Peix cirurgià blau indopacífic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPeix cirurgià blau indopacífic
Paracanthurus hepatus Modifica el valor a Wikidata
Blue tang (Paracanthurus hepatus) 02.jpg
Modifica el valor a Wikidata
ParacanthurusHepatusSAq.JPG
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN177972 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAcanthuridae
GènereParacanthurus
EspècieParacanthurus hepatus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Nomenclatura
Sinònims
Vista lateral d'un exemplar del zoo de Schönbrunn, a Viena
Exemplar de l'aquàrium de Monterey
Exemplar de l'aquàrium de Monterey Bay
Paracanthurus hepatus
Peix cirurgià blau al zoo de Zürich
Vista lateral

El peix cirurgià blau indopacífic (Paracanthurus hepatus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids i l'única del gènere Paracanthurus.[2]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 31 cm de llargària màxima.
  • 9 espines i 19-20 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 18-19 radis tous a l'anal.
  • És de color blau brillant, groc i negre.
  • Presenta una glàndula verinosa.[3][4][5]

Alimentació[modifica]

En l'etapa juvenil, la seva dieta consisteix bàsicament en el plàncton. Els adults són omnívors i s'alimenten del plàncton, però també pasturen algues.[6][7][8]

El peix és important per a la salut del corall, ja que menja algues que d'altra manera el poden estrènyer per sobrecreixement.[9]

Cicle de vida[modifica]

Els mascles festegen agressivament algunes femelles membres del banc de cirugians, donant lloc a una ràpida pujada cap a la superfície de l'aigua durant la qual s'alliberen ous i espermatozoides. Els ous són petits, d'aproximadament 0,8 mm de diàmetre. Els ous són pelàgics, cadascun contenint una sola gota d'oli per a la seva flotació. Els ous fecundats es desclouen en vint-i-quatre hores, revelant larves petites i translúcides amb abdomen platejat i espines caudals rudimentàries. Aquestes larves arriben a la maduresa sexual als 9-12 mesos d'edat.

L'alliberament de la fresa en captivitat es produeix durant la vesprada i el vespre. Aquest esdeveniment es coneix amb un canvi de color d'un blau fosc i uniforme a un blau pàl·lid.

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, associat als esculls[10] i de clima tropical (24 °C-26 °C; 30°N-30°S, 32°E-170°W) que viu entre 2 i 40 m de fondària (normalment, entre 10 i 40).[4][11][12]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de l'Àfrica Oriental (incloent-hi les illes Mascarenyes) fins a Kiribati, el sud del Japó,[13] el sud de la Gran Barrera de Corall, Nova Caledònia i Samoa.[4][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39]

Costums[modifica]

És bentopelàgic.[40]

Observacions[modifica]

És una espècie popular com a peix d'aquari.[4][41][42]

En la cultura popular[modifica]

A la pel·lícula de Disney / Pixar de 2003, Finding Nemo, un dels personatges principals, Dory és un peix cirugià blau, femella que pateix amnèsia. Ella i els seus pares, Jenny i Charlie, apareixen en la seqüela de la pel·lícula Disney / Pixar de 2016, Finding Dory.[43]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Smith, W.L. i W.C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3):206-217.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
  5. Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  6. Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.
  7. Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 3. Jawfishes - Sunfishes, Opistognathidae - Molidae. Zoonetics, Austràlia. 623-893.
  8. Mok, H., 1977. Gut patterns of the Acanthuridae and Zanclidae. Jap. J. Ichthyol. 23:215-219.
  9. LEE, JANE J. «Do You Know Where Your Aquarium Fish Come From?» (en anglès). National Geographic, 18-06-2014. [Consulta: 7 març 2019].
  10. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  11. Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
  12. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
  13. Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  14. Akimichi, T. i S. Sauchomal, 1982. Satawalese fish names. Micronesica 18(2):1-34.
  15. Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
  16. Allen, G.R. i P.L. Munday, 1994. Kimbe Bay rapid ecological assessment: the coral reefs of Kimbe Bay (West New Britain, Papua New Guinea), Volum 3: Fish diversity of Kimbe Bay. The Nature Conservancy, South Pacific program Office, Auckland, Nova Zelanda. 107 p.
  17. Cornic, A., 1987. Poissons de l'Ile Maurice. Editions de l'Océan Indien, Stanley Rose Hill, Maurici. 335 p.
  18. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  19. Garpe, K.C. i M.C. Öhman, 2003. Coral and fish distribution patterns in Mafia Island Marine Park, Tanzania: fish-habitat interactions. Hydrobiologia 498: 191-211.
  20. Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
  21. Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  22. Kailola, P.J., 1991. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. III. Gobiidae to Molidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea. 153 p.
  23. Kami, H.T., 1971. Check-list of Guam fishes, supplement I. Micronesica 7(1-2):215-228.
  24. Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  25. Kulbicki, M. i J.T. Williams, 1997. Checklist of the shorefishes of Ouvea Atoll, New Caledonia. Atoll Res. Bull. 444: 26 p.
  26. Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
  27. Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  28. Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  29. Nguyen, N.T. i V.Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi.
  30. Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio (Japó). 1157 p.
  31. Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  32. Randall, J.E., 1986. 106 new records of fishes from the Marshall Islands. Bull. Mar. Sci. 38(1):170-252.
  33. Randall, J.E., 2001. Acanthuridae. Surgeonfishes (tangs, unicornfishes). p. 3653-3683. A: K.E. Carpenter i V. Niem (editors). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles.. FAO, Roma.
  34. Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  35. Smith, A. i P. Dalzell, 1991. Fisheries resources and management investigations in Woleai Atoll, Yap State, Federated States of Micronesia. South Pacific Commission, Nouméa, Nova Caledònia. 46 p.
  36. Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (editors) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  37. Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
  38. Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  39. Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  40. Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  41. Bassleer, G., 2000. Diseases in marine aquarium fish: causes, development, symptoms, treatment. Bassleer Biofish, Westmeerbeek, Bèlgica, 96 p. Segona edició.
  42. Edwards, A.J. i A.D. Shepherd, 1992. Environmental implications of aquarium-fish collection in the Maldives, with proposals for regulation. Environ. Conserv. 19:61-72.
  43. Weisberger, Mindy. «Finding Dory's Underwater Clan in the Real World» (en anglès). LiveScience- Future plc, 17-06-2016. [Consulta: 7 març 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de l'Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Jonklaas, R., 1975. Collecting marine tropicals. T.F.H. Publications, Neptune City, Estats Units. 224 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Thresher, R.E., 1984. Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 399 p.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs[modifica]