Pennus
Pennus[1] (en llatí: Pennus, que segons Isidor de Sevilla vol dir agut: "pennum antiqui acutum dicebant"[2]) va ser un cognomen romà que apareix entre la gens Júnia i la gens Quíntia. En aquesta segona gens, apareix sempre afegit a altres cognoms com Capitolí, Crispí i Cincinnat.[3]
Els Pennus de la gens Júnia van ser:
- Marc Juni Pennus, pretor urbà el 201 aC.
- Marc Juni Pennus, cònsol el 167 aC, fill de l'anterior.
- Marc Juni Pennus, tribú de la plebs el 126 aC, fill de l'anterior.
A la gens Quíntia, portaren aquest cognom Tit Quinti Pennus Cincinnat, cònsol el 431 aC, i Tit Quinti Pennus Capitolí Crispí, cònsol el 354 aC. No obstant això, segons Smith tots els Crispí de la gens Quíntia també eren Pennus Capitolí, i així també s'haurien anomenat així Tit Quinti Crispí i el seu fill Luci, i Tit Quinti Crispí Sulpicià.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari Llatí-Català de noms propis. Barcelona: Columna, 1994.
- ↑ Isidor de Sevilla. Etymologiae XIX,19
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 184.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 891.