Picot de Namaqua
| Chloropicus namaquus | |
|---|---|
| Dades | |
| Nombre de cries | 3 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Tribu | Melanerpini |
| Gènere | Chloropicus |
| Espècie | Chloropicus namaquus (Lichtenstein, 1793) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Dendropicos namaquus
|
| Protònim | Picus namaquus |
El picot de Namaqua[1] (Chloropicus namaquus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae). És originari de l'Àfrica central tropical.[2]
Descripció
[modifica]El picot de Namaqua és un dels picots més grossos d'Àfrica, que arriba a una longitud d'uns 25 cm. El cap és distintiu amb un bigoti negre, una ampla franja negra a l'ull i una corona negra que contrasta amb un supercili, la cara, barbeta i gola blancs. Presenta dimorfisme sexual: El mascle té una corona posterior vermella que no té la femella. El mantell és negre i la resta de les parts superiors són de color marró groguenc amb franges blanques estretes. La cua és marró, amb franges blanques, i les plomes tenen tiges groguenques. Les parts inferiors són grises amb franges blanques estretes. El bec és gros i de color negre grisenc, les potes grises i els ulls vermells. Els juvenils són similars als adults, però les parts superiors tenen un to verdós i franges més difuses, i tots dos sexes tenen una mica de coloració vermella a la corona i al clatell.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]El picot de Namaqua es troba a Angola, Botswana, República Centreafricana, Txad, República Democràtica del Congo, Eswatini, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Namíbia, Ruanda, Somàlia, Sud-àfrica, Sudan, Tanzània, Uganda, Zàmbia i Zimbàbue.[4] Té una àmplia gamma de tipus d'hàbitat, incloent-hi boscos amb arbres de mida considerable, boscos de Brachystegia, boscos d'Eufòrbia i Acàcia, les vores dels boscos de ribera i matolls. És present des de les terres baixes fins a altituds d'uns 3.000 m.[3]
Ecologia
[modifica]El picot de Namaqua sovint busca aliment en parelles que es comuniquen entre si vocalment, movent les ales mentre criden. Cada ocell passa molt de temps en un sol arbre, martellejant, sondejant i picotejant amb el bec i recollint qualsevol insecte que trobi, abans de volar a un altre arbre, sovint distant. La dieta consisteix en insectes i les larves, aranyes, erugues i formigues. Se sap que captura gecos i petits llangardaixos. Aquest ocell sovint tamborineja fort a les branques, acabant cada repic amb quatre cops. El forat del niu el perfora a la fusta morta, fins a 20 m per sobre de terra. La posta d'ous mitjana és de tres ous i la incubació, per part d'ambdós pares, dura tretze dies. Els pollets són cuidats per ambdós ocells i romanen al niu durant unes quatre setmanes.[3]
Estat de conservació
[modifica]El picot de Namaqua té una distribució extremadament àmplia i és una espècie força comuna. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha qualificat l'estat de conservació com en "risc mínim".[4]
Taxonomia
[modifica]El picot de Namaqua va ser descrit per primer cop l'any 1793 pel zoòleg alemany Anton August Heinrich Lichtenstein amb el nom binomial Picus Namaquus i la localitat tipus "Interior de Sud-àfrica = Damaraland".[5]
Estudis de genètica molecular han demostrat que el gènere Chloropicus és germà del gènere Dendropicos.[6][7] Les espècies d'aquest gènere anteriorment s'assignaven de vegades a Dendropicos.[8][9] Algunes autoritats taxonòmiques situen aquesta espècie a Dendropicos.[10]
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies:[9]
- C. n. schoensis (Rüppell, 1842) ─ Etiòpia, nord-oest i sud de Somàlia i nord de Kenya.
- C. n. coalescens (Clancey, 1958) ─ nord i sud de Moçambic i l'est de Sud-àfrica.
- C. n. namaquus (Lichtenstein, 1793) ─ des de l'oest de la República Centreafricana al sud del Sudan, Uganda i l'oest i sud de Kenya, i de l'oest i sud d'Angola a l'est de la RDC i Tanzània, i del sud a l'oest i el centre de Namíbia, Botswana, el nord de Sud-àfrica i el nord i centre de Moçambic.
Referències
[modifica]- ↑ «Picot de Namaqua». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 novembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 25 novembre 2025].
- 1 2 3 Winkler, Hans. Woodpeckers. London: Bloomsbury Publishing, 2010. ISBN 978-1-4081-3504-4.
- 1 2 «Dendropicos namaquus: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22680982a263630766.en..
- ↑ Lichtenstein, Anton August Heinrich. Lichtenstein's Catalogus rerum naturalium rarissimarum. Londres: Taylor and Francis, 1882, p. 17.
- ↑ Shakya, Subir B.; Fuchs, Jérôme; Pons, Jean-Marc; Sheldon, Frederick H. «Tapping the woodpecker tree for evolutionary insight» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 116, 11-2017, pàg. 182–191. DOI: 10.1016/j.ympev.2017.09.005.
- ↑ Fuchs, Jérôme; Pons, Jean-Marc; Bowie, Rauri C.K. «Biogeography and diversification dynamics of the African woodpeckers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 108, 3-2017, pàg. 88–100. DOI: 10.1016/j.ympev.2017.01.007.
- ↑ Fuchs, Jérôme; Pons, Jean-Marc «A new classification of the Pied Woodpeckers assemblage (Dendropicini, Picidae) based on a comprehensive multi-locus phylogeny» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 88, 7-2015, pàg. 28–37. DOI: 10.1016/j.ympev.2015.03.016.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 25 novembre 2025].
- ↑ «Chloropicus namaquus (Picot namaqua)». Avibase. [Consulta: 25 novembre 2025].

