Pierre Wantzel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPierre Wantzel
Nom original Pierre-Laurent Wantzel
Dades biogràfiques
Naixement 5 de juny de 1814
París
Mort 21 de maig de 1848 (33 anys)
París
Alma mater École polytechnique
Activitat professional
Camp de treball Geometria
Ocupació Matemàtic
Modifica dades a Wikidata

Pierre Laurent Wantzel (París, 5 de juliol de 1814 - † París, 21 de maig de 1848 va ser un matemàtic francès que va demostrar que diversos problemes geomètrics antics són impossibles de resoldre usant únicament regle i compàs. La solució a aquests problemes havia set buscada durant milers d'anys, concretament pels antics grecs.

Wantzel publicà l'any 1837 a una revista de matemàtiques francesa la primera prova completament rigorosa de la impossibilitat de trisecar un angle amb la sola ajuda d'u regle i un compàs.[1] Wantzel demostrà igualment la impossibilitat de resoldre la duplicació del cub i la construcció d'un polígon regular, el nombre de cares del qual no és producte d'una potència de dos o diferent a qualsevol Nombre de Fermat.

La solució d'aquests problemes era perseguida des de feia més de mil anys, especialment pels antics grecs. Malgrat això, el treball de Wantzel no ve ser considerat pels seus contemporanis i va ser essencialment oblidat. Només va ser 50 anys després de la seva publicació que l'article de Wantzel fou mencionat en una revista matemàtica[2] o en un llibre de text.[3] Amb anterioritat, només sembla haver estat mencionat una vegada: a la tesi doctoral de Julius Petersen de 1871. Probablement, va ser un article de Florian Cajori sobre Wantzel, publicat 80 anys més tard que els articles de Wantzel,[4] el que va fer que s'iniciés un interès per la seva obra entre els matemàtics del segle XX.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L. Wantzel «Recherches sur les moyens de reconnaître si un Problème de Géométrie peut se résoudre avec la règle et le compas». Journal de Mathématiques Pures et Appliquées, 1, 2, 1837, pàg. 366–372.
  2. Echegaray, José «Metodo de Wantzel para conocer si un problema puede resolverse con la recta y el circulo». Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Vol. 22, 1887, pàg. 1–47.
  3. Echegaray, José. Disertaciones matemáticas sobre la cuadratura del círculo: El metodo de Wantzel y la división de la circunferencia en partes iguales (en castellà). Imprenta de la Viuda é Hijo de D. E. Aguado, 1887. 
  4. Cajori, Florian «Pierre Laurent Wantzel». Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 24, 1918, pàg. 339–347. DOI: 10.1090/s0002-9904-1918-03088-7.
  5. Lützen, Jesper «Why was Wantzel overlooked for a century? The changing importance of an impossibility result». Historia Mathematica, Vol. 36, 2009, pàg. 374–394. DOI: 10.1016/j.hm.2009.03.001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Wantzel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.