Pierre Wantzel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Pierre Laurent Wantzel 5 juny 1814 París (Primer Imperi Francès) |
| Mort | 21 maig 1848 París (Monarquia de Juliol) |
| Formació | École des ponts ParisTech (1834–1835) École Polytechnique (1832–1834) Lycée Charlemagne (1828–1832) École nationale supérieure des arts et métiers (1826–1828) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | École des ponts ParisTech (1841–1848) École Polytechnique (1838–1848) Cos d'enginyers militars (1835–1841) |
| Obra | |
Obres destacables | |
Pierre Wantzel (francès: Pierre-Laurent Wantzel) (París, 5 de juny de 1814 - París, 21 de maig de 1848) va ser un matemàtic francès que va demostrar que diversos problemes geomètrics antics són impossibles de resoldre usant únicament regle i compàs. La solució a aquests problemes havia set buscada durant milers d'anys, concretament des dels antics grecs. Per exemple: és un nombre construïble amb regla i compàs, però no ho és.[1]
Wantzel publicà l'any 1837 a una revista de matemàtiques francesa, el Journal de Mathématiques Pures et Appliquées, la primera prova completament rigorosa de la impossibilitat de trisecar un angle amb només regle i compàs.[2]
Wantzel demostrà igualment la impossibilitat de resoldre la duplicació del cub i la construcció d'un polígon regular, el nombre de cares del qual no sigui el producte d'una potència de dos per diferents nombres primers de Fermat (teorema de Gauss-Wantzel).[3]
La solució d'aquests problemes era perseguida des de feia més de mil anys, especialment pels antics grecs.[4] Malgrat això, el treball de Wantzel no va ser considerat pels seus contemporanis i va ser essencialment oblidat.[5] Molts anys després de la seva mort van aparèixer les primeres referències a l'article de Wantzel: primer en un paràgraf de la tesi doctoral de Julius Petersen de 1871[6] i, després en uns treballs de José Echegaray publicats el 1887.[7][8][9] Probablement, va ser un article de Florian Cajori sobre Wantzel, publicat 80 anys més tard que els articles de Wantzel,[10] el que va fer que s'iniciés un interès per la seva obra entre els matemàtics del segle xx.[11]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Odifreddi, 2006, p. 69.
- ↑ Arguedas, 2017, p. 4.
- ↑ Garcia i Miller, 2019, p. 424.
- ↑ Richeson, 2019, p. 320 i ss.
- ↑ Lützen, 2009, p. 375.
- ↑ Lützen, 2009, p. 375-376.
- ↑ Arguedas, 2017, p. 7.
- ↑ Echegaray, 1887, p. 1-47.
- ↑ Dorrego López i Fuentes Guillén, 2023, p. 159-166.
- ↑ Cajori, 1918, p. 339 i ss.
- ↑ Lützen, 2009, p. 376 i 389.
Bibliografia
[modifica]- Arguedas, Vernor «Pierre Laurent Wantzel: El matemático relegado por la historia» (en castellà). Revista Digital: Matemática, Educación e Internet, Vol. 17, Num. 1, 2017, pàg. 1-8. ISSN: 1659-0643.
- Cajori, Florian «Pierre Laurent Wantzel» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 24, Num. 7, 1918, pàg. 339-347. DOI: 10.1090/s0002-9904-1918-03088-7. ISSN: 0273-0979.
- Dorrego López, Eduardo; Fuentes Guillén, Elías. Irrationality, Transcendence and the Circle-Squaring Problem (en anglès). Springer, 2023. ISBN 978-3-031-24362-2.
- Echegaray, José «Metodo de Wantzel para conocer si un problema puede resolverse con la recta y el circulo» (en castellà). Revista de los Progresos de las Ciencias, Vol. 22, 1887, pàg. 1-47.
- Garcia, Stephan Ramon; Miller, Steven J. 100 Years of Math Milestones (en anglès). American Mathematical Society, 2019. ISBN 978-1-4704-3652-0.
- Lützen, Jesèr «Why was Wantzel overlooked for a century? The changing importance of an impossibility result» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 36, Num. 4, 2009, pàg. 374-394. DOI: 10.1016/j.hm.2009.03.001. ISSN: 0315-0860.
- Odifreddi, Piergiorgio. Matemática del Siglo XX (en castellà). Katz Editores, 2006. ISBN 987-1283-17-2.
- Richeson, David S. «Pierre Wantzel». A: Tales of Impossibility: The 2000-Year Quest to Solve the Mathematical Problems of Antiquity (en anglès). Princeton University Press, 2019, p. 320-341. ISBN 978-0-691-19296-3.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Wantzel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.