Pere González Telmo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgBeat Pere González Telmo, o
sant Telm
Telmo03.JPG
Estàtua del sant a Frómista
religiós
Naixement Pedro González Telmo
ca. 1190
Astorga o Frómista (Regne de Lleó)
Mort 15 d'abril de 1246
Santiago de Compostel·la (Corona de Castella)
Sepultura Catedral de Tui
Ocupació predicador i religiós
Orde Dominics
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1254 , Roma per Innocenci IV (confirmat per Benet XIV el 13 de desembre de 1741)
Canonització No ha estat canonitzat oficialment
Festivitat 14 d'abril
Iconografia Hàbit dominicà, amb un ciri a la mà; amb una flama blava a la mà; amb pescadors o amb un vaixell
Patronatge Tui; diòcesi de Tui-Vigo; mariners i pescadors (al Cantàbric, Galícia, Portugal, Brasil)
Modifica dades a Wikidata

Pere González Telmo, conegut també com a sant Telm (Astorga o Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 - Santiago de Compostel·la, 15 d'abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar especialment entre els pescadors de Galícia. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Frómista en una família distingida. De ben petit despuntava per la seva vivesa i un oncle seu, canonge i més tard bisbe d'Astorga, el prengué a casa seva per educar-lo i així instruir-lo en les arts i en l'estudi de la teologia. Va continuar els estudis a la universitat de Palència. Ordenat sacerdot, la influència del seu oncle va fer que aviat fos nomenat degà del capítol de la catedral, tot i no tenir l'edat requerida. Amic de la gresca, va organitzar la presa de possessió amb un excés de sumptuositat, escollint el dia de Nadal. Volent lluir-se amb el cavall en què anava muntat, l'animal el va fer caure enmig d'un toll de fang i va fer que fos la riota de tothom que mirava.

L'impacte d'aquest fet el va fer canviar radicalment, fent-se humil i demanant ser admès a l'Orde de Sant Domènec. Va anar progressant en virtut i els seus superiors el van enviar a predicar; docte, prudent i gran orador, va aconseguir un gran nombre de conversions, a més de distingir-se pel seu zel en la cura de malalts i pecadors. A la cort, va ésser confessor del rei Ferran III de Castella, a qui va acompanyar en les campanyes militars a Còrdova i Sevilla, ocupant-se de la cura dels soldats i contribuint a la conversió de molts.

Capella de San Telmo a Tui.

Enviat a Galícia, hi fa una gran tasca missionera deixant petjada arreu. A Tui va conèixer i es va preocupar de la vida dels mariners i els pescadors, amb els quals va esmerçar tot el seu afany missioner i on va adquirir la fama de taumaturg per tot l'ajut prestat a aquells necessitats. Per això, la gent del mar el té com a patró i intercessor en les contingències humanes.

Fou nomenat prior del convent de S. Domingos de Guimarães, a Portugal, on va tenir com a deixebles Gonçal d'Amarante i Llorenç Mendes. Ja amb seixanta anys, va retirar-se a Tui. Va morir a Santiago de Compostel·la, on havia anat en pelegrinatge, el 15 d'abril de 1246. Va ésser portat a Tui i sebollit a la catedral.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Poc després de la seva mort, en 1254, va ésser beatificat per Innocenci IV. En 1741, el seu culte va ésser confirmat per Benet XIV; no obstant això i el títol que habitualment se li dóna de sant, no ha estat formalment canonitzat. És patró de Tui i la diòcesi de Tui-Vigo.

Popularment, la seva advocació es va confondre amb la de sant Erasme de Fòrmia, també anomenat Sant Elm i venerat pels mariners com a patró. La particular devoció dels mariners envers Pere González va fer que rebés el nom de Telm o Elm, com sant Erasme.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere González Telmo Modifica l'enllaç a Wikidata