Pere Crisòleg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | En grec: πέτρος ο Χρυσόλόγος, Petros Hhrysologos 380 Imola (Itàlia) | ||
| Mort | 31 juliol 450 Imola (Itàlia) | ||
| Sepultura | Catedral de Sant Cassià d'Imola | ||
| Bisbe de Ravenna | |||
| 433 – Diòcesi: arquebisbat de Ravenna | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Professors | Cornelius of Imola (en) | ||
| bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1729), Doctor Homileticus ("de les Homilies") | |||
| Celebració | Església Catòlica | ||
| Festivitat | 30 de juliol (4 de desembre, fins a 1969) | ||
| Iconografia | Robes de bisbe; amb un plat a la mà | ||
| Patró de | Imola | ||
Pere Crisòleg[1] (Petrus Chrysologus, Pétros Πέτρος) (Imola, Itàlia, 380[2] - 31 de juliol de 450), fou un eclesiàstic i bisbe de Ravenna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Pere va néixer al Forum Cornelii (moderna Imola a Itàlia), on fou batejat i educat per Corneli, bisbe d'Imola entre 390 i 412, qui l'ordenà diaca.
Sixt III el va nomenar arquebisbe de Ravenna vers el 431 o 433, quan la ciutat era la capital de l'Imperi Romà. La seva pietat i zel van fer que guanyés l'admiració i el respecte dels fidels. El seu sobrenom Chrysologus ("paraula o discurs d'or") deriva de la seva eloqüència. Va gaudir de la confiança del papa Lleó I i la protecció de l'emperadriu Gal·la Placídia.
No va voler donar al teòleg Eutiqui, monofisita, el suport que li havia demanat, contribuint així que fos condemnat en un sínode celebrat a Constantinoble el 448.
Va morir el 451 a Imola, on havia anat de visita, i probablement el va succeir Lleó.
Obres
[modifica]Pere Crisòleg va destacar en les seves obres sobre l'Encarnació i contràries a l'arrianisme i l'eutiquisme, a més de les homilies consagrades a la Mare de Déu.
Se'n conserven:
- Homiliae s. Sermones, de les quals el bisbe Fèlix de Ravenna (707-717) va recollir 176. Altre són en reculls diferents atribuïdes a altres autors. Moltes expliquen passatges i llocs de la Bíblia.
- Επιστολὴ Πέτρου ἐπισκόπου ̓Παξέννης ἀντιγραφει̂σα πρὸς Εὐτυχη̂ τὸν ἀρχιμανδρίτην Epistola Petri Ravennatisnatis Episcopi ad Eutychem Abbatem
Les seves obres van ésser publicades per primer cop en 1534 a Bolonya, per Agapito Vicentino, i reeditades en 1634 i 1775 i, ja al segle xix, a la Patrologia Latina i altres reculls similars.
Veneració
[modifica]S'havia pensat que havia mort el 2 de desembre, però s'ha trobat que, ja a les fonts biogràfiques més antigues, com el Liber Pontificalis Ecclesiae Ravennatis (segle ix), consta el 31 de juliol com a data de la mort. En 1729 fou declarat Doctor de l'Església i se n'afegí la festa al calendari dels sants, posant-ne la celebració el dia 4 de desembre. El 1969 fou traslladada al 30 de juliol.
Bibliografia
[modifica]- San Pietro Crisologo. Sermoni. Roma: Città Nuova, 1997
- Obres completes a Migne Patrologia Latina
Referències
[modifica]- Arquebisbes italians
- Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes
- Doctors de l'Església
- Pares de l'Església llatins
- Sants de l'anglicanisme
- Sants de l'Església Catòlica
- Sants de l'Església Ortodoxa
- Sants de la província de Bolonya
- Sants de Ravenna
- Persones d'Imola
- Morts a Imola
- Escriptors antics en llatí de tradició directa
- Sants romans
- Teòlegs catòlics italians
- Escriptors italians en llatí
- Religiosos catòlics
- Escriptors d'Emília-Romanya
- Escriptors catòlics
- Sants escriptors
- Escriptors del segle IV
- Escriptors del segle V
- Teòlegs del segle IV
- Teòlegs del segle V
- Escriptors romans de temàtica religiosa
- Romans del segle IV
- Romans del segle V