Pere Anguera Magrinyà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1767  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1834 (66/67 anys) Reus (Baix Camp) |
 Regidor de l'Ajuntament de Reus | |
| Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | genealogista, polític, metge |
Pere Anguera Magrinyà (Reus, 1767 - 1834) va ser un metge català dedicat també a la política i a la genealogia.
D'ideologia liberal, va ser síndic procurador el 1810-1811 a l'ajuntament de Reus, alcalde des del gener a l'agost de 1814, quan va ser destituït pels absolutistes, i regidor del 1816 al 1818.[1] Andreu de Bofarull, historiador reusenc, explica la gran rebuda que l'alcalde va organitzar a Reus amb motiu de l'arribada des de l'exili de Ferran VII, quan la ciutat va sortir a rebre'l amb gran alegria.[2] El rei, que va entrar a Reus a les 4 de la tarda, anava acompanyat de José Miguel de Carvajal y Manrique, duc de San Carlos, i dels generals José de Palafox y Melzi i Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia.[3] El consistori va organitzar tres dies de festes populars, recollides en una publicació finançada per l'ajuntament: Sucinta relación de las demostraciones con que se esmeró la villa de Reus en obsequiar a su amado monarca Don Fernando VII y a su hermano y tio los serenisimos Infantes, Don Carlos y Don Antonio al tránsito que hicieron por ella en los dias 1, 2 y 3 del presente mes de abril ... publicada a Reus per Josep Rubió el 1814.[2]
Des del 1809 es dedicà sistemàticament al buidatge dels llibres sacramentals i els manuals notarials de l'escrivania comuna des del segle xiii al XVII, que es trobaven a l'arxiu de l'església de sant Pere de Reus, amb la intenció de constituir les genealogies de les més importants famílies reusenques de l'època. La recerca l'acabà cap al 1828. El resultat del seu treball va ser enquadernat en cinc volums manuscrits que es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Reus. A banda de les "fitxes" per família, va elaborar també arbres genealògics.[4] Tenia com a col·laborador a Saldoni Vilà, arxiver municipal, que li feia d'escrivent.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 53.
- ↑ 2,0 2,1 Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 227.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Reus en el bolsillo. Reus: Imprenta y librería de Angel Camí y José Arnavat, 1851, p. 28.
- ↑ Grau i Pujol, Josep M. T. «Pere Anguera Magrinyà: un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys». Revista del Centre de Lectura, 61, abril 2000, pàg. 16.
- ↑ Guix Sugranyes, Josep M. El "Llibre de la Cadena" de Reus: règim jurídic de la vila en l'edat mitjana. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1963, p. 28.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Guardià |
Alcalde de Reus 1814 |
Succeït per: Joan Magrinyà |