Pirovalerona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacPirovalerona
Pyrovalerone.svg
Dades clíniques
Via Oral
Codi ATC cap
Dades químiques i físiques
Fórmula C16H23NO
Massa molecular 245,37 g·mol−1
Model 3D (Jmol) Imatge interactiva
Estat legal
R. dispensació
Identificadors
Número CAS 3563-49-3 N
1147-62-2 (hydrochloride)
PubChem (CID) 14373
ChemSpider 13733 Symbol OK.svg1
UNII VOU69C02JP Symbol OK.svg1
ChEMBL CHEMBL201960 Symbol OK.svg1
AEPQ 100.230.426
Modifica les dades a Wikidata

La pirovalerona (Centroton, 4-Metil-β-cetona-prolintà, Thymergix, O-2371)[1] és un fàrmac psicoactiu estimulant amb efectes terapèutics en acció com inhibidor de recaptació de norepinefrina i dopamina (NDRI) que fa servir per al tractament clínic de fatiga crònica o letargia[2] i com un anorèctic o supressor de la gana amb l'objectiu de la pèrdua de pes.

Va ser desenvolupada a la fi de la dècada de 1960 i des de llavors s'ha utilitzat a França i diversos altres països del continent europeu. Tot i que la pirovalerona encara es prescriu de tant en tant, es fa servir amb poca freqüència degut als problemes amb abusos i dependència.[3] La pirovalerona és una substància controlada de Règim V als Estats Units d'Amèrica (EUA), i és l'únic estimulant en aquesta categoria.[4] A Gran Bretanya, es troba en la categoria de Classe C i a Austràlia és una substància de Règim 4.[5] Està estretament relacionada a nivell estructural amb una sèrie d'altres estimulants: per exemple, MDPV i prolintà (Promotil, Katovit).

Els efectes secundaris de la pirovalerona inclouen l'anorèxia o pèrdua de gana, ansietat, son fragmentada o insomni i tremolor, sacsejades o tremolors musculars. L'abstinència després d'un abús del fàrmac sovint resulta en depressió. L'R-enantiòmer de la pirovalerona no té activitat.[6]

Referències[modifica]

  1. US Patent 3314970
  2. Gardos, G.; Cole, J. O. «Evaluation of pyrovalerone in chronically fatigued volunteers». Current therapeutic research, clinical and experimental, Vol. 13, num. 10, 1971, pàg. 631-5. PMID: 4402508.
  3. Deniker, P.; Lôo, H.; Cuche, H.; Roux, J. M. «Abuse of pyrovalerone by drug addicts». Annales medico-psychologiques, Vol. 2, num. 4, 1975, pàg. 745-8. PMID: 9895.
  4. «Schedule V Controlled Substances».
  5. «Uniform Scheduling of Drugs and Poisons No. 24 AUS (2009)».
  6. Meltzer, P. C.; Butler, D.; Deschamps, J. R.; Madras, B. K. «"1-(4-Methylphenyl)-2-pyrrolidin-1-yl-pentan-1-one (Pyrovalerone) analogs. A promising class of monoamine uptake inhibitors». Journal of Medicinal Chemistry, Vol. 49, num. 4, 2006, pàg. 1420-1432. DOI: 10.1021/jm050797a. PMC: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2602954 NIHMSID: NIHMS63137 2602954 NIHMSID: NIHMS63137]. PMID: 16480278.