Plumbonacrita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralPlumbonacrita
Fórmula química Pb5(CO3)3O(OH)2
Localitat tipus
Classificació
Categoria carbonats
Nickel-Strunz 10a ed. 5.BE.15
Nickel-Strunz 9a ed. 5.BE.15
Nickel-Strunz 8a ed. V/C.08
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 9,092Å; c = 24,923Å;
Simetria 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Duresa 3,5
Més informació
Estatus IMA mineral revalidat (R)
Codi IMA IMA2011-G
Any d'aprovació 1889
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La plumbonacrita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom degut al seu contingut en plom (plumbo) i al seu aspecte semblant al de les perles (nacre).[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La plumbonacrita és un carbonat de fórmula química Pb5(CO3)3O(OH)2. És una espècie coneguda des de 1889 que anteriorment no va ser aprovada com a mineral. Va ser redefinida i revalidada per l'IMA el juny de 2012, assignant-li una nova localitat tipus. Està estretament relacionada amb l'hidrocerussita, però té una composició química diferent, té menys carbonat, una cel·la unitat diferent i també un grup espacial diferent (P3c1). El camp d'estabilitat de la plumbonacrita és més petit que el de l'hidrocerussita.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal en agregats de cristalls escatosos de fins a 0,1 mm.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la plumbonacrita a "05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H2O, amb Pb, Bi" juntament amb els següents minerals: shannonita, hidrocerussita, fosgenita, bismutita, kettnerita i beyerita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La plumbonacrita apareix a les zones oxidades de dipòsits polimetàl·lics hidrotermals.[3] Les seves co-localitats tipus són la pedrera Torr Works, a Cranmore (Somerset, Anglaterra) i Wanlockhead (Dumfries i Galloway, Escòcia), ambdues al Regne Unit. També ha estat trobada a Alemanya, l'Argentina, Àustria, els Estats Units, Finlàndia, França, el Japó i Suècia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: anglesita, linarita i galena.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Plumbonacrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 maig 2017].
  2. Brooker, M. H.; Sunder, S., Taylor, P. and Lopata, V. J. «Infrared and Raman spectra and x-ray diffraction studies of solid lead(II) carbonates». Can. J. Chem., 61(3), 1983, pàg. 494-502.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Plumbonacrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 19 maig 2017].