Premi Fermat
(S'ha redirigit des de: Premis Fermat)
| Tipus | premi científic  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Pierre de Fermat | ||
| Vigència | 1989 - | ||
| Estat | França | ||
| Conferit per | Institut de Mathématiques de Toulouse (en)  | ||
| Guanyador | Abbas Bahri (en) (1989)Kenneth Ribet (1989) Jean-Louis Colliot-Thélène (1991) Jean-Michel Coron (1993) Andrew Wiles (1995) Michel Talagrand (1997) Fabrice Bethuel (1999) Frédéric Hélein (1999) Richard Taylor (2001) Wendelin Werner (2001) Luigi Ambrosio (2003) Jean-François Le Gall (2005) Pierre Colmez (2005) Chandrashekhar Khare (2007) Elon Lindenstrauss (2009) Cédric Villani (2009) Igor Rodnianski (2011) Manjul Bhargava (2011) Camillo De Lellis (2013) Martin Hairer (2013) Laure Saint-Raymond (2015) Peter Scholze (2015) | ||
| Lloc web | math.univ-toulouse.fr… | ||
El Premi Fermat de recerca matemàtica s'atorga cada dos anys pels treballs de recerca en els camps on les contribucions de Pierre de Fermat varen ser decisius:
- Declaracions de Càlcul de variacions
- Fonaments de la probabilitat i geometria analítica
- Teoria de nombres.
L'esperit del premi se centra a premiar els resultats de les investigacions accessible al major nombre de professionals matemàtics dins d'aquests camps. El premi Fermat va ser creat el 1989 i s'atorga cada dos anys a Tolosa per l'Institut de Matemàtiques de Toulouse. L'import del premi Fermat s'ha fixat en 20.000 euros per a la dotzena edició (2011).[1]
Guanyadors dels premis anteriors[modifica]
Els matemàtics que han obtingut el Premi Fermat detellant els seus treballs són:[2]
- 1989 Atorgat juntament a Abbas Bahri per la introducció de nous mètodes en el càlcul de variacions i a Kenneth Ribet per les seves contribucions a la teoria dels nombres i al Darrer teorema de Fermat.
- 1991 Atorgat a Jean-Louis Colliot-Thélène pels seus treballs a la teoria dels nombres i varietats racionals la investigació per a la qual es va dur a terme en gran manera amb Jean-Jacques Sansuc.
- 1993 Atorgat a Jean-Michel Coron per les seves contribucions a l'estudi als problemes variacionals i teoria del control.
- 1995 Atorgat a Andrew Wiles pels seus treballs a la conjectura Shimura–Taniyama–Weil que en va resultar en la demostració de la prova del Darrer teorema de Fermat.
- 1997 Atorgat a Michel Talagrand per les seves fonamentals contribucions en diversos camps de la probabilitat.
- 1999 Atorgat juntament a Fabrice Béthuel i Frédéric Hélein per diversos contribucions importants a la teoria del càlcul de variacions, que ha tingut conseqüències en la Física i la Geometria.
- 2001 Atorgat juntament a Richard Taylor per les seves contribucions als enllaços entre representacions de Galois i forma automòrfica i a Wendelin Werner pels seus treballs a l'exponent d'intersecció del Moviment brownià i el seu impacte a la física teòrica.
- 2003 Atorgat a Luigi Ambrosio per les seves impressionants contribucions al càlcul de variacions i la teoria geomètrica de la mesura, i el seu enllaç amb equacións diferencials en derivades parcials.
- 2005 Atorgat juntament a Pierre Colmez per les seves contribucions a l'estudi de les funcions L i representacions de Galois p-adic i a Jean-François Le Gall per les seves contribucions per a l'anàlisi fina de planar el moviment Brownià, la seva invenció de la serp brownià i les seves aplicacions a l'estudi de les equacions diferencials en derivades parcials no lineals.
- 2007 Atorgat a Chandrashekhar Khare per la seva demostració (amb Jean-Pierre Wintenberger) de la Conjectura de modularitat de Serre.
- 2009 Atorgat juntament a Elon Lindenstrauss per les seves contribucions a la teoria ergòdica i les seves aplicacions a la teoria dels nombres; i a Cédric Villani per les seves contribucions a la teoria de transport òptim i els seus estudis d'equacions d'evolució no lineals.
- 2011 Atorgat juntament a Manjul Bhargava pel seu treball en diverses generalitzacions de les estimacions Davenport-Heilbronn i pels seus recents resultats sorprenents (amb Arul Shankar) en la mitjana de rang de les corbes el·líptiques; i per a Igor Rodnianski per les seves fonamentals contribucions als estudis de les equacions de la relativitat general i la propagació de la llum en les corbes de l'espaitemps (en col·laboració amb Mihalis Dafermos, Sergiu Klainerman i Hans Lindblad)
- 2013 Atorgat juntament a Camillo De Lellis per les seves fonamentals contribucions (en col·laboració amb László Székelyhidi) a la conjectura d'Onsager sobre les solucions de dissipació de les equacions d'Euler i pel seu treball a la regularitat de les superfícies mínimes; i per a Martin Hairer per les seves contribucions a l'anàlisi d'equacions en derivades parcials estocàstiques, especialment per la regularitat de les seves solucions i la convergència a l'equilibri.[3]
- 2015 Atorgat juntament a Peter Scholze per la seva invenció dels espais perfectoides i la seva aplicació a problemes fonamentals en geometria algebraica i en la teoria de les formes automòrfiques i Laure Saint-Raymond per al desenvolupament de teories asimptòtiques d'equacions diferencials parcials, inclosos els límits de fluids dels fluxos enrarits, l'anàlisi multiescala en equacions de física de plasma i modelització oceànica, i la derivació de l'equació de Boltzmann a partir de sistemes de partícules en interacció.[4]
- 2017 Atorgat juntament a Nader Masmoudi pel seu notable treball de profunditat i creativitat en l'anàlisi d'equacions diferencials parcials no lineals i, en particular, per les seves recents contribucions a la resolució rigorosa i completa dels problemes d'estabilitat hidrodinàmica plantejats a finals del segle XIX pels pares fundadors de la modernitat. mecànica de fluids i Simon Brendle pels seus nombrosos i profunds resultats en anàlisi geomètrica, que inclou equacions diferencials parcials de tipus el·líptic, parabòlic i hiperbòlic; en particular, per la seva elegant demostració de la conjectura de Lawson, per la seva caracterització de les solucions solitons dels fluxos de Ricci i la curvatura mitjana en la dimensió 3, així com per les seves notables contribucions, en col·laboració amb Gerhard Huisken, a l'anàlisi del flux de curvatura mitjana de superfícies convexes mitjanes en varietats de dimensió 3.
- 2019 Atorgat juntament a Maryna Viazovska per la seva solució original del famós problema d'embalatge de l'esfera en les dimensions 8 i 24[5] i Alexei Borodin per a la invenció de la teoria de la probabilitat integrable, una nova àrea a la interfície de la teoria de la representació, la combinatòria i la física estadística.
- 2021 Atorgat juntament a Vincent Pilloni pels seus notables resultats en geometria aritmètica en formes modulars p-àdiques, en particular mitjançant la introducció i desenvolupament de la teoria Hida superior, i Fernando Codá Marques els grans avenços obtinguts amb André Neves en aplicacions geomètriques del càlcul de variacions.
Premi Fermat Júnior[modifica]
El Premi Fermat Júnior és un premi matemàtic, atorgat cada dos anys a l'estudiant en què en els seus primers quatre anys de la universitat fa una contribució a les matemàtiques. La quantitat del premi és de 2.000 euros.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Presentació dels Premis Fermat». Arxivat de l'original el 30 de juny 2020. [Consulta: 14 agost 2014].
- ↑ «Premi Fermat de la Universitat Paul Sabatier». [Consulta: 14 agost 2014].
- ↑ «Premi Fermat 2013». [Consulta: 14 agost 2014].
- ↑ «Prix Fermat 2015» (en francès). Institut de Mathématiques de Toulouse. Arxivat de l'original el 2019-06-09. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Prix Fermat 2019» (en francès). Institut de Mathématiques de Toulouse. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ «Le PRIX FERMAT JUNIOR de Mathématiques» (en francès). Institut de Mathématiques de Toulouse. [Consulta: 21 febrer 2023].