Plumbonacrita
 Plumbonacrita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₅(CO₃)₃O(OH)₂ |
| Epònim | plom i nacre |
| Localitat tipus |
|
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BE.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/C.08 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,092Å; c = 24,923Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Duresa | 3,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1889 |
| Símbol | Pncr |
| Referències | [1] |
La plumbonacrita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom degut al seu contingut en plom (plumbo) i al seu aspecte semblant al de les perles (nacre).[1]
Característiques[modifica]
La plumbonacrita és un carbonat de fórmula química Pb₅(CO₃)₃O(OH)₂. És una espècie coneguda des de 1889 que anteriorment no va ser aprovada com a mineral. Va ser redefinida i revalidada per l'IMA el juny de 2012, assignant-li una nova localitat tipus. Està estretament relacionada amb l'hidrocerussita, però té una composició química diferent, té menys carbonat, una cel·la unitat diferent i també un grup espacial diferent (P3c1). El camp d'estabilitat de la plumbonacrita és més petit que el de l'hidrocerussita.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal en agregats de cristalls escatosos de fins a 0,1 mm.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la plumbonacrita a "05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Pb, Bi» juntament amb els següents minerals: shannonita, hidrocerussita, fosgenita, bismutita, kettnerita i beyerita.
Formació i jaciments[modifica]
La plumbonacrita apareix a les zones oxidades de dipòsits polimetàl·lics hidrotermals.[3] Les seves co-localitats tipus són la pedrera Torr Works, a Cranmore (Somerset, Anglaterra) i Wanlockhead (Dumfries i Galloway, Escòcia), ambdues al Regne Unit. També ha estat trobada a Alemanya, l'Argentina, Àustria, els Estats Units, Finlàndia, França, el Japó i Suècia.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: anglesita, linarita i galena.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plumbonacrita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Plumbonacrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 maig 2017].
- ↑ Brooker, M. H.; Sunder, S., Taylor, P. and Lopata, V. J. «Infrared and Raman spectra and x-ray diffraction studies of solid lead(II) carbonates». Can. J. Chem., 61(3), 1983, pàg. 494-502.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Plumbonacrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 19 maig 2017].