Pepita Patiño Páez

De Viquipèdia
Infotaula de personaPepita Patiño Páez
Pepa .jpg
Pepita Patiño de jove
Biografia
Naixement25 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata
Posadas (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitant Modifica el valor a Wikidata

Pepita Patiño Páez (Posadas, Còrdova, 25 de maig del 1925 - Còrdova, 31 d'agost del 2015), inscrita al registre civil com a Josefa i anomenada familiarment Pepita, va ser una dona republicana, enllaç de la guerrilla cordovesa i militant del PCE que va patir la repressió franquista.[1][2] L'escriptora Dulce Chacón es va inspirar en la seva vida per construir el personatge central de la novel·la La voz dormida,[3] que posteriorment va ser portada al cinema pel director Benito Zambrano.[4]

Jaime Cuello i Pepita Patiño

La Guerra Civil espanyola havia marcat profundament la família de Pepita Patiño, la seva mare havia mort i tenia diversos familiars empresonats per haver ajudat el maquis. Durant les visites que Pepita Patiño feia a la presó, un jove company del seu oncle, el guerriller Jaime Cuello, de vint-i-set anys, condemnat a vint anys de presó, dels quals n'havia complert sis, es va fixar en ella en veure-la de lluny al locutori. Quan li va arribar l'indult, li va demanar relacions i ella va acceptar.

Cuello era militant del PCE i de seguida es va tornar a implicar amb la resistència. Aviat fou descobert i capturat per la Guàrdia Civil. Considerat reincident, després de trenta-sis dies d'interrogatoris i tortures, va ser processat i condemnat a vint anys de presó, essent traslladat al cap de poc temps al penal de Burgos.

La curta història d'amor de Jaime Cuello i Pepita Patiño semblava definitivament trencada, però ella va decidir esperar i mantenir viu el seu amor, tenint com a única comunicació una postal cada quinze dies i una visita a l'any, durant la qual encara aprofitaven per passar missatges i consignes per al maquis.

La mort del Papa Joan XXIII als inicis de la dècada de 1960 va propiciar un indult general, del qual es va beneficiar Jaime Cuello, i va sortir en llibertat, després de passar disset anys a la presó.[5] Finalment es van poder casar, però ell, amb la salut molt malmesa, va sobreviure només deu anys i va morir sense veure l'adveniment de la democràcia.[6]

L'any 1998 l'escriptora Dulce Chacón va iniciar un periple per diverses províncies espanyoles a la recerca de documentació i testimonis reals per a la seva novel·la La voz dormida, que havia de ser un homenatge a les dones doblement perdedores de la Guerra Civil. El testimoni de Pepita Patiño la va colpir profundament i li va servir per donar vida al personatge conductor de l'extensa trama de la novel·la, que va ser publicada el 2002.[7]

Dulce Chacón va morir el 2003 [8] i el 2011 el director Benito Zambrano va rodar la pel·lícula homònima de la novel·la, essent María León l'actriu encarregada de donar vida al personatge de Pepita Patiño. Per la seva interpretació va rebre la Concha de plata com a millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià del mateix any.[9][10]

Amb gran èxit de públic i crítica, el 2012 La voz dormida va obtenir nou nominacions als premis Goya i va rebre tres guardons,[11] un dels quals fou per a María León com a millor actriu revelació,[12] premi que l'actriu va dedicar a Pepita Patiño i a totes les dones silenciades per la dictadura.

El 31 d'agost de 2015 va morir Pepita Patiño. Els principals diaris espanyols i els col·lectius de memòria històrica se'n van fer ressò i li van retre homenatge.[13]

Referències[modifica]

  1. Registre Civil de Còrdova, Tomo 00157 - pàgina 263 - Secció 3ª «Dades de filiació i partida de defunció». Arxiu familiar de Josefa Patiño Páez, 2015.
  2. Falcón, Susana. [Las esperas y la luz - Josefa Patiño Páez 100 Mujeres andaluzas - Retratos del feminicidio franquista (Pàg.26-27)] (en castellà). Madrid: El Garaje Ediciones,S.L., 2020, p. 230. ISBN 978-84-949265. 
  3. De León Sotelo, Trinidad «Dulce Chacón publica La voz Dormida, basada en hechos reales». ABC.es Cultura, diari digital, 06-09-2002.
  4. «Benito Zambrano rueda La voz dormida en la cárcel de Huelva» (en castellà). [Consulta: 6 desembre 2018].
  5. «Diario el Mundo: Pepita Patiño, la mujer que espero» (en castellà), 31-08-2015. [Consulta: 6 desembre 2018].
  6. Rosa Luque, Diario de Córdoba. «Historia de una larga espera con final casi feliz» (en castellà). [Consulta: 6 desembre 2018].
  7. Chacón, Dulce. La voz dormida (en castellà). Madrid: Alfaguara, 2002, p. 390. ISBN 9788420464381. 
  8. Astorga, Madrid Antonio. «Muere Dulce Chacón, la escritora que ha dado voz a las mujeres que sufren | Cultura | Cultura - Abc.es» (en castellà). [Consulta: 6 desembre 2018].
  9. León, María. «María León, sobre Pepita Patiño: "Su verdadera excusa para sobrevivir a la vida fue el amor"» (en castellà). [Consulta: 6 desembre 2018].
  10. Fotogramas, Por Redacción. «María León, Concha de Plata a la mejor actriz» (en espanyol europeu), 25-09-2011. [Consulta: 6 desembre 2018].
  11. «La voz dormida - Premios Goya - Google Search». [Consulta: 6 desembre 2018].
  12. «Diario Público: María León gana el Goya a la mejor actriz revelación por 'La voz dormida'». [Consulta: 6 desembre 2018].
  13. «Mor als 91 anys Pepita Patiño, la cordovesa que va inspirar 'La voz dormida'», 31-08-2015. [Consulta: 6 desembre 2018].