Jardí
(S'ha redirigit des de: Jardins)
Un jardí és un espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes[1] (flors, llegums, arbres fruiters o ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jardí. Els jardins poden incorporar materials naturals o artificials.[2]
Els jardins solen tenir característiques de disseny que inclouen estàtues, capritxos, pèrgoles, gelosies, rabassuts, llits de rierols secs i aigua característiques com ara fonts, estanys (amb peixos o sense), cascades o rieres. Alguns jardins només tenen finalitats ornamentals, mentre que d'altres també produeixen cultius alimentaris, de vegades en àrees separades, o de vegades barrejats amb les plantes ornamentals. Els horts productors d'aliments es distingeixen de les granges per la seva escala més petita, els mètodes més intensius de mà d'obra i el seu propòsit (una afició o autoconsum en lloc de produir per a la venda, com en un hort). Els jardins de flors combinen plantes de diferents altures, colors, textures i fragàncies per crear interès i delectar els sentits.
Aspectes generals
[modifica]
Tots els jardins consten d’uns elements bàsics:
- terreny[3]
- ubicació
- característiques del sòl
- climatologia
- superfície
- topografia
- límits
- flora
- fauna
- elements naturals
- serveis
- accessoris
Tipus de jardí
[modifica]El jardí pot ser d'ordre privat o públic.
- Quan es tracta d'un lloc públic es parla més aviat d'un jardí públic o d'un parc quan es tracta d'un jardí extens contigu a un palau o un castell com el jardí a la italiana de les vil·les toscanes.
- Un jardí és més sovint un tancat contigu a un habitatge, utilitzat per al lleure, es diu aleshores «jardí de lleure», si utilitzat per la producció de llegums o de fruites, se'n diu «jardí d'hort» o «hort».
- Quan aquest tancat és situat a l'habitatge (a una galeria o un balcó), es tracta d'un jardí d'interior (o jardí d'hivern).
- Si reuneix col·leccions de plantes amb finalitats científiques o de lleure, es parlarà de «jardí botànic».
- Quan es tracta de conreus realitzats amb finalitats comercials es parlarà més aviat de conreu intensiu. Aquestes plantacions es fan sovint en hivernacles.
- Si el manteniment és escàs, del jardí se'n diu «erm».
- el jardí francès, és un jardí de lleure simètric, amb línies rectes.
- el jardí a l'anglesa, és un estil de jardí que fa la il·lusió de la natura salvatge, amb línies corbes.
- jardí comunitari
- jardí italià
- jardí medieval
- jardí persa
- jardí japonès
- jardí penjant
- jardí zen
- jardí en quadrats
- jardí històric
- jardí d'aigua
- jardí de rocall
-
-
-
-
-
-
-
jardí de lleure d'una casa als Països Baixos. -
.jpg)
Elements del jardí
[modifica]
Edificis del jardí o el jardí de l'edifici
[modifica]- Barraca
- capritx o folly
- templet o glorieta
- celobert
- pavelló
- pèrgola
- orangerie
- hivernacle
- veranda
- sobre una terrassa o un senzill balcó
- sobre un mur: mur vegetalitzat
- sobre una teulada: jardí penjant
Tractats i cites
[modifica]Els coneixements actuals sobre els jardins d’altres temps s’han preservat en fonts escrites. Entre les obres més importants cal classificar els tractats especialitzats. La seva consulta permet aproximar-se a alguns aspectes, teòrics i pràctics, de la jardineria. La que segueix és una llista aleatòria (obligadament incompleta) sobre el tema, ordenada cronològicament.
- 605-562 aC. Jardins penjants de Babilònia.
- c. 300 aC. De historia plantarum. Teofrast.[4][5]
- c. 27aC. Vitruvi. De Architectura Libri X.[6]
- c. 810. Capitular de Villis.[7]
- 827. Liber de cultura hortorum. Walafrid Estrabó.[8][9]
- 1288-1289. Llibre de meravelles. Ramon Llull.[10][11]
- Llull esmenta, de forma natural, un jardí. Significant un ús normal del terme."...havia en son hostal un bell jardí, en lo qual havia molts arbres de diverses maneres, e aquells arbres eren tots fullats e florits..."
- 1625. Francis Bacon escrigué un curt assaig sobre els jardins: Of Gardens.[12][13]
- 1768. An Essay on Design in Gardening. Georges Mason.[14]
- 1798. Voyage au Jardin des Plantes. L.F. J auffret.[15]
- 1801. Teoria Dell'arte De' Giardini.[16]
- 1823. Essai sur la composition et l'ornement des jardins. Pierre Boitard.[17]
- 1847. Elementos de higiene pública. Pere Felip Monlau i Roca[18]
- 1855. Essais historiques sur les jardins. P. de Wint .[19]
- 1872. Manuale del giardiniere fioricoltore e decoratore di giardini contenente una breve descrizione dei giardini antichi e moderni... Marcellino Roda.[20]
- 1885. Principios de botánica funeraria. Celestí Barallat i Falguera.[21][22][23]
- 1894. Los jardines botánicos, su número, organización è importancia en las naciones, más cultas é ilustradas. Miguel Colmeiro.[24]
- 1895. L'horticulture Dans Les Cinq Parties Du Monde .[25]
- 1907. Càntic dels càntics precedit de Els jardins de Salomó: (obra pòstuma). Jacint Verdaguer.[26]
- 1922. Practical Landscape Gardening. Robert B. Cridland.[27]
- 1981. Del paraíso al jardín latino: origen y formación del moderno jardín latino. Nicolau Maria Rubió i Tudurí[28]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «jardí». diccionari.cat. [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ «Cambridge dictionary».
- ↑ Hugot, V. Conférences agricoles et horticoles, ou éléments d'agriculture et d'horticulture, précédés de quelques questions sur la botanique à l'usage des écoles primaires, etc (en francès), 1856, p. 127 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Stapel, B. Theophrasti Eresii De historia plantarum libri decem, graecè et latinè. In quibus textum graecum variis lectionibus, emendationibus, hiulcorum supplementis: latinam Gazae versionem nova interpretatione ad margines: totum opus absolutissimis cum notis, tum commentariis: item rariorum plantarum iconibus illustravit Ioannes Bodaeus à Stapel ... Accesserunt Iulii Caesaris Scaligeri in eosdem libros animadversiones, et Roberti Constantini annotationes cum indice locupletissimo (en llatí). typis Judoci Broers, 1644 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Vilar, J.L.B.. Història del pensament biològic (2a. Ed.) (en català). Publicacions de la Universitat de València, 2003, p. 71. ISBN 978-84-370-5737-8 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Levillain, H. Poétique de la maison: la chambre romanesque, le festin théâtral, le jardin littéraire (en francès). Presses de l'Université Paris-Sorbonne, 2005, p. 20. ISBN 978-2-84050-290-6 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Guérard, Benjamin «Explication du capitulaire de Villis [premier article.]» (en francès). Bibliothèque de l'École des chartes, 14, 1, 27-04-2008, pàg. 201–247. DOI: 10.3406/bec.1853.445132 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Strabo, W.; Mitchell, J. On the Cultivation of Gardens: A Ninth Century Gardening Book. Ithuriel's Spear, 2009. ISBN 978-0-9793390-2-8 [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ Strabo, W. Hortulus carmen ad cod. msc. veterumque editionum fidem recensitum (etc.) Acc. Analecta ad antiquitates florae germanicae et capita aliquot Macri nondum edita. Auctore F. A. Reuss (en llatí). Stahel, 1834, p. 6 [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ Llull, R. Libre apellat Felix de les Maravelles del mon, lo qual llibre feu mestre Ramon Lull ...: y ha fet estampar per primera vegada en llengua catalana. En Geroni Rosselló, 1904 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Hoyos, Xavier Bonillo. «Secondary literature about Ramon Llull». [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Bacon, F. Of Gardens: An Essay by Francis Bacon. CreateSpace Independent Publishing Platform, 2017. ISBN 978-1-9796-7080-7 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «Renaissance Gardens: information from the online text of Francis Bacon's Essay Of Gardens 1625». [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Mason, G. An Essay on Design in Gardening. Benjamin White, 1768 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Jauffret, L.F.. Voyage au Jardin des Plantes, contenant la description des galeries d'histoire naturelle ... Orné de jolies figures, etc (en francès), 1798, p. 171 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Mabil, L. Teoria Dell'arte De' Giardini (en italià), 1801, p. 13 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Boitard, P. Essai sur la composition et l'ornement des jardins, ou, Recueil de plans de jardins de ville et de campagne, de fabriques propres à leur décoration, et de machines pour élever les eaux (en francès). Chez Audot, 1823 [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ Monlau, P.F.. Elementos de higiene pública (en castellà). Pablo Riera, 1847, p. 473 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ de Wint, P. Essais historiques sur les jardins (en francès). Victor Didron, 1855 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Roda, M.; Roda, G. Manuale del giardiniere fioricoltore e decoratore di giardini contenente una breve descrizione dei giardini antichi e moderni la costruzione delle diverse stufe ... dei fratelli Marcellino e Giuseppe Roda (en italià). Unione tipografico-editrice, 1872, p. 1 [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ Falguera, C.B.. Principios de botánica funeraria: dispuestos y coordinados (en castellà). Tipo-Litografía de Celestino Verdaguer, 1885 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Xindes, dixibit. «Principis de botànica funerària». [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «Principios de botánica funeraria. Celestino Barallat» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-07-24. [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ Colmeiro, M. Los jardines botánicos, su número, organizacion è importancia en las naciones, más cultas é ilustradas (en castellà). Imprenta de la Viuda é Hija de Gómez Fuentenebro, 1894, p. 8 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Baltet, C. L'horticulture Dans Les Cinq Parties Du Monde (en francès). Société nationale d'horticulture, 1895, p. 534 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Verdaguer, J. Cantic dels cantics precedit de Els jardins de Salomo: (obra postuma). L'Avenç,, 1907 [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Cridland, R.B.; Cridland, R. Practical Landscape Gardening (en neerlandès). Applewood Books, 2008, p. 123. ISBN 978-1-4290-1298-0 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Tudurí, N.M.R.. Del paraíso al jardín latino: origen y formación del moderno jardín latino (en castellà). Tusquets, 1981. ISBN 978-84-7223-808-4 [Consulta: 3 abril 2022].
Enllaços externs
[modifica]
- Vídeos de jardineria a Internet (anglès)
- Web del Comité des parcs et jardins de France (francès)
- Visites privades a jardins de França i del món (francès)