Pierre Belon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPierre Belon
Belon Pierre 1517-1564.jpg
Pierre Belon
Biografia
Naixement 1517
Souletière prop de Cérans-Foulletourte
Mort 1564
París
Nacionalitat Francesa
Formació Universitat de Halle
Activitat
Camp de treball Biologia
Ocupació ictiologia història natural
Modifica les dades a Wikidata


Pierre Belon (1517–1564) va ser un naturalista i diplomàtic francès. Va escriure sobre nombrosos temes incloent ictiologia, ornitologia, botànica, anatomia comparada i egiptologia. És conegut també Pierre Belon du Mans, o en la forma llatinitzada de Petrus Bellonius Cenomanus. Ivan Pavlov va dir d’ell que era el "profeta de l’anatomia comparada".[1]

Biografia[modifica]

Belon nasqué el 1517 al llogarret de Souletière prop de Cérans-Foulletourte.[2] Va treballar com apotecari del bisbe de Clermont, Guillaume Duprat. Després viatjà a través de Flandes i Anglaterra i s’interessà per la zoologia. Quan tornà a Alvèrnia el bisbe de Le Mans René du Bellay, l’ajudà per estudiar a la Universitat de Wittenberg amb el botànic Valerius Cordus (1515—1544). Al voltant 1542 estudià medicina a París i es llicencià en medicina però mai va arribar a doctorar-se. Va esdevenir apotecari del Cardenal François de Tournon i sota el seu patronatge va poder fer molts viatges científics des de l’any 1546, viatjà per Grècia i l’Orient Proper on esperva trobar les runes de la Troia d’Homer, i tornà el 1549. A Roma Belon es trobà amb els naturalistes Guillaume Rondelet i Hippolyte Salviani.[1][2]

Belon que va ser molt afavorit pels reis de frança Enric I i Carles IX, va ser assassinat al Bois de Boulogne.[1][2][3]

Obres[modifica]

Portada de 1551 sobre la història natural en els peixos
  • Histoire naturelle des estranges poissons (1551)
  • De aquatilibus (1553).
Comparació dels esquelets d’ocells i humans en un llibre de Belon de 1555
  • L'Histoire de la nature des oyseaux (1555) on la comparació dels esquelets d’ocells i humans és una de les primeres idees sobre l’anatomia comparada.

Llibres[modifica]

Tots ells van ser publicats a París.

  • 1551: Histoire de la nature des estranges poissons marins, que inclou peixos i mamífers aquàtics i amb la primera il·lustració francesa d’un hipopòtam.[4]
  • 1553: De aquatilibus —.
  • 1553: De arboribus Coniferis, Resiniferis aliisque semper virentibus..., un text bàsic sobre coníferes.
  • 1553 De admirabili operi antiquorum et rerum suspiciendarum praestantia..., tracta dels costums funeraris de l’antiguitat incloent la momificació (De medicato funere seu cadavere condito et lugubri defunctorum ejulatione) i De medicamentis nonnullis, servandi cadaveris vim obtinentibus.
  • 1553: Les observacions de plusieurs singularitez et choses memorables trouvées en Grèce, Asie, Judée, Egypte, Arabie et autres pays étrangèrs. Traduïda al llatí per Charles de l'Ecluse, 1589
  • 1555: L'Histoire de la nature des oyseaux.

Llegat[modifica]

Hi ha un gènere de plantes dins les Gesneriaceae anomenat Bellonia en el seu honor que li va adjudicar Charles Plumier. El gènere de peixos Belone adjudicat per Georges Cuvier, amb la família i ordre dels Belonidae i Beloniformes respectivament. Hi ha una estàtua de Belon erigida el 1887 a Le Mans .[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Wong, M.. «Belon, Pierre». A: C.C. Gillispie. Dictionary of Scientific Biography, Vol. 1.. New York: Charles Scribner's sons, 1970, p. 595–596. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Morren, Édouard; Crié, Louis. A la memoire de Pierre Belon, du Mans, 1517-1564 (en french). Liege : A la direction génŕale, Boverie, 1885. 
  3. Delaunay, P.. Pierre Belon naturaliste.. Le Mans: Imprimerie Monnoyer, 1926. 
  4. Gudger, E.W. «The Five Great Naturalists of the Sixteenth Century: Belon, Rondelet, Salviani, Gesner and Aldrovandi: A Chapter in the History of Ichthyology». Isis, vol. 22, 1, 1934, pàg. 21–40. DOI: 10.1086/346870.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Belon Modifica l'enllaç a Wikidata