Piero D'Inzeo

Piero D'Inzeo

Biografia
Naixement	4 març 1923 Roma
Mort	13 febrer 2014 (90 anys) Roma
Dades personals
Alçada	174 cm
Activitat
Ocupació	genet de salt d'obstacles
Esport	esports eqüestres
Disciplina esportiva	salt a cavall
Participà en
1976	Jocs Olímpics d'Estiu de 1976
1972	equestrian at the 1972 Summer Olympics – team jumping (en)  (medalla de bronze olímpica)
1968	Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
1964	hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1964: salts per equips  (medalla de bronze olímpica)
1960	Jocs Olímpics d'Estiu de 1960
1956	Jocs Olímpics d'Estiu de 1956
1952	Jocs Olímpics d'Estiu de 1952
1948	Jocs Olímpics d'estiu de 1948

Medaller
Hípica
Jocs Olímpics
Plata	Estocolm 1956	salts individual
Bronze	Estocolm 1956	salts per equips
Plata	Roma 1960	salts individual
Bronze	Roma 1960	salts per equips
Bronze	Tòquio 1964	salts per equips
Bronze	Múnic 1972	salts per equips
Campionat d'Europa
Plata	Aquisgrà 1958	salts individual
Or	París 1959	salts individual
Bronze	Londres 1962	salts individual

Piero D'Inzeo (Roma, Itàlia 1923) és un genet italià, ja retirat, guanyador de sis medalles olímpiques.

Biografia

Va néixer el 4 de març de 1923 a la ciutat de Roma. És germà del també genet i medallista olímpic Raimondo D'Inzeo.

Carrera esportiva

Va participar, als 25 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 celebrats a Londres (Regne Unit), on va participar en proves eqüestres individual i per equips del concurs de salts, si bé no finalitzà cap de les dues. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 realitzats a Hèlsinki (Finlàndia) participà en les proves de concurs complet, finalitzant sisè en la prova individual, guanyant així un diploma olímpic. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 realitzats a Melbourne (Austràlia), si bé les proves eqüestres es realitzaren a Estocolm (Suècia), aconseguí guanyar dues medalles: la medalla de plata en la prova de salts per equips i la medalla de bronze en la prova individual, just per darrere del seu germà Ramindo. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma (Itàlia) aconseguí novament dues medalles: la medalla de plata en la prova individual, novament quedant per darrere del seu germà, i la medalla de bronze en la prova per equips. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) aconseguí revalidar la seva medalla en la prova per equips, si bé en la prova individual únicament pogué finalitzar novè. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic (Mèxic) no pogué obetenir cap medalla, finalitzant cinquè en la prova per equips (guanyant un nou diploma olímpic) i setè en la prova individual. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) aconseguí una nova medalla de bronze en la prova de salts per equips i en la prova individual finalitzà vint-i-dosè. Finalment participà, als 53 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà), els seus vuitens i últims Jocs, on finalitzà novè en la prova de salts per equips i vint-i-cinquè en la prova individual.

Al llarg de la seva carrera ha guanyat tres medalles en el Campionat d'Europa de la disciplina de salts, aconseguint una medalla d'or, així com tretze títols en competicions internacionals.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piero D'Inzeo

• (anglès) www.olympic.org - Piero D'Inzeo
• (anglès) www.sports-reference.com - Piero D'Inzeo Arxivat 2008-09-25 a Wayback Machine.