Ruderal
Ruderal o flora ruderal és el terme que s'aplica en el marc de l'ecologia a les espècies de plantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradats. L'alteració pot ser natural, com la causada per incendis o riades, o deguda a l'acció humana, com la construcció d'autopistes, la mineria i l'abocament de materials de construcció, i abocadors de deixalles i escombraries. Altres alteracions es poden deure a la creació d'erms industrials i urbans, com l'abandonament d'estacions de tren o canals d'irrigació, o la demolició i abandonament de construccions o estructures d'ús previ.
Terreny ruderal[modifica]
La paraula «ruderal» prové del llatí rudus ('tros', 'grumoll', 'fragment'), i es va originar en referència al terreny, concretament a les concentracions de trossos de pedra, guix, runes, maons i sorra amb ciment de les ruïnes. Les espècies de plantes classificades ecològicament com a flora ruderal comprenen les que creixen en zones qualificades com a «terreny ruderal».
Aquestes es diferencien de les espècies arvenses que es troben o viuen en els camps de conreu, i també de les espècies segetals, que es troben més específicament en els camps de cereals, entre les messes. Els tipus de plantes arvenses i segetals que envaeix les zones agrícoles abandonades, és a dir les plantes no conreades que es troben després de l'abandonament d'horts, camps i jardins, han estat classificades en el camp de l'ecologia de manera general com a «flora segetal».
Procés[modifica]
Les espècies ruderals s'estableixen en comunitats de molts individus. Generalment dominen la zona alterada o contaminada durant períodes llargs, potser uns quants anys. A continuació van deixant pas a altres espècies gradualment, perdent la competició quan la qualitat ecològica del sòl augmenta.[1]
Tanmateix hi ha casos de degradació tan severa, com per exemple quan la capa de sòl fèrtil està coberta o pol·luïda amb una substància estranya, que pot fer que una espècie ruderal s'estableixi de forma permanent. Això passa sovint quan el terreny es troba cobert de grava o de certs productes químics.
Es pot produir també el cas que una certa planta ruderal invasora sigui massa dominant i que tingui un avantatge competitiu molt gran sobre les espècies autòctones. En aquests casos és molt possible que aquesta planta no permeti que les espècies del biòtop natural de la regió tornin a ocupar la zona que s'havia trobat en estat de degradació, ans que s'hagi ja format una capa de sòl fèrtil.
Característiques[modifica]
Generalment les plantes ruderals són resistents, robustes i poc exigents. Les característiques que contribueixen a l'èxit d'una espècie com a planta ruderal són normalment les següents:
- Producció massiva de llavors
- Pocs requisits a l'hora de germinar.
- Poques exigències quant a la composició del terreny i presència o absència d'elements nutritius.
- Arrels de creixement ràpid.
- No dependre de micorrizes
Referències[modifica]
- ↑ "Ruderal Community" - California Polytechnic State University Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine.(anglès)
Vegeu també[modifica]
- Efecte de vora
- Exemples d'espècies de la flora ruderal:
- Olivarda (Dittrichia viscosa) (Asteraceae)
- Tabac de jardí (Nicotiana glauca) (Solanaceae)
- Lleteresa serrada (Euphorbia serrata) (Euphorbiaceae)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruderal |
- Cultius. Males herbes - Menorca Arxivat 2009-12-14 a Wayback Machine.
- Llista Negra de les plantes invasores de la Garrotxa Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine.
- Soil Disturbance and the Mineral Nutrition of Native Plants - Proceedings of the 2nd Native Plant Revegetation Symposium 1987 Arxivat 2006-01-18 a Wayback Machine.(anglès)
- Chapin. FS. III. 1980. The mineral nutrition of wild plants. Ann. Rev. Ecol. System, 11:233-260.(anglès)
- Ruderal a la Britannica de 1911 (anglès)