Vés al contingut

Pierre Wantzel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre Wantzel
Biografia
Naixement(fr) Pierre Laurent Wantzel Modifica el valor a Wikidata
5 juny 1814 Modifica el valor a Wikidata
París (Primer Imperi Francès) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1848 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
París (Monarquia de Juliol) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole des ponts ParisTech (1834–1835)
École Polytechnique (1832–1834)
Lycée Charlemagne (1828–1832)
École nationale supérieure des arts et métiers (1826–1828) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole des ponts ParisTech (1841–1848)
École Polytechnique (1838–1848)
Cos d'enginyers militars (1835–1841) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Pierre Wantzel (francès: Pierre-Laurent Wantzel) (París, 5 de juny de 1814 - París, 21 de maig de 1848) va ser un matemàtic francès que va demostrar que diversos problemes geomètrics antics són impossibles de resoldre usant únicament regle i compàs. La solució a aquests problemes havia set buscada durant milers d'anys, concretament des dels antics grecs. Per exemple: és un nombre construïble amb regla i compàs, però no ho és.[1]

Wantzel publicà l'any 1837 a una revista de matemàtiques francesa, el Journal de Mathématiques Pures et Appliquées, la primera prova completament rigorosa de la impossibilitat de trisecar un angle amb només regle i compàs.[2]

Wantzel demostrà igualment la impossibilitat de resoldre la duplicació del cub i la construcció d'un polígon regular, el nombre de cares del qual no sigui el producte d'una potència de dos per diferents nombres primers de Fermat (teorema de Gauss-Wantzel).[3]

La solució d'aquests problemes era perseguida des de feia més de mil anys, especialment pels antics grecs.[4] Malgrat això, el treball de Wantzel no va ser considerat pels seus contemporanis i va ser essencialment oblidat.[5] Molts anys després de la seva mort van aparèixer les primeres referències a l'article de Wantzel: primer en un paràgraf de la tesi doctoral de Julius Petersen de 1871[6] i, després en uns treballs de José Echegaray publicats el 1887.[7][8][9] Probablement, va ser un article de Florian Cajori sobre Wantzel, publicat 80 anys més tard que els articles de Wantzel,[10] el que va fer que s'iniciés un interès per la seva obra entre els matemàtics del segle xx.[11]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Odifreddi, 2006, p. 69.
  2. Arguedas, 2017, p. 4.
  3. Garcia i Miller, 2019, p. 424.
  4. Richeson, 2019, p. 320 i ss.
  5. Lützen, 2009, p. 375.
  6. Lützen, 2009, p. 375-376.
  7. Arguedas, 2017, p. 7.
  8. Echegaray, 1887, p. 1-47.
  9. Dorrego López i Fuentes Guillén, 2023, p. 159-166.
  10. Cajori, 1918, p. 339 i ss.
  11. Lützen, 2009, p. 376 i 389.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Wantzel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.