Penteskoufia

Infotaula edificiPenteskoufia
Dades
Tipus	Jaciment arqueològic
Localització geogràfica
Localització	Antiga Corint
	37° 53′ 02″ N, 22° 51′ 26″ E / 37.8838321°N,22.8571672°E

Penteskoufia és una àrea d'interés arqueològic sobre un turó coronat per un fort a uns 1.200 m al sud-oest d'Acrocorint.^[1]

Pínaxs de Penteskoufia[modifica]

És un jaciment famós en els anals arqueològics perquè en una canyada al pendent nord del turó, a uns 3 km al sud-oest de l'antiga Corint, es descobriren més de mil pínaxs (en grec, πίνακες i en singular, πίναξ, 'pínax') de terracota al voltant del 1879 durant una excavació clandestina. Altres excavacions i troballes fortuïtes en el jaciment n'han augmentat el nombre de fragments fins al voltant de 1.500.

Els pínaxs, que foren venuts il·legalment, es troben ara fragmentats, en museus de Berlín (la gran majoria, al Museu Antikensammlung), París (16 al Museu del Louvre) i Corint (més de 250), i provenien d'un santuari corinti dedicat a Posidó, del qual no han aparegut restes arquitectòniques fins ara.

Moltes plaques estan perforades per a poder penjar-les, potser de les branques dels arbres en el tèmenos. Aquests pínaxs sovint estan representats en gots grecs, amb hermes, penjant de cordes a la paret d'un temple o en un arbre.^[2]

Les ofrenes que s'han trobat a Penteskoufia no són pas úniques. De semblants n'han aparegut a Peracora, al districte de terrissaires de Corint, Epidaure i Atenes. Poden datar-se amb prou facilitat pels diferents estils i es feren servir durant un període prou llarg.^[2] Sembla que les més antigues poden ser-ne del c. 650 abans de la nostra era, tot i que la majoria pertany a l'estil de figures negres corínties tardanes de ca. 570-500 ae.^[1]

Descripció[modifica]

En aquest santuari de Posidó, era normal que els navegants oferissen aquests pínaxs amb distintes representacions de sacrificis o ofrenes, com a exvots.^[3] Molts estan pintats en tots dos costats, amb motius diferents.

Alguns pínaxs duen inscripcions votives dedicades a les divinitats marines, Posidó en alfabet epicòric corinti, amb representacions del déu i Anfitrite, la reina de la mar, amb atributs marins i eqüestres. També n'hi ha naus i escenes de la vida quotidiana, com ara oficis, com terrissaires treballant amb els torns i kilns (forns), llenyataires, vaixells...

Els pínaxs trobats proporcionen dades d'interés per al coneixement dels cultes locals en temps de la Grècia arcaica, com ara, sobre el culte a Posidó i Anfitrite, la vida i treballs i utensilis quotidians de l'època i un text per a l'estudi de l'alfabet epicòric i el dialecte corinti.

Galeria d'alguns pínaxs de Berlín[modifica]

Semblen ser del 575-550 ae.

Obtenint l'argila
Descàrrega d'argila
Elaboració de ceràmica
Elaboració de gerro de ceràmica
Escalfant el kiln (forn) per a fer ceràmica
Kiln per a la fabricació de ceràmica
Procés de producció de ceràmica
Escalfament del forn per a la fabricació de ceràmica
Càrrega de materials
Càrrega de materials
Mirant dins el forn, on es veuen diverses peces
Càrrega de materials
Genet del Temple de Posidó amb inscripció "ΠΟΤΕΙΔΑΝ] Ι ΦΑΝΑΚΤΙ"^[4]
Elaborant ceràmica

Galeria d'alguns pínaxs del Museu del Louvre[modifica]

Dea Anfítrite
Extraient argila
Fragment de quadriga amb inscripció^[5]
Déu Posidó conduint una quadriga
Taller de ceramista amb el kiln
Ceramista treballant amb un torn

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Stillwell, Richard. MacDonald, William L. McAlister, Marian Holland «Penteskouphia Corinthia, Greece». The Princeton Encyclopedia of Classical Sites/ Princeton, N.J., 1976 [Consulta: 2 agost 2019]. «Según la bibliografía de A. Furtwängler, Vasensammlung in Antiquarium (1885) nos. 347-955, 3920-24; M. Fränkel, AntDenk (1886-1901) I, pls. 7-8; II, pls. 23-24, 29-30, 39-40I; IG IV 210-345; E. Pernice, JdI 12 (1897) 9-48I; Helen Geagan, JdI 85 (1970) Anz. I.»
↑ ^2,0 ^2,1 Kardianou-Michel Alexandra. «Votive tablet: The tablets found at Penteskouphia». Museo del Louvre. [Consulta: 2 agost 2019].
↑ O. Broneer, Excavations at Isthmia: Third Campaign, 1955-1956, Hesperia, 27, 1958, 35-36, n1 25, pl. 11b; H. A. Geagan, Mythological Themes on the Plaques from Penteskouphia, AA, 85, 1970, 31-48.
↑ La inscripció significa "Al rei Posidó" i està escrita en l'antic dialecte corinti. 'Anax' significa "rei" en àtic.
↑ La quadriga, hui perduda, de la qual resta un cavall blanc en primer pla i tres de castanys al darrere. La inscripció Μιλονίδας ἔγραψε κἀνέθεκε, es tradueix com Milònides el pintà i dedicà."

[Princeton-1] 1,0 ^1,1 Stillwell, Richard. MacDonald, William L. McAlister, Marian Holland «Penteskouphia Corinthia, Greece». The Princeton Encyclopedia of Classical Sites/ Princeton, N.J., 1976 [Consulta: 2 agost 2019]. «Según la bibliografía de A. Furtwängler, Vasensammlung in Antiquarium (1885) nos. 347-955, 3920-24; M. Fränkel, AntDenk (1886-1901) I, pls. 7-8; II, pls. 23-24, 29-30, 39-40I; IG IV 210-345; E. Pernice, JdI 12 (1897) 9-48I; Helen Geagan, JdI 85 (1970) Anz. I.»

[Louvre-2] 2,0 ^2,1 Kardianou-Michel Alexandra. «Votive tablet: The tablets found at Penteskouphia». Museo del Louvre. [Consulta: 2 agost 2019].

[3] O. Broneer, Excavations at Isthmia: Third Campaign, 1955-1956, Hesperia, 27, 1958, 35-36, n1 25, pl. 11b; H. A. Geagan, Mythological Themes on the Plaques from Penteskouphia, AA, 85, 1970, 31-48.

[4] La inscripció significa "Al rei Posidó" i està escrita en l'antic dialecte corinti. 'Anax' significa "rei" en àtic.

[5] La quadriga, hui perduda, de la qual resta un cavall blanc en primer pla i tres de castanys al darrere. La inscripció Μιλονίδας ἔγραψε κἀνέθεκε, es tradueix com Milònides el pintà i dedicà."

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]