Foc de Sant Elm
El foc de Sant Elm és una descàrrega elèctrica lluminosa que té lloc a l'atmosfera, és d'intensitat feble o moderada i emana d'objectes situats elevats a la superfície (parallamps, pals de vaixells, antenes) o directament enlairats (ales d'avions). Aquesta descàrrega pot durar un temps. El fenomen s'observa quan el camp elèctric en les proximitats de la superfície dels objectes és força intens i es pot veure que s'origina en qualsevol aresta o element sortint dels edificis.[1]
El fenomen, que pot advertir d'un llampec imminent,[2] els mariners el miraven amb sorpresa i, de vegades, se'l considerava un bon auguri.[3][4]
Explicació[modifica]
Aquest fenomen meteorològic és provocat per un efecte corona electroluminescent causat per la ionització de l'aire dins del fort camp elèctric que originen les tempestes elèctriques. Encara que se'n diu «foc», és en realitat un plasma de baixa densitat i temperatura relativament baixa provocat per una enorme diferència de potencial elèctric atmosfèric que sobrepassa el valor de ruptura dielèctrica de l'aire, entorn de 3 MV/m.
Aquest fenomen pren el nom de sant Elm (Erasme d'Antioquia) i no pas de sant Telm (Pere Gonzàlez Telmo). El fenomen havia estat observat des de l'antiguitat i alguns navegants creien que la seva aparició era senyal de mal averany.
Físicament, és una resplendor brillant d'un blanc blavós, que en algunes circumstàncies té aspecte de foc, sovint en raigs dobles o triples que sorgeixen d'estructures altes i puntegudes com pals, pinacles i xemeneies.
Observació[modifica]
El foc de Sant Elm s'observa amb freqüència als pals dels vaixells durant les tempestes elèctriques al mar, on en tals circumstàncies també s'alterava la brúixola, amb el consegüent desassossec de la tripulació. Benjamin Franklin, el 1749, va observar correctament que era de naturalesa elèctrica. També es dona als avions i dirigibles. En aquests últims era molt perillós, ja que molts d'ells es carregaven amb hidrogen, un gas molt inflamable, i podien incendiar-se, tal com va ocórrer el 1937 amb el dirigible Hindenburg.
S'explica que el foc de Sant Elm també pot aparèixer a les puntes de les banyes del bestiar durant les tempestes elèctriques i als objectes afilats enmig d'un tornado, però no és el mateix fenomen que el llamp globular, encara que poden estar relacionats.
A l'antiga Grècia, de l'aparició d'un únic foc de Sant Elm se'n deia Helena i quan eren dos se'ls anomenaven Càstor i Pòl·lux.
Citacions[modifica]
 |
Es troben referències al foc de Sant Elm a les obres de Juli Cèsar (De Bello Africo 47),[5] Plini el Vell (Naturalis Historia ii.101) i Herman Melville,[6] així com al diari d'Antonio Pigafetta sobre el seu viatge amb Fernão de Magalhães.[7][8] I altres.[9]
- «–Miri a dalt! –va dir Starbuck de sobte–. El foc de Sant Elm dalt del pal major!
- En efecte, els braços de les vergues eren envoltats d'un foc lívid, i les triples agulles dels parallamps lluïen amb tres llengües de foc. Els pals sencers semblaven cremar.
- –Foc de Sant Elm, tingues pietat de nosaltres! –va cridar Stubb.»
- Herman Melville, Moby Dick
Una altra referència:
- «Silenci general. El vent calla. La naturalesa no respira. Sembla morta. Al llarg del pal comencen a centellejar feblement els focs de Sant Elm; la vela cau en plecs pesants.»
- Jules Verne, Viatge al centre de la terra
Charles Darwin va observar l'efecte mentre estava embarcat en el Beagle una nit que el vaixell era ancorat al riu de la Plata i va descriure l'episodi en una carta a J.S. Henslow:
- «Tot era en flames, al cel hi havia llamps i a l'aigua partícules lluminoses –bioluminescència–, i fins i tot els pals estaven coronats amb una flama blava.»
Relats associats a Magallanes i da Gama[modifica]
La menció de l'incendi de San Elm es troba al diari d'Antonio Pigafetta sobre el seu viatge amb Fernando de Magallanes. El foc de Sant Elm, també conegut com a "corposants" o "corpusants" del portuguès corpo sant[10] ("cos sant"), també es descriu a Les Lusiadas', el relat èpic dels viatges de descobriment de Vasco da Gama
Robert Burton[modifica]
Robert Burton va escriure sobre el foc de Sant Elm en la seva Anatomia de la malenconia (1621): "Radzivilius, el duc lituà, crida a aquesta aparició Sancti Germani sidus; i diu a més que ho va veure després d'una tempesta, mentre navegava, 1582, d'Alexandria a Rodes". Es refereix al viatge realitzat per Mikołaj Krzysztof "l'Orfe" Radziwiłł en 1582-1584.[11]
John Davis[modifica]
El 9 de maig de 1605, durant el segon viatge de John Davis comandat per Sir Edward Michelborne a les Índies Orientals, un escriptor desconegut a bord del Tigre descriu el fenomen: "Cap al final de la nostra tempesta se’ns aparegué de nit, pel damunt del topall de l’arbre mestre, una flama tan grossa com una gran espelma, que els portuguesos anomenen Corpo Sancto, considerant-la un senyal diví de que quan apareix el pitjor ja ha passat. Com, gràcies a Déu, vam tenir millor temps després d'ell".[12]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foc de Sant Elm |
- ↑ «Foc de Sant Elm». Meteocat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ «Wilderness Medical Society practice guidelines for the prevention and treatment of lightning injuries: 2014 update». Wilderness & Environmental Medicine, vol. 25, 4 Suppl, December 2014, pàg. S86–95. DOI: 10.1016/j.wem.2014.08.011. PMID: 25498265.
- ↑ Eyers, Jonathan (2011). Don't Shoot the Albatross!: Nautical Myths and Superstitions. A&C Black, London. ISBN 978-1-4081-3131-2.
- ↑ Bergreen, Laurence. Over the Edge of the World: Magellan's Terrifying Circumnavigation of the Globe. New York: Morrow, 2003. Print.
- ↑ Roller, D.W.. A Guide to the Geography of Pliny the Elder. Cambridge University Press, 2022, p. 76. ISBN 978-1-108-59592-6 [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ Shaw, N. Moby-Dick by Herman Melville (MAXnotes). Research & Education Assoc., p. 90. ISBN 978-0-7386-7194-9 [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ Pigafetta, A. Magellan's Voyage: A Narrative Account of the First Circumnavigation. Dover Publications, 2012, p. 41. ISBN 978-0-486-12055-3 [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ Goodrich, F.B.; Howland, E. Ocean's Story, Or, Triumphs of Thirty Centuries: A Graphic Description of Maritime Adventures, Achievements, Explorations, Discoveries and Inventions : and of the Rise and Progress of Ship-building and Ocean Navigation from the Ark to the Iron Steamships. Hubbard Bros., 1873, p. 228 [Consulta: 18 octubre 2023].
- ↑ Tachard, G. Voyage de Siam, etc (en francès). Pierre Mortier, 1688, p. 36 [Consulta: 18 octubre 2023].
- ↑ "Corposants" Arxivat 2021-juny-26 a la Wayback Machine. The American Heritage Dictionary
- ↑ Burton, R. The Anatomy of Melancholy ... A New Edition, Corrected and Enriched by Translations of the Numerous Classical Extracts by Democritus Minor. William Tegg&Company, 1849, p. 123.
- ↑ Davis, J.; Markham, A.H.; Coote, C.H. [et al.].. The Voyages and Works of John Davis, the Navigator. Hakluyt Society, 1880, p. 164 (Works issued by the Hakluyt Society).