Pessonada
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
 Catalunya | ||||
| Regió | Alt Pirineu i Aran | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Conca de Dalt | |||
| Població humana | ||||
| Població | 50 (2023)  | |||
| Malnom | Guineus | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Altitud | 891,4 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25518 | |||
| Codi INE | 25161000600 | |||
| Codi IDESCAT | 2516150006900 | |||
Pessonada és un poble de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, i de l'actual de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Està situat sota i a migdia de l'imponent Roc de Pessonada, a l'extrem de llevant de la Serra de Pessonada.
Juntament amb Hortoneda, Herba-savina i el Mas de Vilanova o Vilanoveta formava aquest terme d'Hortoneda de la Conca.
Pessonada, de vegades anomenada Pessonada i Mas de Vilanoveta fou un dels ajuntaments formats el 1812 a partir del desplegament de la Constitució de Cadis. Aquest municipi pervisqué fins el febrer del 1847, quan, en no tenir el mínim de 30 veïns (caps de família), no pogué mantenir el seu ajuntament independent, i es va veure obligat a agregar-se al d'Hortoneda.
Tot i que molt desfigurat per les modificacions sofertes al llarg dels segles, el poble de Pessonada conserva alguns elements de l'antic poble clos. La trama dels carrers i els llargs trams en què les cases configuren el que fou el clos acompanyen la presència encara efectiva del portal d'Aramunt, per on surt el camí que menava a aquell poble veí.
L'església de Santa Maria de Pessonada, parroquial agrupada a Salàs de Pallars, és en el centre del poble, inserida enmig de les cases del poble. Té un campanar de torre de planta octogonal. Dues pintures romàniques sobre taula procedents de Pessonada es conserven en el Museu de Belles Arts de Bilbao.
Al nord del poble, a uns 450 metres de distància, hi ha l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Plana, amb una imatge de la Mare de Déu, romànica, conservada en una casa particular del poble.
Etimologia
Segons Joan Coromines (op. cit.), Pessonada procedeix de pessó (peçó), amb el sufix col·lectiu -ada, procedeix del mot romànic català occidental pirinenc peçó o pessó, probablement derivat del mot comú peça. Aquest mot tenia el significat de munt cònic de coses, especialment herba, palla i altres productes agrícoles.
Història
Francisco de Zamora informa el 1790 que Pessonada tenia 47 habitants, als quals calia unir els 17 del Mas de Vilanova, o Hortoneda de la Conca.
Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... del 1845 ens parla de Personada y Mas de Vilanoveta, repetint un error típic en els documents administratius del segle XIX i part del XX. Descriu la seva situació (en una costa al peu d'una muntanya inaccessible anomenada Roc de Pessonada), parla del seu clima fred i sa, i explica que el poble té 23 cases, 19 d'elles unides, 1 a un quart d'hora de distància, i 3 més en una caseria anomenada Mas de Vilanoveta. El terreny del poble és aspre, trencat, i de mala qualitat per a les collites del poble en amunt. Del poble en avall, la qualitat és mitjana, i s'hi cullen olives, vinya i alguns horts alimentats per les fonts que hi ha. La terra proporciona llenya d'arbusts, i en alguns llocs també es cull blat. De bestiar, n'hi ha per a llana, cabres i porcs. L'única indústria existent era un molí d'oli. S'hi comptaven 8 veïns (caps de família) i 69 ànimes (habitants ). Per tant, en 50 anys la població del lloc no havia variat gairebé gens.
El 1970 encara tenia 90 habitants, que s'havien reduït a 51 el 1981, i es mantenen en 50 el 2006. Segons Bellmunt (op. cit.), les cases del poble són, la majoria avantposant-hi casa, però alguna també amb cal: Abadia (o Casanoves), Baitot, Bastida, Batllevell, Boixerol, Calceta, Cinto, Cisco, Corroncui, Dot, Esteve, Fèlix, Genotet, Grapes, Hereu Nou, Joaquim, Jonet, Macabeu, Miquel, Miró, Ramon Vell, Rita, Roieta, Sant, Sebastià, Toà, Ton, Tonet, Toneta, Tonya, Torrent, Torro, Vidal i Xacó. Casa Batllevell es tractava d'una casa forta, amb elements de fortificació.
És fill de Pessonada l'excel·lent escriptor Pep Coll, autor de moltes obres ambientades en el Pirineu.
Bibliografia
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Pessonada". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "El Pont de Claverol. Hortoneda de la Conca", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Pessó i Pessonada". A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0.* GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
- MADOZ, Pascual. "Personada y Mas de Vilanoveta". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.