitalista.

També, molts partidaris del model reproduccionista consideren que existeix una correlació entre l'escola i el món econòmic anomenat economicisme o determinisme econòmic on tendeixen a explicar que tots els fenòmens socials són causa de les condicions econòmiques.[5]

Què estudia[modifica]

Aquesta teoria no tracta d'analitzar les pràctiques escolars o el que succeeix a l'interior de l'aula, sinó que prenen el paper de l'escolarització com a funcionament de la societat.

Generalment, analitzen les escoles com a mecanismes de classificació, seleccionant grups d'estudiants i classificant-los segons la raça, la classe i el gènere.

Degut a això, molts pedagogs comparteixen la idea de que l'educació ha d'impulsar un canvi social, que afavoreixi la disminució de desigualtats econòmiques, socials, de gènere, etc.[6]

Autors Reproduccionistes[modifica]

  • La reproducció segons Bourdieu i Passeron

Bourdieu i Jean-Claude_Passeron en la teoria de la violència simbòlica (1979–1998) estesa en l'obra la Reproducció: elements per a una teoria del sistema d'ensenyança (link), sostenen que la societat està contínuament reproduint desigualtats que no les podem canviar.

Per a explicar aquest fenomen va ser necessari el desenvolupament de dos conceptes: l’arbitrarietat cultural, fa referència als sabers valuosos propis de la cultura dominant i la violència simbòlica, té com a finalitat principal controlar aquells que pensen d’una manera diferent, mitjançant l’autoritat pedagògica, que pretén imposar els valors com a objectius i que els estudiants adquireixen com a habitus d’un bon ciutadà, d’una manera no critica.[7] Aquest habitus es realitza a través del treball pedagògic com a producte de la interiorització de l'arbitrarietat cultural i la transferència per crear noves pràctiques adaptades als principis d'arbitrarietat inculcats. Els autors diferencien entre el treball pedagògic primari, que es desenvolupa en la família i el secundari que es dóna a través del sistema escolar. Así, el sistema de enseñanza representa para los autores uno de los vehículos fundamentales de la reproducción cultural como forma de reproducción social, o en otras palabras a la continuidad de la dominación de una clase o grupo por sobre otro.

Pel que fa al sistema educatiu, s'encarrega de diferenciar als subjectes com diferències escolars i no com diferències socials què és el que realment són. Per aquest motiu, diferencia als alumnes segons la classe social a la qual pertanyen, assegurant una millora a aquells que formen part d’una millor classe social. Per tant, la reproducció està relacionada amb el poder entre les classes i els processos educatius, tenint en compte la importància del capital provinent de cada família com a èxit en l’escola.

Per aquests autors, l’acció educativa actua sobre aquells que arriben al sistema amb una educació adquirida per les seves famílies, aquesta dependrà del context sociocultural en què es trobin. Creien que les persones havien d’adquirir cultura en els centres educatius per formar part de la societat, per tant, aquells que no adquirien aquesta formació, eren exclosos, ja que el sistema els imposava una cultura dominant, que implicava renunciar a la mateixa cultura. Per aquest motiu, l’escola utilitza un procés educacional basat en l’adoctrinament. A més, l’escola implica la imposició d’una part de la cultura que ha de ser apresa per a tots els infants i actua amb naturalitat davant les diferències en els continguts adquirits per part dels diferents alumnes.[8][9]

També premia a  aquells nens que tenen un nivell cultural més elevat. Per aquells nens que provenen de classes altes, els hi serà molt més fàcil aprendre la cultura assignada, ja que ha estat adquirida anteriorment.  Mentre que els nens de classes inferiors, tenen un nivell cultural molt baix o gairebé irreconeixible, que acostuma ha desenvolupar el fracàs escolar i una baixa autoestima, a causa dels desavantatges i efectes negatius que provoca formar part d’una classe baixa. L’escola considera que el nen que no aprèn és perquè té problemes cognitius o simplement perquè no s’esforça.[10]

La teoria se centra en la importància de l'educació, específicament en elaborar les bases educatives en què la clau de l'èxit està en l’escola. En aquesta, hi ha representacions de funcions o rols des dels diferents eixos. Les funcions o els rols es poden dividir en: el professor que té una funció inculcadora, és l’encarregat i el responsable de transmetre la cultura actuant com a mediador, l’escola que és la qui posseeix funcions ideològiques amb interessos socials, manté una rutina, basada a inculcar, transmetre i conservar la cultura sense acceptar cap mena de proposta i l’alumne és el responsable del seu aprenentatge, de manera constant i honesta, assumint així, el paper actiu, participatiu i col·laboratiu en les activitats proposades.[11][12]
Els llibres més importants són:

  • La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza.[13]
  • Los herederos.[14]
  • El oficio de sociólogo.[15]

Referències[modifica]