Pere de Santacília i Pacs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1592  Palma (Balears) |
| Mort | 19 desembre 1669 (76/77 anys) Palma (Balears) |
| Sepultura | Catedral de Mallorca |
| Virrei de Mallorca | |
| té el rol: interí 1663 – 1663 | |
| Procurador reial de Mallorca | |
| 1655 – 1669 | |
| Dades personals | |
| Residència | Can Santacília |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, fiscal, virrei |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Cavalleria |
| Grau militar | mariscal de camp |
| Conflicte | Batalla de Nördlingen (1634) Guerra de Restauració portuguesa Guerra dels Segadors |
| Família | |
| Família | Casa de Santacília i Casa de Pacs |
| Germans | Arnau de Santacília i Pacs |
| Parents | Francesc Burgues i Bartomeu, besnet |
| Cronologia | |
| 1598-1645 | Canamunt i Canavall
|
| Premis | |
Pere de Santacília i Pacs (ciutat de Mallorca, 1592 – 19 de desembre de 1669) fou un militar i noble mallorquí, membre destacat de l'alta aristocràcia de Mallorca durant el segle xvii. Fou governador general de Castella la Vella, conseller de Guerra, governador de Menorca i procurador reial del Regne de Mallorca.
Biografia
[modifica]Fill de Joan Miquel de Santacília i Togores i de Margarida de Pacs Burgues, néta del procurador reial Francesc Burgues, fou un dels principals protagonistes de les lluites entre els bàndols dels Canamunt i Canavall.
El 17 d'agost de 1608, el rei Felip III de Castella li concedí títol de noblesa. El 1616 fou implicat en l'assassinat del oïdor de la Reial Audiència de Mallorca, Jaume Joan de Berga. En morir el seu germà Arnau de Santacília, cap dels Canamunt, Pere encapçalà una llarga sèrie de venjances que el portaren a enfrontar-se amb la justícia i a fugir de Mallorca.[1] El 1626 fou condemnat a mort per l'assassinat de Pere Antoni Safortesa, però fou posteriorment perdonat gràcies a la intervenció de la vídua Margalida de Verí (1632).[2]
Aquell mateix any, ofegat per la guerra, Felip IV li concedí indult i li permeté aixecar una companyia de tres-cents infants a Catalunya —posteriorment ampliada a cinc-cents homes— per servir en la Guerra dels Trenta Anys. Amb aquesta tropa participà a les campanyes de Milà, Alsàcia i Alemanya, destacant especialment en la batalla de Nördlingen (1634), on perdé el seu fill Arnau i aconseguí ocupar el castell de Mittelberg, l'arquebisbat de Magúncia.[2]
Ascendit a mariscal de camp, reclutà dos mil homes a Mallorca i fou nomenat almirall d'una divisió de galeres destinades a Catalunya, subordinat al governador de la flota Antonio de Oquendo. Després serví com a governador general dels dragons i més tard de la Cavalleria de Castella la Vella, participant a les guerres de Portugal i Catalunya. Hi destacà per haver introduït queviures a Tarragona i evitat la destrucció del pont de Tortosa.[2][1]
El 1641 fou nomenat membre del Consell Suprem de Guerra, amb una encomanda de 1.000 ducats anuals. Entre 1642 i 1645 exercí com a governador de Menorca, on impedí la propagació de la revolta catalana i frustrà intents francesos d'ocupació de l'illa. El 1655 fou nomenat procurador reial de Mallorca, càrrec que mantingué fins a la seva mort. També exercí breument com a virrei interí el 1663.[2]
El 1667 i 1668 adreçà dos memorials al rei per sol·licitar que el càrrec de procurador reial pogués passar al seu fill, petició que fou rebutjada pel Consell d'Aragó. Morí a Palma el 19 de desembre de 1669 i fou enterrat a la Catedral de Mallorca.[2]
Vida personal
[modifica]Es casà primer amb Magdalena Togores Montanyans i Garcia (morta el 1649) i, en segones núpcies, amb Elionor Despuig.[2] La seva residència familiar, situada al carrer de Sant Bartomeu de Palma, s'anomena Can Santacília.[3]
Llegat i cultura popular
[modifica]El novel·lista català Manuel Angelón Broquetas es va inspirar en la seva figura per escriure la novel·la històrica Los fueros de Cataluña (1857), on Santacília apareix com a protagonista idealitzat, en paral·lel a figures com Perot Rocaguinarda.[4][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Santacília i Pacs, Pere de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 123. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Juan Vidal, Josep «Pedro Santacilia y Pacs». Real Academia de la Historia [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ «Santacília, Can». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 122-123. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Pere de Santacília i Pacs». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana [Barcelona] [Consulta: 22 desembre 2023].