Vés al contingut

Solanàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Solanaceae)
Infotaula d'ésser viuSolanàcies
Solanaceae Modifica el valor a Wikidata

Brugmansia insignis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaSolanaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicSolanum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Les solanàcies són una família de plantes[1] angiospermes de l'ordre de les solanals (Solanales),[2] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides,[3] amb una distribució cosmopolita.[4]

Característiques distintives de la família són les flors amb cinc pètals normalment soldats, fulles alternades, fruit en baia (com el tomàquet) o en càpsula i llavors rodones i planes d'uns 2-4 mm de diàmetre. Compta amb unes 2.300 espècies difoses principalment per les regions intertropicals i subtropicals. Als Països Catalans són autòctones diverses espècies dels gèneres Lycium Atropa, Hyoscyamus, Withania, Physalis, Solanum i Mandragora.[5][6] Hi ha moltes solanàcies conreades de gran importància econòmica. Moltes espècies contenen alcaloides com la solanina (patata), la capsaïcina (pebrot) o la nicotina (tabac).

Molts membres de la família contenen alcaloides potents, i alguns són altament tòxics, però molts (inclosos els tomàquets, les patates, les albergínies, les campanes i els pebrots) s’utilitzen com a aliment.

Productes tan coneguts com ara els tomàquets, les patates, les albergínies, els pebrots o els bitxos, procedeixen de plantes de la família de les solanàcies.

Taxonomia

[modifica]

Etimologia

[modifica]

El nom de Solanaceae deriva del gènere Solanum, "la planta de solanàcies".[7] L'etimologia de la paraula llatina no és clara. El nom pot provenir d’una semblança percebuda de certes flors solanàcies amb el sol i els seus rajos. Alternativament, el nom podria originar-se del verb llatí solare, que significa "calmar", suposadament referint-se a les propietats farmacològiques calmants d'algunes de les espècies psicoactives de la família.

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen els 100 gèneres següents:[1]

Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la patata[8] (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el tomàquet (S. lycopersicum)[9][8] l'albergínia o l'albergínia (S. melongena).[10] Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant pebrots com bitxos.

El gènere Physalis produeix les anomenades horticoles, així com el tomatillo (Physalis philadelphica), la grosella del Cap i la llanterna xinesa. El gènere Lycium conté les espines i el Lycium barbarum. Nicotiana conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, Datura, Mandràgora i Atropa belladonna (solanera mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.

La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).

Moltes de les solanàcies, com el tabac[11] i la petúnia,[12] s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Solanaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 juny 2023].
  2. Byng et alii., 2016, p. 19.
  3. Byng et alii., 2016, p. 3.
  4. «SOLANACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 5 juny 2023].
  5. Bolòs, Oriol de i altres. Flora manual dels Països Catalans. Tercera edició. Pòrtic Natura, 2005. 
  6. «Solanaceae (Nightshades)». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
  7. Prohens, Jaime; Ruiz, Juan J.; Nuez, Fernando «The pepino(Solanum muricatum, Solanaceae): A “New” crop with a history» (en anglès). Economic Botany, 50, 4, 01-10-1996, pàg. 355–368. DOI: 10.1007/BF02866518. ISSN: 1874-9364.
  8. 8,0 8,1 Raven, Peter H.; Evert, Ray Franklin; Eichhorn, Susan E. Biología de las plantas (en castellà). Reverte, 1992, p. 482. ISBN 978-84-291-1842-1. 
  9. Alonso Merino, Alicia «En el verano, solanáceas: el tomate». Fertilidad de la tierra: revista de agricultura ecológica, 9, 2002, pàg. 34–37. ISSN: 1576-625X.
  10. Araméndiz Tatis, Hermes; Cardona Ayala, Carlos; Espitia Camacho, Miguel «CARACTERIZACIÓN DE LA MORFOLOGÍA FLORAL DE DOS CULTIVARES DE BERENJENA (Solanum melongena L.) (Solanaceae)» (en castellà). Revista Facultad Nacional de Agronomía Medellín, 62, 2, 12-2009, pàg. 5125–5134. ISSN: 0304-2847.
  11. Rushton, Paul J.; Bokowiec, Marta T. «Tobacco Transcription Factors: Novel Insights into Transcriptional Regulation in the Solanaceae». Plant Physiology, 2008, pàg. 280-295.
  12. Gerats, Tom; Strommer, Judy. Petunia: Evolutionary, Developmental and Physiological Genetics (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-12-11. ISBN 978-0-387-84796-2. 

Bibliografia

[modifica]