Can Gomis (Vallcarca i els Penitents)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mansió  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) | |||
| ||||
.jpeg)
Can Gomis era una residència palau construïda a finals del segle XVIII, situada a l'actual plaça d'Alfonso Comín, al barri de Vallcarca i els Penitents, Barcelona. La finca, de 80 mujades (39 hectàrees), abastava des de baix del carrer de Gomis fins a Collserola i des del carrer del Císter al torrent dels Penitents (actual avinguda de Vallcarca), aleshores dins del terme municipal d'Horta, al límit amb el terme de Sant Gervasi.[1]
Història[modifica]
En l'època romana hi havia hagut una vil·la romana, que es va trobar el 1956 en una excavació al subsòl de l'actual plaça d'Alfonso Comín,[2] i molt propera es va trobar una necròpolis el 1962.[3]
Als anys 1790, Francesc de Gomis, un acabalat navilier i mercader tèxtil, que tenia la seva residència a la Casa Gomis al carrer de la Barra de Ferro de Barcelona, va fer construir un palau, com a residència d'estiu, amb uns grans jardins a la finca de Penitents. El 1870, fugint de la febre groga que assolava Barcelona, s'hi instal·là la Capitania General de Catalunya. Lluis Gomis i Portolà va donar la casa als jesuïtes, que la van vendre el 1950 a Fomento de Obras y Construcciones.[1] El 1902 va començar a edificar-se la urbanització de Penitents, en terrenys de can Gomis.[4] Els jardins van desaparèixer amb la construcció de l'Hospital Militar, el 1937.[4]
Descripció[modifica]
El palau era una gran casa senyorial, amb àmplies estances. El jardí, que ocupava 10 mujades (prop de 5 hectàrees), aplegava la tècnica i l'art dels jardins italians dels segle XVIII: grans terrasses, balustrades, escalinates, xiprers, estanys, fonts, escultures,... tot amb material de primera qualitat, com el marbre blanc de Carrara. L'entrada estava flanquejada per dos templets, hi havia un gran estany amb una estàtua jacent de Lucrècia, en que l'aigua li rajava per la ferida del pit, obra segurament de l'escultor Damià Campeny.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El Tinter, SAL, abril 2003, p. 86-88.
- ↑ «Carta Arqueològica de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 1956.
- ↑ «Carta Arqueològica de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 1962.
- ↑ 4,0 4,1 «Història de Vallcarca i els Penitents». Ajuntament de Barcelona.