Plaça de George Orwell
| ||||
| Tipus | plaça  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | George Orwell | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Monument (Leandre Cristòfol) | ||||
| Identificador | 1137-1 | |||
| Activitat | ||||
| Com arribar-hi | Escudellers / Arai | |||
La plaça de George Orwell es troba ente els carrers dels Escudellers, de n'Arai i de les Arenes (aquest darrer desaparegut) de Barcelona, i rep el seu nom del novel·lista i assagista anglès George Orwell, que participà en la Guerra Civil espanyola al costat de les milícies internacionals del POUM i fou ferit greument als Fets de maig del 1937, tal com explica en el seu llibre Homenatge a Catalunya. La seva millor obra literària és l'alegoria política La rebel·lió dels animals, una ferotge crítica al sistema estalinista.[1][2]
Història i descripció
[modifica]Fins a finals dels anys 1980, en aquest espai hi havia una illa de cases, que va ser enderrocada per a «esponjar» la trama urbana.[2] Les obres van començar el 1989 i es van acabar a començament del 1990. Seguint la política municipal de l'època, l'espai es va urbanitzar com a plaça dura, pavimentada con lloses de granit, amb pocs arbres i sense bancs. El lleuger desnivell del solar es va compensar amb esglaons als costats dels carrers dels Escudellers i n'Arai.[3]
El Gran Germà
[modifica]Orwell va escriure la novel·la futurista 1984, on tot absolutament és controlat pel Gran Germà que ho veu i ho sent tot. Curiosament, aquesta plaça va ésser el primer espai públic a Barcelona a disposar de videovigilància electrònica amb càmeres les 24 hores del dia.[2][4][5]
La mesura, però, va ésser insuficient, ja que el 2009 un informe municipal situava la plaça dentre els tres punts més conflictius de Ciutat Vella.[6] El 2011, una dècada després de la instal·lació de la videovigilància i a imatge de la plaça de Santa María Soledad Torres Acosta de Madrid, el consistori va dur a terme una reurbanització de l'espai per a pal·liar-ne la degradació. La reforma es va centrar en l'eliminació dels esglaons (que actuaven també com a barrera arquitectònica) i del vàter públic. A més, es va renovar la il·luminació i l'arbrat, i es va habilitar una zona de jocs infantils per a fomentar-ne l'ús familiar.[7][8][9]
Escultura de Leandre Cristòfol
[modifica]En concordança amb la ideologia política del personatge, s'hi va col·locar al mig una versió ampliada de Monument, una escultura surrealista de Leandre Cristòfol i Peralba, que, com Orwell, també va defensar la Segona República Espanyola.[2]
L'obra original, del 1935, forma part de la col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera.[10] Construïda amb materials efímers i de rebuig, el 1991 se'n va fer una versió de grans dimensions amb la intenció que fos un monument de gran durabilitat.[2]
Es diu que vol evocar la dona i el sexe,[11] però com que ningú no ho va entendre, se la va batejar com El Tripi, apel·latiu popular que quasi ha acabat per donar nom a la mateixa plaça, i el nom de George Orwell gairebé ha caigut en l'oblit.[12][2]
Referències
[modifica]- ↑ «George Orwell, plaça de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 6 Dalmases, Pere. Barcelona pas a pas. 8 itineraris per Ciutat Vella. Base, 2012, p. 213 (Base Històrica, 89).
- ↑ García, 2004.
- ↑ Cía, Blanca «¿Barcelona debe tener videovigilancia en la calle?». El País, 22-01-2002. Arxivat de l'original el 30-05-2015.
- ↑ «Big Brother is watching you, George Orwell». The Guardian, 16-06-2008.
- ↑ Albarrán Bugié, Joel «Ciutat Vella identifica 24 puntos negros de convivencia en el centro de Barcelona». La Vanguardia, 09-06-2008.
- ↑ «La plaza George Orwell de Barcelona se reforma para convertirse en un espacio familiar». La Vanguardia, 24-01-2011.
- ↑ Castán, Patricia «Ciutat Vella blindará la plaza de George Orwell contra 'invasiones'». El Periódico, 23-11-2010.
- ↑ López, Helena «La reforma no erradica los males endémicos de la plaza de Orwell». El Periódico, 12-01-2012.
- ↑ «Monument». General Catalogue of Works. Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 18-05-2022.
- ↑ «Monument conegut popularment com L'Oliva o El Tripi». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Maratón inaugural del Ayuntamiento». El Mundo, 27-03-2011.
Bibliografia
[modifica]- Caballero, José Luis; Escamilla, David. Los secretos de las plazas de Barcelona. Barcelona: Robin Book, 2010. ISBN 978-8496924949.
- García, Juan. Espacios urbanos e interacciones sociales: la plaza George Orwell, entre la legalidad y la costumbre. Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àfrica (tesi de llicenciatura), 2004.
Enllaços externs
[modifica]
- «La Plaça del Tripi: La pacificación de lo impacificable». El Antropólogo Perplejo (blog). Jose Mansilla, 23-06-2014.