Vés al contingut

Protòlit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eclogita: roca metamòrfica producte del metamorfisme de protòlits com el basalt i el gabre.
Eclogita: roca metamòrfica producte procedent del metamorfisme de protòlits com el basalt i el gabre. Muenchberg Gneiss Massif Weissenstein, Frankenwald Forest, Baviera, Alemanya. L'eclogita que es mostra és del Devonià. Es va formar pel metamorfisme d'enterrament profund de la roca ígnia màfica (basalts i gabres) de l'Ordovicià durant l'orogènia herciniana (varisca) del Devonià.

Els protòlits (del grec proto -primer- i lithos -roca-)[1] són aquelles roques que eren presents abans d'un metamorfisme;[2] és a dir són les roques originals, no metamorfitzades a partir de les quals es formen les roques metamòrfiques o les milonites.[3] Un exemple seria el cas d'un marbre format a partir d'una roca calcària; en aquest cas, la roca calcària seria el protòlit. Els protòlits, en ser roques no metamòrfiques poden ser tant roques sedimentàries com ígnies. (en protolith; es protolito; fr protolithe)

Determinació del protòlit

[modifica]

Hi ha establerts 6 tipus més comuns:

1. Pelítics (esquist, argila)

2. Quarzo-feldespàtics (gresos, riolita, granit, sílex)

3. Calcàris (calcàries, dolomites, margues)

4. Bàsics (basalt, andesita, gabre, diorita)

5. Magnèsics (peridotita, serpentina)

6. Ferruginosos (ferro)[4]

Metamorfisme de diferents protòlits

[modifica]

Els protòlits (a part de les roques que ja han estat metamorfitzades) poden ser d'origen magmàtic o sedimentari. Per simplificar, els protòlits magmàtics es poden dividir en tres grups diferents: roques ultramàfiques, màfiques i quarzofeldspàtiques. Els protòlits sedimentaris més importants són roques pelítiques (roques d'argila), quarz-feldespàtiques, roques carbonatades i les mescles dels tres grups, com les margues (sediments pelítics rics en carbonats a carbonats rics en argila).[5]

  • Els protòlits ultramàfics són principalment peridotites i roques relacionades del mantell terrestre i reflecteixen una composició de silicats rica en MgO bastant simple. Els productes metamòrfics més abundants són les serpentinites.[6]
  • Els protòlits màfics són principalment roques ígnies màfiques (roques intrusives i extrusives bàsiques a intermèdies) i en molt menor mesura margues de composició inusual semblant als basalts. Amb l'augment del grau metamòrfic originen tipus de roques metamòrfiques molt importants, depenent de la relació P/T (pressió/temperatura). Els gradients P/T de baixos a mitjans produeixen esquists verds, amfibolites, granulits màfics i/o eclogites, mentre que els gradients P/T alts són responsables dels esquists blaus i eclogites.
  • Els protòlits quarz-feldespàtics estan representats per roques magmàtiques intermèdies a àcides (intrusives i extrusives) o per sediments clàstics derivats d'aquestes magmatites. Si es deriven de sediments, formen esquists metamòrfics, paragneiss, migmatites i granulites fèlsiques de grau creixent. Si es deriven de granitoides, els productes metamòrfics són metagranitoides, ortogneiss, migmatites i granulites fèlsiques de grau creixent.
  • Els protòlits pelítics es componen principalment de minerals argilosos derivats de l'escorça continental erosionada i meteoritzada. Amb l'augment del grau metamòrfic, es transformen en pissarres, fil·lites, mica-esquists i granulites.
  • Les roques carbonatades s'originen principalment a partir de sediments biogènics. Els sediments de carbonat pur estan lliures de SiO₂. Els productes metamòrfics són els marbres, composts per calcita i/o dolomita. Les impureses dels sediments clàstics rics en SiO₂ donen lloc a marbres de silicatats durant el metamorfisme.
  • Les margues poden assemblar-se als protòlits màfics pel que fa a la composició química, però normalment difereixen en quantitats importants de CaCO₃. Les margues metamòrfiques de baix grau són mica-esquists calcaris, mentre que la formació de minerals de silicat rics en Ca durant el metamorfisme de grau superior dona lloc a roques calcisilicatades.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. «Protolith». The Free Dictionary.
  2. «protòlit». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 26 octubre 2022].
  3. «protòlit». enciclopedia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 27 octubre 2022].
  4. «Metamorphic Notes» (PDF) (en anglès) p. 10. Utah State University, 2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  5. 5,0 5,1 G. Hoinkes, C.A. Hauzenberger, R. Schmid, «Classification, Nomenclature, and Formation». Reference Module in Earth Systems and Environmental Sciences, Elsevier,, 2014. DOI: 10.1016/B978-0-12-409548-9.09049-7.
  6. 6,0 6,1 Torres Roldán, R.L.; García-Casco, A.; Molina Palma, J.F.. «Petrología Metamórfica. 2.2 Terminología basada esencialmente en características mineralógicas y de estructura» (en castellà-espanyol) p. 8-11. Universidad de Granada, 2004. [Consulta: 27 octubre 2022].