Pierre Hérigone
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Clément Cyriaque de Mangin  1580 (Gregorià) Iparralde (Regne de França) |
| Mort | 1r març 1643 (62/63 anys) París |
| Altres noms | Denis Henrion |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques i astronomia |
| Ocupació | matemàtic, astrònom |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Pierre Hérigone (Iparralde, 1580 (Gregorià) - París, 1 de març de 1643) va ser un matemàtic francès.
Vida i obra
[modifica]Poques dades es coneixen de la seva vida, fins al punt que alguns autors consideren que "Pierre Hèrigone" era un pseudònim que utilitzava el matemàtic francès Clément Cyriaque de Mangin (o "baron de Mangin"),[1] com també seria un pseudònim seu Denis Henrion, tot i que existeix una controvèrsia sobre qui era cadascun de ells o si eren la mateixa persona.[2]
Stromholm, al Diccionari de Biografies de Científics, diu que era originari del País Basc i que va viure a París on va fer de professor de matemàtiques particular. També afirma que va participar en diferents comissions oficials creades pel cardenal Richelieu.[3]
Si els tres personatges fossin diferents persones, a Hérigone només se li podria atribuir un text enciclopèdic de matemàtiques, titulat Cursus Mathematicus, del qual va publicar els quatre primers volums el 1634, el cinquè volum el 1637 i, finalment, un addendum el 1642. Una segona edició en sis volums es va publicar el 1644.[4] El llibre era una edició bilingüe en la qual en cada pàgina hi havia dues columnes: la de l'esquerra amb el text en llatí, i la de la dreta en francès.
El primer volum estava dedicat als elements d'Euclides i a les còniques d'Apol·loni. El segon a l'aritmètica i l'àlgebra. El tercer a les taules de sinus i logaritmes i a la geometria pràctica, sobre tot per a usos militars. El quart volum a la trigonometria esfèrica, geografia i art de navegar. El cinquè era sobre òptica, astronomia i música. Finalment, l'addendum (o sisè volum) contenia una miscel·lània de diferents temes: àlgebra, equacions cúbiques, astronomia, cronologia, repàs històric, etc.[5] Aquest volum inclou un tractat sobre l'us del compàs de proporció (un pantòmetre) que ja havia estat publicat el 1631 però sota el nom de Denis Henrion,[6] tot i que sembla que aquest autor no va publicar mai cap obra original.[7]
A part del seu caràcter bilingüe, l'originalitat d'aquesta obra rau en el fet de que està plena de símbols matemàtics molts de ells referits a la trigonometria.[8] Molts d'aquests símbols encara sos utilitzats pels matemàtics contemporanis.[9] Hérigone te l'ambició de crear un llenguatge simbòlic universal que sigui aplicable a totes les branques de les matemàtiques.[10]
Referències
[modifica]- ↑ De Lucca, 2012, p. 46.
- ↑ Armengol Mascarell, 2018, p. 31.
- ↑ Stromholm, 2008, p. x.
- ↑ Massa Esteve, 2008, p. 286.
- ↑ Mellado et al., 2023, p. 42.
- ↑ Masseno i Pereira, 2021, p. 54 i ss.
- ↑ Meskens, 2013, p. 59.
- ↑ Cajori, 2013, p. 159.
- ↑ Cajori, 2013, p. 189-190.
- ↑ Massa Esteve, 2008, p. 289.
Bibliografia
[modifica]- Armengol Mascarell, Marta «L'algebrització de les matemàtiques : Procediments algebraics per resoldre problemes geomètrics». Universitat Politècnica de Catalunya, Treball Final de Grau, 2018, pàg. 1-48.
- Cajori, Florian. A History of Mathematical Notations (en anglès). Courier Co., 2013. ISBN 9780486161167.
- De Lucca, Denis. Jesuits and Fortifications (en anglès). Brill, 2012. ISBN 978-90-04-21651-8.
- Massa Esteve, M. Rosa «Symbolic language in early modern mathematics: The Algebra of Pierre Hérigone (1580–1643)» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 35, Num. 4, 2008, pàg. 285-301. DOI: 10.1016/j.hm.2008.05.003. ISSN: 0315-0860.
- Masseno, Thalya Cristiny de Sousa; Pereira, Ana Carolina Costa «Um Estudo Preliminar do Tratado L’vsage du Compas de Proporcion (1631) do Francês Didier Henrion» (en portuguès). História da Ciência e Ensino, Vol. 24, 2021, pàg. 52-64. DOI: 10.23925/2178-2911.2021v24p52-64. ISSN: 2178-2911.
- Mellado, Antonio; Herrero, Pedro José; Linero, Antonio; Massa Esteve, Maria Rosa «Reflexiones sobre la relevancia del cursus mathematicus (1634/37/42) de Pierre Hérigone». Quaderns d'història de l'enginyeria, Vol. 21, 2023, pàg. 37-70. ISSN: 1885-4516.
- Meskens, Ad. Practical mathematics in a commercial metropolis (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-94-007-5720-2.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Hérigone» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Stromholm, Per. «Hérigone, Pierre» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 agost 2024].
- Westfall, Richard S. «Herigone, Pierre» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 19 agost 2024].