Pietro Aldobrandini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1571 Roma |
| Mort | 10 febrer 1621 (49 anys) Roma |
| Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
| 1611 – 1612 ← Flaminio Piatti – Ottavio Bandini → | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 17 octubre 1604 – ← Cristoforo Boncompagni (en)  – Luigi Capponi → Diòcesi: arquebisbat de Ravenna-Cervia | |
| Camarlenc de la Cambra Apostòlica | |
| 1599 – 1621 ← Enrico Caetani – Ludovico Ludovisi → | |
| Cardenal | |
| 17 setembre 1593 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1604–), sacerdot catòlic, diplomàtic |
| Consagració | Climent VIII |
| Participà en | |
| 8 febrer 1621 | conclave de 1621 |
| 8 maig 1605 | conclave de 1605 (maig) |
| 14 març 1605 | conclave de 1605 (març) |
| Família | |
| Família | Família Aldobrandini |
Pietro Aldobrandini (Ravenna, Emília-Romanya, 31 de març de 1571 - Roma, Estats Pontificis, 10 de febrer de 1621) fou un cardenal de la Cúria Romana.[1]
El papa Climent VIII el nomenà protó-notari apostòlic, advocat consistorial, prefecte del castell de Sant'Angelo, cardenal i arquebisbe de Ravenna. El 1601 prengué part en La Pau de Lió com a legat pontifici; concertà el matrimoni d'Enric IV de França, amb Maria de Mèdici.[2]
Protector dels artistes, menà construir sumptuosos edificis, entre ells, la cèlebre Vila Aldobrandini, a Frascati; l'església de Sant Pau, en l'abadia de Tre-Fontane; l'església i convent dels Reformats a Sant Francesc el Fuster, una capella de l'església metropolitana de Ravenna, un monestir de dones a Sant Orest i diversos altres. També menà construir un violí al lutier Gaspar de Saló, instrument que passà la història, restant com el més famós construït per aquell lutier, i pel que pagà el prelat 3.000 ducats napolitans. Es diu que la figura que remata el pal d'aquest instrument de luxe, conservat en el Museu d'Innsbruck, fou tallada per Benvenuto Cellini.[3]
Escriví:
- Apotegmas del príncep perfecte i Aforismes polítics.
Referències[modifica]
- ↑ "Cardinal Pietro Aldobrandini", The British Museum
- ↑ Attlee, Helena. Italian Gardens - A Cultural History. Londres: Frances Lincoln, 2006, p. 91. ISBN 978-0-7112-3392-8.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 771 ISBN 84-239-4579-0
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Aldobrandini |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 4, pàg. 356 (ISBN 84-239-4504-9)
- Pietro Aldobrandini a www.catholic-hierarchy.org
