Pedro de Villacreces

Pedro de Villacreces
	; Retrat del s. XVII al santuari de S. Pedro Regalado (La Aguilera, Burgos)
Biografia
Naixement	1350 (Gregorià) ; Villacreces (província de Valladolid)
Mort	1422 (Gregorià) (71/72 anys); Peñafiel (província de Valladolid)
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca
Es coneix per	Fundador dels villacrecians
Activitat
Ocupació	frare
Ocupador	Universitat de Salamanca
Orde religiós	Observança franciscana de Pedro de Villacreces
Religiós, reformador
Celebració	Església Catòlica Romana
Beatificació	Declarat venerable en 1450 per Nicolau V
Iconografia	Hàbit franciscà, amb un llum i una gaiata
Obra
Obres destacables	Obres destacables Santuari de San Pedro Regalado; (1403) villacrecians; (1415) Monasterio de El Abrojo (en) ;

Pedro de Villacreces (Valladolid?, ca. 1360 - Peñafiel, Valladolid, 1422) va ser un frare franciscà i teòleg castellà, impulsor d'una reforma observant de l'orde franciscà. Ha estat proclamat venerable per l'Església catòlica.

Nascut al si d'una família noble i germà del bisbe de Calahorra i Burgos Juan de Villacreces, va prendre l'hàbit franciscà als catorze anys. Va estudiar a Tolosa, París i la Universitat de Salamanca, on després va impartir classes de teologia; el seu fervor espiritual, emmarcat en una societat traumatitzada per la recent Pesta Negra, va fer que renunciés al món i, com havia fet Sant Francesc d'Assís, va fer-se eremita i anà amb uns companys a una cova prop de San Pedro de Arlanza (Burgos).

Va recórrer Castella i La Alcarria, predicant l'amor a Crist i als pobres, fins a establir-se vora l'antiga ermita de La Salceda (prop de Tendilla, a Guadalajara). El 1395 va obtenir una butlla per a la fundació de comunitats d'estricta observança, reforma de l'orde franciscà que va ser anomenada dels villacrecians. A la Salceda va fundar, l'any 1396, un ermitori franciscà, on des del primer moment, va imposar l'estricta observança de la regla original de Sant Francesc.

La seva fama d'austeritat i erudició va atreure a La Salceda un nombre considerable de seguidors. Va rebre també el suport i l'ajut econòmic dels senyors de Tendilla, de l'almirall de Castella Diego Hurtado de Mendoza i del fill d'aquest, Íñigo López de Mendoza, marquès de Santillana i conegut poeta que va demanar públicament la canonització del frare al seu poema Canoniçaçión de Viçente Ferrer, y Pedro de Villacreçes, a més de dedicar-li el sonet 41.

En 1404 va fundar l'eremitori de La Aguilera, a la diòcesi d'Osma, que esdevindria el nucli de la reforma villacreciana. Quan els frares observants van manifestar el seu desig d'annexionar-se l'eremitori, Villacreces, el 1418, va anar al Concili de Constança i va obtenir del papa Martí V les Constitucions apostòliques que reconeixien oficialment la reforma i li donaven autonomia.^[1]

Entre els seus deixebles va destacar qui seria sant Pere Regalado, que va posar-se al front dels convents reformats villacrecians quan va morir el seu mestre, al convent de Peñafiel el 1422, els primers dies d'octubre. En 1450 el papa Nicolau V el declarà venerable.

Referències

↑ Rucquoi, Adeline. Valladolid En La Edad Media (en castellà). vol.2. Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 1987, p. 374.

Vegeu també

[1] Rucquoi, Adeline. Valladolid En La Edad Media (en castellà). vol.2. Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 1987, p. 374.

[1]