Persicària

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPersicària
Persicaria maculosa
PolygonumPersicara-plant-sm.jpg
Planta
Tipus de fruit núcula
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 175559
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
GènerePersicaria
EspèciePersicaria maculosa
(Gray)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Polygonum persicaria Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La persicària (Persicaria maculosa) és una planta perenne pertanyent la família de les Polygonaceae. També cridada herba pejiguera, moco de pavo o cresta de gall.

Etimologia[modifica]

El nom prové de les paraules gregues poly, "molts" i gonu, "nus". Hi ha una altra teoria que afirma que la segona part del nom deriva de la paraula grega gonos, "nens".

Localització[modifica]

La persicària es troben primordialment, en les regions temperades de l'hemisferi nord. És nativa d'Europa i Àsia, on pot ser confosa amb Polygonum minus, però el P. minus té les fulles més estretes, normalment de menys d'1 cm d'amplària.

Va ser introduïda en Nord-amèrica, on es troba naturalizada en tots els estats del centre, trobant-se al llarg de vores de camins, bancs de sorra dels rius, i en terrenys incults. En els EUA, és molt similar a Polygonum pensylvanicum, però la persicària té un plomall de pèls en l'extrem de l'òcrea, alguna cosa que li falta en el persicària de Pensilvània.


Descripció[modifica]

La persicària és una planta de cicle vital anual, amb una altura que varia des dels vint centímetres fins a arribar al metre.

El seu tija és molt recte, però en determinades circumstàncies pot inclinar-se fins a caure al sòl, llavors de cada nus es genera una nova arrel que manté la planta unida al sòl, envers el temps tornar a elevar altres tiges verticals i rectes.

Amb fulles de vores llises afilades, són lanceolades estretes, de 8 a 10 cm de longitud. Les fulles presenten freqüentment punts marrons o negres, de vegades amb una taca fosca gran en el centre i, de vegades, amb l'envés tomentós.

Les flors poden ser blanques, roses, o vermelles presentant-se en uns panícules. Floreixen des d'inicis de l'estiu fins a finals de la tardor. Els seus fruits són un aqueni trígon.

Cultiu i usos[modifica]

Aquesta planta conté persicarina i tanins. En medicina, el Poligonium s'usa contra les diarrea (gràcies a l'àcid tànic, que ajuda a tallar aquest tipus d'afeccions). Les fulles fresques s'utilitzen a nivell tòpic per a tallar les hemorràgies de ferides, resultant bastant eficaç a l'hora de guarir nafres i úlceres dèrmiques.

Les fulles i brots tendres, es poden menjar tenint bon sabor, sent molt nutritives en amanides. Es troba freqüentment com malesa i rarament com planta conreada.

Aquestes plantes produeixen un tint groc que amb enllumeni s'usa com mordient.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Persicària Modifica l'enllaç a Wikidata