Pioneer 8

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialPioneer 8
Pioneer-6-9.jpg
Tipus de missió sonda espacial
Operador NASA logo.svg   NASA
COSPAR ID 1967-123A
Núm. SATCAT 03066
Propietats de la nau
Fabricant TRW Inc
Massa enlairament:
146 kg
Dimensions 0,94 () × 0,81 (alçària) m
Potència 79 W
Inici de la missió
Llançament espacial
Data13 desembre 1967
LlocComplex de llançament 17, Centre espacial John F. Kennedy
Vehicle de llançament Thor-Delta

Modifica les dades a Wikidata

Pioneer 8, també denominada Pioneer C, va ser una sonda espacial de la NASA llançada el 13 de desembre de 1967 mitjançant un coet Delta des de Cap Canaveral.

Pioneer 8 va ser la tercera sonda d'una sèrie de sondes (formada per Pioneer 6, Pioneer 7, Pioneer 9 i Pioneer E, amb les quals va treballar conjuntament) amb la missió de realitzar el primer estudi detallat del vent solar, el camp magnètic interplanetari i els raigs còsmics, proporcionant dades pràctiques sobre les tempestes solars.

La sonda estava estabilitzada per rotació, amb un gir de 60 rpm i amb l'eix de gir perpendicular al plànol de l'eclíptica. Tenia forma de cilindre recobert de cèl·lules solars del qui sobresurten antenes i mastelers. Disposava d'una antena direccional d'alt guany, podent transmetre a 512, 256, 64, 16 o 8 bps. El format de l'enviament de dades era seleccionable entre quatre possibles modalitats, amb tres d'aquestes quatre aptes per a l'enviament de dades científiques (32 paraules de 7 bits per trama). L'altra modalitat era utilitzada per enviar telemetria sobre l'estat de la sonda. Al seu torn, es disposava de quatre maneres d'operació:

  • Temps real: les dades eren obtingudes i transmeses directament, sense ser emmagatzemades, segons la velocitat d'enviament i la modalitat seleccionada.
  • Emmagatzematge de telemetria: les dades eren guardades i enviades simultàniament, segons la velocitat d'enviament i la modalitat seleccionada.
  • Emmagatzematge del cicle de treball: es recollia i guardava una única trama de dades científiques a la major velocitat possible, 512 bps; l'interval entre la recollida i emmagatzematge de successives trames era seleccionable a entre 2 i 17 minuts, amb una capacitat total per emmagatzemar dades durant 19 hores.
  • Lectura de memòria: s'enviaven les dades llegint-les de la memòria de la sonda, enviant-les a la velocitat adequada segons la distància de la nau a la Terra.

L'últim contacte amb Pioneer 8 va tenir lloc el 22 d'agost de 1996, ordenant-se-li passar al transmissor de respatller. Un dels instruments científics encara funcionava.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]