Plaça d'Alfonso Comín
  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Alfons Carles Comín i Ros | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) | |||
| ||||
La plaça d'Alfonso Comín és una plaça de Barcelona situada al barri de Vallcarca i els Penitents. Va ser urbanitzada entre els anys 1990 i 1992 com a conseqüència de la construcció de la Ronda de Dalt, que passa per sota de la plaça, i que hi té la 'sortida 6: Vallcarca'.[1] Inicialment es va anomenar Nus de Collserola, però aquest nom va caure en desús quan el 1994 l'Ajuntament de Barcelona aprovà el nom actual, dedicat a l'enginyer, publicista i polític català Alfons Carles Comín i Ros.[2] que va viure a l'avinguda de la República Argentina, prop de la plaça, on se li va erigir un monument de formigó i marbre, on hi ha inscrit un aforisme de Comín.[3]
La plaça va ser dissenyada per l'arquitecte Víctor Rahola i Aguadé, sota la premissa de fer-hi un camp de futbol municipal, el Camp de l'Àliga, al centre de la plaça, que la divideix en dues parts.[1] A la part superior, sota de la qual circula la Ronda de Dalt, hi ha un umbracle amb vistes sobre la ciutat i el mar. Al subsòl hi ha l'edifici del Centre de Control de Trànsit. La part inferior és ajardinada.[4]
En la ubicació actual de la plaça hi havia hagut una vil·la romana, descoberta el 1956,[5] i una necròpolis, descoberta el 1962.[6] A finals del segle xviii s'hi construí can Gomis, una residència palau amb un esplèndid jardí d'estil italià de prop de 5 hectàrees, que s'enderrocà el 1950.[7]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça d'Alfonso Comín |
- ↑ 1,0 1,1 «Plaça d'Alfonso Comín». Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
- ↑ «Nomenclàtor dels carrers». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «A Alfonso Comín». Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Rahola, Víctor «Equipaments sobre el Nus de Collserola». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, 1992, pàg. 12-17. ISSN: 1133-8857.
- ↑ «Carta Arqueològica». Ajuntament de Barcelona, 1956.
- ↑ «Carta Arqueològica». Ajuntament de Barcelona, 1962.
- ↑ Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 86-88.