Plaça de George Orwell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Plaça de George Orwell amb l'escultura surrealista de Leandre Cristòfol i, al fons, un edifici amb esgrafiats del segle XVIII
Façanes
Cartell informant del servei de videovigilància electrònica amb càmeres les 24 hores del dia a la Plaça de George Orwell

La Plaça de George Orwell de Barcelona rep el seu nom del novel·lista i assagista anglès George Orwell.[1]

Història[modifica]

El jove Orwell participà l'any 1936 en la darrera Guerra Civil Espanyola al costat de les milícies internacionals del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i fou ferit greument, tal com explica en el seu llibre Homenatge a Catalunya. La seua millor obra literària és l'al·legoria política La rebel·lió dels animals, una ferotge crítica al sistema comunista i estalinista, que va escriure com a conseqüència de la persecució a què el van sotmetre els comunistes estalinistes després d'ésser ferit en batalla.[1]

Fins a finals dels anys vuitanta en aquest espai on ara es troba la plaça hi havia una illa de cases que va ser enderrocada per esponjar el barri.[1]

El Gran Germà[modifica]

La història té les seues casualitats i en aquesta ocasió ben irònica: Orwell va escriure la novel·la futurista 1984, on tot absolutament és controlat pel personatge Big Brother, El Gran Germà que tot ho veu i tot ho sent. Doncs bé, aquesta plaça va ésser el primer espai públic a Barcelona a disposar de videovigilància electrònica amb càmeres les 24 hores del dia.[1][2][3]

La mesura, però, va ésser insuficient, ja que el 2009 un informe municipal situava la plaça de George Orwell entre els tres punts més conflictius de Ciutat Vella.[4] El 2011, una dècada després de la instal·lació de la videovigilància, el consistori va dur a terme una reurbanització de l'espai per a pal·liar la seua degradació. La reforma es va centrar en l'eliminació dels esglaons -que actuaven també com a barrera arquitectònica- i del vàter públic. A més, es va renovar la il·luminació i l'arbrat, i es va habilitar una zona de jocs infantils per a fomentar l'ús familiar de la plaça.[5][6]

Escultura de Leandre Cristòfol[modifica]

En concordança amb la ideologia política del personatge del nom de la plaça, s'hi va col·locar al mig una versió ampliada de Monument, una escultura surrealista de Leandre Cristòfol, qui, com Orwell, també va defensar la Segona República Espanyola .[1]

L'escultura original, del 1935, forma part de la col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera.[7] Construïda amb materials efímers i de rebuig, l'any 1991 se'n va fer una versió de grans dimensions amb la intenció que fos un monument de gran durabilitat.[1]

Es diu que vol evocar la dona i el sexe,[8] però com que ningú no ho va entendre se la va batejar com El Tripi, apel·latiu que quasi ha acabat per donar nom a la mateixa plaça, ja que actualment molta gent la coneix com a plaça del Tripi, i el nom de George Orwell gairebé ha caigut en l'oblit.[9][10][1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Caballero, José Luis; Escamilla, David, 2010. Los secretos de las plazas de Barcelona. Barcelona: Robin Book. ISBN 9788496924949.
  • García, Juan, 2004. Espacios urbanos e interacciones sociales: la plaza George Orwell, entre la legalidad y la costumbre. Tesi de llicenciatura - Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àfrica.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de George Orwell Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.3805°N,2.17726667°E / 41.3805; 2.17726667