Petricor

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Pluja sobre un camí de Cornualla, Anglaterra.

Petricor és el nom que rep l'olor que produeix la pluja en caure en els sòls secs. El nom deriva de la unió de dues paraules gregues: petros, que significa pedra, i ikhôr, paraula amb la qual anomenaven al líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega.[1] Es defineix com l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un llarg període de sequera.

Explicació científica[modifica]

Aquest terme va ser creat originalment el 1964, en anglès, per dos geòlegs australians: Isabel Joy Bear i R. G. Thomas. Va aparèixer per primera vegada a la revista Nature (993/2).[2][3] Al seu article, els autors ho van descriure com "l'olor que deriva d'un oli traspuat per certes plantes durant períodes de sequera". Aquest oli queda adsorbit a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i en entrar en contacte amb la pluja són alliberats en l'aire juntament amb un altre compost: la geosmina.[4] La geosmina és un producte metabòlic de certs actinobacteris. L'emissió d'aquests compostos és el que produeix l'aroma característic, al que també es pot sumar el de l'ozó si a més a més hi ha activitat elèctrica.[5]

En un treball posterior, Bear i Thomas (1965) van demostrar que aquests olis aromàtics retarden la germinació de les llavors i el creixement de les plantes.[4] Això podria indicar que les plantes traspuen aquests olis amb la finalitat de protegir a les llavors, evitant que germinin en èpoques de sequera. Després de períodes de sequera en zones desèrtiques, el petricor és molt més perceptible i penetrant quan arriba el període de pluges. Per la seva complexa composició (més de 50 substàncies), el petricor no s'ha pogut sintetitzar.

El 2015, científics del MIT van utilitzar càmeres d'alta velocitat per mostrar com aquesta olor s'introdueix a l'aire.[6] Van filmar gotes de pluja caient en 16 superfícies diferents, variant la intensitat i l'altura de la caiguda. Van descobrir que en copejar una superfície porosa, es creen petites bombolles dins de la gota. Aquestes augmenten de grandària i suren cap amunt. En aconseguir la superfície, es trenquen i alliberen una "efervescència d'aerosols" a l'aire, els quals transporten l'aroma.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. wordsmith.org: A.Word.
  2. Bear, I.J.; R.G. Thomas «Nature of argillaceous odour». Nature, 201, 4923, març 1964, pàg. 993–995. DOI: 10.1038/201993a0.
  3. Garg, Anu. The Dord, the Diglot, and an Avocado Or Two: The Hidden Lives and Strange Origins of Words. Penguin, 2007, p. 399. ISBN 9780452288614. 
  4. 4,0 4,1 Bear, I.J.; R.G. Thomas «Petrichor and plant growth». Nature, 207, 5005, setembre 1965, pàg. 1415–1416. DOI: 10.1038/2071415a0.
  5. Daisy Yuhas «Storm Scents: It's True, You Can Smell Oncoming Summer Rain: Researchers have teased out the aromas associated with a rainstorm and deciphered the olfactory messages they convey». Scientific American, 18-07-2012 [Consulta: 20 juliol 2012].
  6. «Puede que no sepas qué es el petricor, pero seguro que te gusta (VÍDEO)». [Consulta: 3 desembre 2015].