Plantilla:Gener article de Corona d'Aragó
Joan I el Caçador,[1] dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó[2]) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan;[3] en llatí: Johannes.[4] Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-87). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.[5]
Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el futur rei Martí I l'Humà, nascut l'any 1356.
- ↑ Vegeu: Numeració del Casal d'Aragó
- ↑ Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó
- ↑ Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
- ↑ Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes:: Arxiu Jaume I
- ↑ Com a rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló, i de Cerdanya