Vés al contingut

Pere García Lorente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere García Lorente
Biografia
Naixement29 juny 1920 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortfebrer 1992 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic, codirector, caricaturista, humorista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEdiciones Cliper
ELF Ediciones
Editorial Bruguera
Ediciones Amaika Modifica el valor a Wikidata

Pere García Lorente va ser un animador, guionista, humorista gràfic i historietista català (1920-1992).

Biografia

[modifica]

Va treballar com animador a la primera pel·lícula llarga en color feta a Europa de dibuixos animats, Garbancito de la Mancha. Dibuixant de grans recursos expressius va treballar per revistes com Nicolás, Tururut i diverses publicacions de l'editorial Bruguera. L'any 1962 crearia acudits gràfics per Diari de Barcelona. En català crearia els personatges Kim i Tap per Patufet.[1] Va ser codirector amb Vicente Roso d'Ediciones Clíper en funcions de director artístic, i també va ser cofundador del cèlebre Estudio Alex (con Enric Badía Romero y Ramón Monzón).[2]

Va col·laborar en diversos projectes de revistes d'humor impulsats per dibuixants com Tururut! (1953), sota la batuta de Cesc, o Locus (1955-1956), dirigida per Muntañola. Al costat d'Enric Badia Romero i Ramon Montsó va fundar els Estudis Alex, una acadèmia d'ensenyança de dibuix per correspondència (1958). Treballà per a l'Bruguera amb sèries com Maximo Mini (1971),.[2] A Patufet hi va dibuixar la sèrie Kim i Tap i un gran nombre d'acudits gràfics.

Als anys setanta va donar un gir en la seva trajectòria professional, passant a dibuixar per al mercat adult en diferents diaris de Barcelona i en revistes satíriques com Mata Ratos, Barrabás (1972) i en alguns números d'El Papus (1973),[1][3] en publicacions esportives com Don Balón o El Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona.

Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier (1966).

Obra

[modifica]
Any Títol Publicació Editorial
1946 Nicolás Coyote Cliper
1948 Don Duro Nicolás Cliper
1948 Cacotín Nicolás Cliper
1948 Arturito, el Trovador Nicolás Cliper
1948 Canuto Pulgarcito" Bruguera
1952 Simplicio Pulgarcito Bruguera
1951 Microbio El DDT" Bruguera
1952 Violeto El DDT Bruguera
1964 El tendero Sisebuto y su aprendiz, que es un bruto Tío Vivo Bruguera
1971 Máximo Mini Tío Vivo Bruguera
1972[4] Kim i Tap Patufet (segona epoca) Baguña Hermanos, S. L.
1974 Carusino, un can muy fino "Mortadelo" Bruguera

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 De la historieta y su uso. Jesús Cuadrado. Ediciones Sinsentido, 2000. LLibre 1, pàgina 530.(castellà)
  2. 2,0 2,1 Guiral (11/2007), pàg. 73.
  3. Les revistes infantils catalanes de 1938 ençà. Enric Larreula. Edicions 62, 1985.
  4. Riera Pujal, Jordi. «Garcia Lorente al Patufet». El còmic en català, 17-03-2014. [Consulta: 19 abril 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]