Solanàcies
Solanaceae  | |
|---|---|
 Brugmansia insignis | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Solanales |
| Família | Solanaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Solanum |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Gèneres | |
| Distribució | |
 | |
Solanàcia (Solanaceae) és una família de les personades[1] que són plantes amb flor.[2][3][4] Característiques distintives de la família són les flors amb cinc pètals normalment soldats, fulles alternades, fruit en baia (com el tomàquet) o en càpsula i llavors rodones i planes d'uns 2-4 mm de diàmetre. Compta amb unes 2.300 espècies difoses principalment per les regions intertropicals i subtropicals. Als Països Catalans són autòctones diverses espècies dels gèneres Lycium Atropa, Hyoscyamus, Withania, Physalis, Salpichroa, Solanum i Mandragora.[5] Hi ha moltes solanàcies conreades de gran importància econòmica. Moltes espècies contenen alcaloides com la solanina (patata), la capsaïcina (pebrot) o la nicotina (tabac).
Molts membres de la família contenen alcaloides potents, i alguns són altament tòxics, però molts (inclosos els tomàquets, les patates, les albergínies, les campanes i els pebrots) s’utilitzen com a aliment.
Fruites com ara tomàquets, patates, albergínies, pebrots i bitxos, tots són membres de les Solanàcies estretament relacionats.
Etimologia[modifica]
El nom de Solanaceae deriva del gènere Solanum, "la planta de solanàcies".[6] L'etimologia de la paraula llatina no és clara. El nom pot provenir d’una semblança percebuda de certes flors solanàcies amb el sol i els seus rajos. Almenys una espècie de Solanum es coneix com el "sunberry" en anglès. Alternativament, el nom podria originar-se del verb llatí solare, que significa "calmar", suposadament referint-se a les propietats farmacològiques calmants d'algunes de les espècies psicoactives de la família.
Gèneres[modifica]
Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la patata[7] (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el tomàquet (S. lycopersicum)[8][7] l'albergínia o l'albergínia (S. melongena).[9] Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant pebrots com bitxos.
El gènere Physalis produeix les anomenades horticoles, així com el tomatillo (Physalis philadelphica), la grosella del Cap i la llanterna xinesa. El gènere Lycium conté les espines i el Lycium barbarum. Nicotiana conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, Datura, Mandràgora i Atropa belladonna (solanera mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.
La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).
Moltes de les solanàcies, com el tabac[10] i la petúnia,[11] s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.
Referències[modifica]
- ↑ «personades». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «solanàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Solanaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Solanaceae Juss.». catalogueoflife.org. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Solanaceae (Nightshades)». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ Prohens, Jaime; Ruiz, Juan J.; Nuez, Fernando «The pepino(Solanum muricatum, Solanaceae): A “New” crop with a history» (en anglès). Economic Botany, 50, 4, 01-10-1996, pàg. 355–368. DOI: 10.1007/BF02866518. ISSN: 1874-9364.
- ↑ 7,0 7,1 Raven, Peter H.; Evert, Ray Franklin; Eichhorn, Susan E. Biología de las plantas (en castellà). Reverte, 1992, p. 482. ISBN 978-84-291-1842-1.
- ↑ Alonso Merino, Alicia «En el verano, solanáceas: el tomate». Fertilidad de la tierra: revista de agricultura ecológica, 9, 2002, pàg. 34–37. ISSN: 1576-625X.
- ↑ Araméndiz Tatis, Hermes; Cardona Ayala, Carlos; Espitia Camacho, Miguel «CARACTERIZACIÓN DE LA MORFOLOGÍA FLORAL DE DOS CULTIVARES DE BERENJENA (Solanum melongena L.) (Solanaceae)» (en castellà). Revista Facultad Nacional de Agronomía Medellín, 62, 2, 2009-12, pàg. 5125–5134. ISSN: 0304-2847.
- ↑ Rushton, Paul J.; Bokowiec, Marta T. «Tobacco Transcription Factors: Novel Insights into Transcriptional Regulation in the Solanaceae». Plant Physiology, 2008, pàg. 280–295.
- ↑ Gerats, Tom; Strommer, Judy. Petunia: Evolutionary, Developmental and Physiological Genetics (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-12-11. ISBN 978-0-387-84796-2.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Solanaceae Network - pictures of plants Arxivat 2005-03-07 a Wayback Machine.
- Solanaceae Arxivat 2007-10-26 a Wayback Machine. in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine. http://delta-intkey.com Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine.
- Solanace in USDA Plants Database.
- SOL Genomics Network