Persicària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPersicària
Persicaria maculosa Modifica el valor a Wikidata
PolygonumPersicara-plant-sm.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN175559 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
TribuPersicarieae
GènerePersicaria
EspèciePersicaria maculosa Modifica el valor a Wikidata
(Gray, 1822)
Nomenclatura
Sinònims
Polygonum persicaria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La persicària (Persicaria maculosa) és una planta perenne pertanyent la família de les Polygonaceae. També anomenada herba de la mala bua, herba felera, herba presseguera, presseguera, cama-roja.

Etimologia[modifica]

El nom prové de les paraules gregues poly, "molts" i gonu, "nus". Hi ha una altra teoria que afirma que la segona part del nom deriva de la paraula grega gonos, "nens".

Localització[modifica]

La persicària es troba primordialment, en les regions temperades de l'hemisferi nord. És nativa d'Europa i Àsia, on pot ser confosa amb Polygonum minus, però el P. minus té les fulles més estretes, normalment de menys d'1 cm d'amplària.

Va ser introduïda en Nord-amèrica, on es troba naturalizada en tots els estats del centre, trobant-se al llarg de vores de camins, bancs de sorra dels rius i en terrenys incults. En els EUA, és molt similar a Polygonum pensylvanicum, però la persicària té un plomall de pèls en l'extrem de l'òcrea, cosa que li falta a la persicària de Pensilvània.

Descripció[modifica]

La persicària és una planta de cicle vital anual, amb una alçada que varia des dels vint centímetres fins a arribar al metre.

La seva tija és molt recte, però en determinades circumstàncies pot inclinar-se fins a tocar el terra, llavors de cada nus es genera una nova arrel que manté la planta unida al sòl, i dels quals més tard també brota una nova tija vertical.

Amb fulles de vores llises i afilades, estretament lanceolades, de 8 a 10 cm de longitud. Les fulles presenten freqüentment punts marrons o negres, de vegades amb una taca fosca gran en el centre i, de vegades, amb el revers tomentós.

Les flors poden ser blanques, roses o vermelles presentant-se en panícules. Floreixen des d'inicis de l'estiu fins a finals de la tardor. Els seus fruits són un aqueni trígon.

Cultiu i usos[modifica]

Aquesta planta conté persicarina i tanins. En medicina, el Polygonum s'usa contra la diarrea (gràcies a l'àcid tànic, que ajuda a tallar aquest tipus d'afeccions). Les fulles fresques s'utilitzen a nivell tòpic per a tallar les hemorràgies de ferides i resulten bastant eficaces a l'hora de guarir nafres i úlceres dèrmiques.

Les fulles i brots tendres es poden menjar pel seu bon sabor i sont molt nutritius en amanides. Es troba freqüentment com herba infestant i rarament com planta conreada.

Aquestes plantes produeixen un tint groc que amb alum s'usa com mordent.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Persicària