Penya-segats de Vixía de Herbeira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaPenya-segats de Vixía de Herbeira
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGalítsia (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° N, 8° O / 44°N,8°O / 44; -8
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud621 m Modifica el valor a Wikidata

Els penya-segats de Vixía de Herbeira o, més comunament, penya-segats d'Herbeira, són els penya-segats amb major cota sobre el nivell de mar de l'Europa continental, amb 613 metres d'altura sobre el nivell del mar, i les cambres de més altura d'Europa (si incloem les illes), després dels d'Hornelen (860 m), cap Enniberg (754 m) i Croaghaun (668 m).[1] Uns altres d'alçada semblant són Preikestolen (604 m), Slieve League (601 m) i Cap Girão (580 m).

Situació[modifica]

Són a la serra de la Capelada, entre el municipi de Cariño i el de Cedeira, a Galícia.[2] La carretera DP-2205 uneix Cariño amb Cedeira i el llogaret i santuari de San Andrés de Teixido voreja aquests penya-segats en el seu tram de major altitud. Molt a prop és el cap Ortegal, on es localitzen les roques més antigues de la península Ibèrica i les quartes del món.[3] En aquesta zona hi ha petites explotacions mineres, ja abandonades, de les quals s'extreia níquel al segle segle xix i principis del xx. En una d'aquestes pedreres es va descobrir el 1849 la zaratita, un dels pocs minerals descoberts a l'estat espanyol.[4]

La vegetació n'és predominantment de matoll o muntanya baixa a causa de l'altitud i exposició als forts vents procedents de l'oceà, amb abundància de brucs i gatoses, així com extenses prades on pasta ramat boví i cavallí en règim de semillibertat.

Garita d'Herbeira[modifica]

Al punt més elevat i just a la vora del penya-segat s'aixeca la garita d'Herbeira. És una antiga construcció de pedra amb sostre en arc d'uns 15 m², aixecada originàriament al segle xviii. L'actual construcció data de 1805 i formava part d'una sèrie de llocs de vigilància marítima al llarg de tota la costa.[5] L'any 2003 la garita i el seu entorn van ser objecte de treballs de restauració.

Estan inclosos en el LIC, Costa àrtabra i a la Xarxa Natura 2000, dins de la directiva d'hàbitats.[6][7]

Referències[modifica]

  1. Mirador de Vixía de Herbeira[1]. Fotopanorama. Consultat el 21 de juliol de 2011.
  2. «Acantilado de Herbeira». [Consulta: 24 agost 2018].
  3. «Las rocas del cabo Ortegal son las más antiguas de la Península». La Voz de Galicia, 27-07-2006. Arxivat de l'original el 17 de juny de 2018. [Consulta: 6 abril 2013].
  4. «La zaratita de Cabo Ortegal (A Coruña): historia de su descubrimiento y caracterización actual». . DOI: 10.3989/egeol.41353.275.
  5. «Vixía Herbeira y la Garita». [Consulta: 15 agost 2015].
  6. «ES1110002». Costa artabra. [Consulta: 15 agost 2015].
  7. «Costa artabra». [Consulta: 15 agost 2015].

Enllaços externs[modifica]