Hidrocerussita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralHidrocerussita
Hydrocerussite-163774.jpg
Cristall d'hidrocerussita. Amplada de la foto: 2 mm.
Fórmula química Pb3(CO3)2(OH)2
Epònim Cerussita, hydro- i mineral series
Localitat tipus Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria carbonats
Nickel-Strunz 10a ed. 5.BE.10
Nickel-Strunz 9a ed. 5.BE.10
Nickel-Strunz 8a ed. V/C.08
Heys 11.9.2
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 5,239(5) Å; c = 23,65(2) Å;
Color blanc o gris; incolor a la llum transmesa
Exfoliació perfecta en {0001}.
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5
Lluïssor adamantina, nacrada
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 6,8 g/cm3 (mesurada); 6,94 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 2,090 nε = 1,940
Birefringència δ = 0,150
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

L'hidrocerussita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició: un carbonat de plom hidratat que és similar a la cerussita.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'hidrocerussita és un carbonat de fórmula química Pb3(CO3)2(OH)2. Cristal·litza en el sistema trigonal. La forma dels cristalls va de piramidal a tabulars amb les cares {h0hl} hexagonals empinades. La mida dels cristalls pot arribar als 4 cm. S'agrupen en agregats la forma dels quals va de lenticular a escates fines; els agregats són massius i escindibles.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hidrocerussita pertany a "05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H2O, amb Pb, Bi" juntament amb els següents minerals: shannonita, plumbonacrita, fosgenita, bismutita, kettnerita i beyerita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

L'hidrocerussita és un mineral secundari poc comú que apareix en les porcions oxidades de dipòsits de plom.[2] Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, (Värmland, Suècia). També ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, França, Grècia, Grenlàndia, Indonèsia, l'Iran, Itàlia, el Japó, Namíbia, Noruega, Polònia, el Regne Unit, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Tunísia, el Vietnam, la Xina i Zàmbia. A Catalunya, se n'ha trobat a la mina Maria Magdalena, a Ulldemolins (Priorat, Tarragona).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Hydrocerussite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 «Hydrocerussite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 19 maig 2017].